La negociació s’alenteix i perilla la investidura el dia 26

ERC, Junts i la CUP van esgotant els terminis de la negociació i, malgrat les demandes d’ERC per trobar un acord com més aviat millor, sembla que els tres partits es plantaran a les portes del ple d’investidura sense un acord ferm.

Tornen les curses contra rellotge. La data per a la sessió està fixada legalment per al dia 26, deu dies després de la constitució de la cambra, però abans la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha d’obrir una tanda de contactes amb els presidents de cada grup parlamentari per saber quins són els candidats que es volen presentar a la presidència de la Generalitat i quines possibilitats tenen de sortir escollits. Per primera vegada, i quan falten poc menys de set dies per celebrar la sessió, hi ha dos candidats que tenen intenció de sotmetre’s al ple d’investidura, Pere Aragonès (ERC) i Salvador Illa (PSC). El primer negocia els seus suports entre les forces independentistes, mentre que Illa, de moment, només ha trobat suports en els membres del seu grup.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, podria començar dilluns la tanda de contactes i, en cas que no hi hagués suports suficients per a cap candidat, sembla que Borràs seria partidària de no convocar el ple d’investidura el dia 26 i aplicar el mecanisme de dilatació que ja es va fer servir la legislatura passada per allargar dos mesos més el període de la negociació. D’aquesta manera, Borràs només hauria de comunicar que, arran de la falta d’un candidat efectiu, s’inicia un nou termini de dos mesos per cercar una candidatura nova.

La decisió, si abans del dia 26 no s’arriba a un pacte d’investidura, esdevindrà polèmica, ja que el candidat socialista ahir reiterava la seva voluntat de sotmetre’s al ple d’investidura, i assegurava que la presidenta té l’obligació d’obrir la tanda de contactes i convocar un ple si hi ha candidat encara que aquest no disposi dels suports exigits. Des de Cs també s’indicava que hi ha “sumes suficients” perquè hi hagi investidura i avisa que no admetrà que Borràs “faci anar el calendari ajornant votacions que s’han de realitzar” dins del termini legal.

“En el cas que hi hagi aquest suport per a algun dels candidats, es farà efectiu el ple en el límit que marca el reglament”, afirmava ahir Borràs, utilitzant dues vegades una forma condicional. La decisió es basa en un informe dels lletrats del Parlament del 2018, abans de la investidura de Quim Torra, per deixar en mans de la presidència del Parlament la possibilitat de no proposar cap candidat si no té els suports necessaris. Abans de Torra no s’havia qüestionat mai la celebració del ple en els terminis previstos i, de fet, el 10 de novembre del 2010, Artur Mas es va sotmetre a una investidura com a candidat de Junts pel Sí i va fracassar, pel no de la CUP. El fracàs d’un candidat a la investidura es considerava indispensable per activar –després de la primera votació fallida– el compte enrere de dos mesos per investir un nou president i, si això no és possible, convocar automàticament noves eleccions.

En aquest escenari, s’hi afegeixen les dificultats per tancar un acord entre les tres forces independentistes sobre el full de ruta a seguir en aquesta legislatura. Aquesta setmana passada, la CUP llançava una nova proposta i demanava a ERC i Junts la creació d’una taula de diàleg a Catalunya entre partits polítics i entitats per tirar endavant alguns dels temes que consideren que tenen més consens de la població: autodeterminació, amnistia, el final de la repressió, un pla de rescat econòmic i social i la recuperació de les lleis suspeses pel Constitucional, com per exemple la norma que regula el lloguer dels habitatges.

La negociació, però, avança lentament i amb una dificultat afegida: el president d’ERC, Oriol Junqueras, i el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, són a la presó després de la revocació del tercer grau penitenciari i no poden estar informats al minut de com evolucionen les converses.