La UE s’encara amb Londres pels retards d’AstraZeneca
Amenaça d’aturar l’exportació de dosis al Regne Unit per garantir-se’n el subministrament
Espera tenir immunitzats la meitat dels ciutadans a final de juny
Brussel·les apunta a Londres com a culpable dels seus problemes de subministrament amb AstraZeneca, la multinacional que produeix la vacuna d’Oxford. La Unió Europea amenaça el Regne Unit d’aturar les exportacions si no hi ha “reciprocitat” amb les dosis que reben de les fàbriques britàniques. “Encara les estem esperant”, deia ahir la presidenta de l’executiu europeu, Ursula von der Leyen, enfadada amb els exsocis britànics pels retards persistents d’AstraZeneca en les seves entregues, les quals dificulten l’arrencada de la vacunació europea. No han enviat el 70% que havien promès per al primer trimestre de l’any i tampoc entregaran el 60% de les dosis previstes per als pròxims tres mesos.
A finals de mes, AstraZeneca només haurà repartit 30 milions de dosis entre els 27 membres de la UE, que continuen reclamant a la farmacèutica accés a les vacunes produïdes al Regne Unit. Les plantes europees han enviat a Londres 10 milions de vaccins aquest últim mes i mig, però la UE no ha rebut ni una sola dosi d’Oxford produïda en territori britànic, malgrat que el contracte els hi dona dret, diuen a Brussel·les. “Volem reciprocitat”, exigia ahir l’alemanya, que veu “difícil” explicar als ciutadans per què la UE exporta vacunes a altres països quan “pràcticament no arriben vacunes” des de fora. Per això, Von der Leyen avisa que “reconsideraran” el volum d’exportacions que es permeten al Regne Unit i que podrien tenir en compte el seu nivell de població vacunada.
El govern de Boris Johnson va demanar ahir a Von der Leyen que aclareixi les seves intencions i espera que no s’atreveixi a bloquejar l’arribada de vacunes a l’illa britànica. A Londres no se senten responsables de les decisions d’AstraZeneca i neguen haver impedit cap exportació a la UE.
Mentrestant, Brussel·les defensa la seva posició “davant la pitjor crisi del segle”. Saben que la vacunació no només salvarà vides, sinó també el teixit econòmic necessari per ressorgir com un bloc potent en l’era postpandèmica. Ara bé, Von der Leyen va separar ahir el conflicte comercial de la investigació sobre un reduït nombre de casos de trombosi en persones vacunades amb l’antídot britànic.
“Confio en la vacuna d’AstraZeneca”, assegurava ahir la màxima responsable de l’executiu comunitari, que resta en espera de l’Agència Europea del Medicament, que decideix avui si cal canviar la recomanació d’ús d’aquesta vacuna. Les dades actuals no indiquen que el vaccí produeixi les trombosis.
Aposta per Pfizer
Malgrat obrir un enfrontament amb Londres pels problemes amb AstraZeneca, Brussel·les preveu tenir més d’un 50% de la població immunitzada a finals de juny i poder complir l’objectiu de vacunar el 70% quan acabi l’estiu. Una fita que esperen assolir ampliant la vacunació amb Pfizer-BioNTech. Dels 360 milions de dosis que haurien d’arribar entre l’abril i el juny, 200 milions són de la vacuna germanoestatunidenca. De la resta, 70 milions corresponen a AstraZeneca; 55 milions, a Johnson & Johnson, i 35 milions, a Moderna.
Tenint en compte els 106 milions de dosis rebudes fins ara i que la vacuna Janssen és unidosi, a les portes de l’estiu hi hauria d’haver uns 255 milions de persones immunitzades a la UE.
Alerta per una quarta onada
“Estem empitjorant, veiem la cresta d’una quarta onada”, alertava ahir la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen. A Brussel·les estan preocupats pel repunt de contagis ara que s’apropa Setmana Santa i els experts demanen que es mantinguin les restriccions com a mínim un mes.
El Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC, per les sigles en anglès) ja va avisar a principis de setmana que les mesures contra la Covid-19 s’han de mantenir fins a l’1 de maig per salvar vides. Els científics preveuen gairebé el doble de morts a l’estiu si ara es relaxen les mesures. En paral·lel a la crida per vacunar més ràpidament mentre es continua limitant l’activitat social, la CE insta els governs europeus a preparar plans de desescalada “coordinats” per quan “la situació epidemiològica ho permeti”. L’ECDC definirà en les pròximes setmanes “el marge de maniobra” que tenen els països per dissenyar un full de ruta per tornar a la normalitat.