Els funerals no aturen les protestes i esperonen la resistència a Birmània
Milers de persones de la minoria karen intenten fugir a Tailàndia per escapar de bombardejos, però són retornades
Rússia manté el suport als militars colpistes
Les vetlles i els funerals dels morts provocats per l’exèrcit el cap de setmana passat no van aturar les protestes com esperaven els militars, sinó que han esperonat els manifestants prodemòcrates a seguir la lluita per revertir el cop militar de l’1 de febrer passat.
Malgrat que fins i tot les forces de seguretat van arribar a obrir foc contra una multitud que assistia a un funeral d’un estudiant assassinat dissabte passat, ahir centenars de manifestants van tornar a sortir als carrers de les principals ciutats de Birmània. El balanç provisional és de tres persones mortes i desenes de ferides. Els cossos de seguretat i la mateixa junta militar que està gestionant les protestes amb mà de ferro no convoquen la premsa nacional o internacional per donar explicacions, ni tan sols responen a les nombroses trucades.
Dissabte al vespre, mentre les tropes birmanes desplegades pels carrers de les principals ciutats estaven perpetrant la major carnisseria des de l’inici del cop militar, el líder de la junta militar, Min Aung Hlaing, i els principals generals de l’exèrcit celebraven un fastuós sopar de gala que va anar seguit d’una luxosa festa. Hi assistien el viceministre de Defensa rus, Alexander Fomin, just al costat del líder del cop, Min Aung Hlaing, així com representants de la Xina, l’Índia, Tailàndia, el Vietnam, Laos, el Pakistan i Bangladesh. Precisament ahir, el Kremlin va optar finalment per desmarcar-se de les matances. El seu portaveu, Dmitri Peskov, va afirmar: “És sabut que tenim vincles històrics i força constructius amb Birmània, però això no significa en absolut la nostra aprovació d’aquests tràgics esdeveniments.” El president dels Estats Units, Joe Biden, ja havia valorat anteriorment el sagnant balanç que provoquen els militars birmans, que va qualificar de “terrible” i “absolutament indignant”. Biden va indicar que la seva administració treballa per augmentar les sancions contra l’exèrcit, la junta militar i els responsables del cop. La presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, va afirmar ahir: “Les atrocitats s’han d’aturar immediatament.”
Èxode fronterer
Si ahir aquest diari explicava les dificultats de molts birmans per creuar la frontera amb l’Índia, durant les darreres hores s’ha produït una altra fugida massiva de ciutadans cap a Tailàndia, però amb un resultat infructuós.
Avions de l’exèrcit van bombardejar, el cap de setmana, una població fronterera de la minoria karen, amb un balanç d’almenys tres morts i desenes de ferits. Com a resultat, més de 3.000 persones van creuar la frontera tailandesa per evitar ser assassinades per l’exèrcit i més de 10.000 van abandonar els pobles per refugiar-se a la selva. Les autoritats tailandeses, però, han obligat els refugiats a tornar a Birmània. Segons algunes entitats humanitàries, més de 2.009 persones van haver de fer el camí de tornada.