Netanyahu, reclòs en el laberint
Perd suport electoral i tant partidaris com detractors del líder del Likud fan curt per assolir la majoria
Els pactes antinatura i els trànsfugues són l’única via que pot evitar anar a unes cinquenes eleccions
Israel va anunciar ahir els resultats definitius de les eleccions de dimarts passat, i al país encara s’està intentant entendre si a Benjamin Netanyahu se l’ha de considerar guanyador o bé perdedor. El líder del Likud ha estat amb diferència el candidat més votat i ha obtingut gairebé el doble d’escons que el segon classificat. No obstant això, en aquests quarts comicis consecutius en dos anys ha quedat lluny de la majoria parlamentària que busca per revalidar el càrrec de primer ministre. I això és un fracàs que amenaça d’endur-se l’aureola de mag que l’envolta.
Les enquestes preveien que el Likud i els partits ultraconservadors i religiosos que li són fidels podrien aconseguir els 61 diputats que fan majoria, però el recompte final adverteix de la continuació del bloqueig polític. Netanyahu ha obtingut 30 escons, que, sumats als de les formacions Shas, Torah i Sionisme Religiós, queden en 52. El bloc de partits que han promès treballar per fer fora un primer ministre sobre el qual pesen tres imputacions tampoc suma prou. S’hi troben set formacions que sumen 59 escons, liderats pel grup centrista Hi Ha Futur (Yesh Atid), que ha obtingut 17 escons sota la direcció de Yair Lapid. També hi ha els 8 de Blau i Blanc (Benny Gantz), els 7 dels conservadors Israel Casa Nostra, els 7 dels laboristes –encapçalats per l’única dona candidata en les eleccions, Merav Micheli–, els 6 dels ultradretans Nova Esperança, els 6 de la Llista Àrab Unida i els 6 de Meretz, considerats progressistes.
El poc marge que aquests dos blocs puguin tenir per formar govern s’hauria de trobar en les dues formacions que han evitat alinear-se amb cap dels dos bàndols: els ultra-dretans Yamina, que han aconseguit 7 escons –i que es creu que s’haurien apropat fàcilment a Netanyahu si haguessin estat determinants per formar majoria–, i els àrabs i islamistes de la Llista Àrab Unida, que entren al Parlament amb 4 diputats. Malgrat aquests números, els principis bàsics d’algunes formacions i les promeses en campanya impedeixen la realització de cap d’aquests executius.
A la banda pro-Netanyahu, els supremacistes de Sionisme Religiós –en què hi ha líders que defensen l’expulsió dels àrabs d’Israel– ja han assegurat que no formaran una coalició amb els membres de la Llista Àrab Unida, necessària perquè el bloc pugui sumar. Al cantó anti-Netanyahu es fa difícil d’imaginar una unió entre els partits de dreta, d’esquerra i les formacions àrabs, que ja han avisat que no regalaran res: “No hi ha res que arribi de manera automàtica”, diu Ahmad Tibi, número 2 de la Llista Àrab Unida. A Israel, mai una formació àrab ha format part de cap govern i fins i tot Gantz, que va fer tres campanyes electorals prometent el cap de Netanyahu, va preferir posar-se a les seves ordres abans que esdevenir primer ministre amb el suport de la Llista Àrab Unida.
Part de l’oposició vol promoure una llei perquè una persona acusada de corrupció no pugui formar govern. Si Netanyahu desaparegués de la política, partits que formen part del grup “alternatiu” s’avindrien a fer govern amb el Likud. Podria ser el cas de Nova Esperança, un grup dretà format fa tres mesos per persones que van marxar del Likud en un intent d’acaparar poder fent seu l’argument que cal fer fora Netanyahu per la seva condició d’investigat. El salt no els ha sortit bé i han passat de veure’s com a guanyadors a quedar amb 6 escons. Netanyahu olora sang i ja ha ofert sucoses cartes ministerials a alguns, en un intent d’aconseguir trànsfugues i apropar-se als 61 diputats sense pactar amb formacions àrabs que incomodin els seus aliats supremacistes. Els seus membres es mantenen per ara ferms –“abandoneu les trucades”, deia Yoaz Hendel–, tot i que algunes veus assenyalen que són el grup que més podria témer unes noves eleccions: “No han aconseguit establir-se com a relleu del Likud”, diu Noam Gidron, professor del Departament de Ciència Política de la Universitat Hebrea de Jerusalem: “L’electorat de dretes que havien de mobilitzar ha acabat sent molt limitat, així que no veig què en poden treure, d’afrontar uns nous comicis d’aquí a poques setmanes.”
LES XIFRES
Les colònies creixen, alerta l’ONU
Aquesta setmana, l’Autoritat Palestina va aixecar el confinament a Cisjordània coincidint amb l’inici de la vacunació gràcies a Covax. La iniciativa internacional hi va enviar 60.000 dosis la setmana passada, i Rússia i els Emirats Àrabs, 70.000 més. L’ONU va afirmar ahir que la pandèmia té “un efecte devastador” a Palestina, on l’impacte del virus va a l’alça i “empitjora greument les condicions de vida” dels palestins. L’ONU remarca que la vacunació als territoris ocupats és obligació de l’estat ocupant, Israel, estat que té la taxa més alta d’immunització del planeta i tot just ara comença a incloure en el programa de vacunació el Jerusalem Oriental.
L’ONU també va abordar ahir la situació dels assentaments il·legals. Alerta que n’hi ha més en els darrers temps i recorda a Israel que és una violació “flagrant de la legislació internacional” i l’ha instat un cop més a detenir immediatament la construcció de noves colònies, amb la demolició de cases palestines.