Política

Marta Vilalta (ERC)

“Qui no vol un acord busca excuses i qui el vol el busca. La unitat no es predica, es practica”

La negativa de JxCat a la investidura de Pere Aragonès per a nosaltres és incomprensible
No creiem que sigui gaire intel·ligent regalar la bandera de la negociació al nostre adversari

Pel to, i també pel con­tin­gut, ja es va enten­dre que les pri­me­res parau­les del dis­curs de Marta Vilalta eren una cita de caràcter històric. De fet, no van haver de pas­sar gai­res minuts perquè la mateixa secretària gene­ral adjunta d’ERC s’encar­regués d’acla­rir-ho i revelés que es trac­tava d’un extracte d’una al·locució de Fran­cesc Macià de l’any 1932. S’hi glos­sava la neces­si­tat de dis­po­sar d’un estat propi –una república– com a ins­tru­ment “per millo­rar la vida de la gent”. I, a par­tir d’aquest fil argu­men­tal, Vilalta va pro­cla­mar la neces­si­tat de con­su­mar aquest anhel, però no única­ment com a objec­tiu en si mateix, sinó perquè “la inde­pendència és la millor manera de fer front al repte del res­cat social que tenim al davant”. Un propòsit que des de la ban­cada repu­bli­cana es rei­vin­dica com a plau­si­ble atès el resul­tat del 14-F: “Ens van donar un resul­tat clar, com és una victòria de l’inde­pen­den­tisme i les esquer­res.... Dins l’inde­pen­den­tisme som majo­ria les esquer­res, i dins les esquer­res som majo­ria els inde­pen­den­tis­tes.”

Ara bé, ahir era el dia que era i va pas­sar el que va pas­sar, i atesa la impos­si­bi­li­tat de tirar enda­vant la inves­ti­dura de Pere Ara­gonès per l’abs­tenció de JxCat, la també por­ta­veu par­la­mentària d’ERC no es va estar de llançar més d’un retret. “Avui [ahir per al lec­tor] Junts no farà pos­si­ble la uni­tat del 52%”, va mani­fes­tar, i hi va afe­gir que “aquesta nega­tiva a la inves­ti­dura de Pere Ara­gonès” per a ells és “incom­pren­si­ble”. Uns paràgrafs, pocs, més avall, Vilalta va insis­tir en la crítica i va afir­mar que “qui no vol un acord busca excu­ses i, en canvi, qui el vol el que fa és bus­car-lo; la uni­tat no es pre­dica, es prac­tica”, i asse­gu­rava que “no hi ha diferències insal­va­bles perquè no hi hagi aquesta entesa”. Segons va reve­lar Vilalta, amb els equips nego­ci­a­dors de JxCat hi ha hagut més de quinze reu­ni­ons i s’han inter­can­viat fins a vuit pro­pos­tes i, mal­grat aquest esforç ingent, es va mos­trar con­vençuda que hi ha marge per a una encai­xada abans de la set­mana entrant. “Ens citem dimarts; no renunciïn a fer-ho pos­si­ble”, va cla­mar, adreçant-se a la ban­cada dels de Puig­de­mont. Pel que fa a un dels punts de fricció en les con­ver­ses, el Con­sell per la República i el paper que ha de tenir, va dir que “s’ha de refor­mu­lar”, i també va defen­sar la via del referèndum, així com la con­tinuïtat de la taula de diàleg. “No cre­iem que sigui gaire intel·ligent rega­lar la ban­dera de la nego­ci­ació al nos­tre adver­sari”, va dir en aquest sen­tit.

Després de recal­car que Cata­lu­nya “neces­sita un pre­si­dent” i que el con­junt de for­ces inde­pen­den­tis­tes, i molt sig­ni­fi­ca­ti­va­ment JxCat, no es poden “abs­te­nir”, per tant, de fer “la feina que la gent espera” que facin, la secretària gene­ral adjunta dels repu­bli­cans també va fer esment en la seva inter­venció dels múlti­ples esculls a què s’haurà d’enfron­tar el nou govern, quan Pere Ara­gonès sigui inves­tit pre­si­dent. Que ho serà. Un dels quals, és clar, serà fer front a “la repressió de l’Estat”, que, segons va emfa­tit­zar, “de fons està ava­lada pel PSOE”. La presència de Vox al Par­la­ment també va ser un altre tema de reflexió, i pre­o­cu­pació. I, per fer-hi front, va rei­vin­di­car la neces­si­tat de posar en relleu el dis­curs femi­nista.

Amb tots aquests fac­tors fins ara enun­ci­ats, i amb la pandèmia fent estralls des de pràcti­ca­ment tots els àmbits pos­si­bles, la repre­sen­tant d’ERC va adme­tre que la seva pri­mera aposta era cons­truir una aliança més àmplia del que podrà ser pos­si­ble. “Ini­ci­al­ment, volíem una majo­ria de 82 dipu­tats [aquí s’hi hau­rien de sumar els comuns], però els vets encre­uats han pre­val­gut per sobre de la neces­si­tat del país.” Així, veient que aquest propòsit, el d’un exe­cu­tiu trans­ver­sal, ja fa set­ma­nes que va dei­xar de ser rea­lit­za­ble, Vilalta va fer una dar­rera crida a JxCat a recom­pon­dre la situ­ació. “Les espe­ran­ces no es poden ajor­nar eter­na­ment ni es pot aba­ra­tir el somni d’aquest país per culpa de mira­des par­ti­dis­tes”, va reblar la diri­gent d’ERC, que també va ins­tar el PSC a dei­xar d’“ali­near-se amb el bloc del 155” i a afe­gir-se “als con­sen­sos majo­ri­ta­ris del país”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia