Política

El medi marca les eleccions de Groenlàndia

Els socialistes, que són favorits, s’oposen a un gran projecte miner de terres rares

Gro­enlàndia, ter­ri­tori autònom danès, va cele­brar ahir elec­ci­ons par­la­mentàries anti­ci­pa­des, en què els son­de­jos apun­ten a una victòria de l’opo­si­tor soci­a­lista Inuit Ataqa­ti­giit (IA), par­ti­dari de para­lit­zar un gran pro­jecte miner que ha mar­cat la cam­pa­nya. Als comi­cis con­cor­ren set par­tits i hi estan cri­dats a par­ti­ci­par 41.000 ciu­ta­dans per ele­gir 31 dipu­tats. L’únic son­deig rea­lit­zat ens les set­ma­nes prèvies situ­ava l’IA amb el 36%, més de deu punts d’avan­tatge res­pecte del soci­al­demòcrata Siu­mut. Aquest par­tit ha gover­nat en totes les legis­la­tu­res excepte en una des que l’illa, de 56.400 habi­tants en un total de dos mili­ons de kilòmetres qua­drats, va apro­var el seu esta­tut d’auto­no­mia, l’any 1979.

El Siu­mut, com el social libe­ral Demok­ra­tiit (ter­cera força), defensa el pro­jecte de Kuan­ner­suit, una mina de ter­res rares que vol explo­tar una empresa aus­tra­li­ana amb capi­tal xinès i que podria repor­tar grans ingres­sos a les arques públi­ques, tot i que plan­teja dub­tes medi­am­bi­en­tals i divi­deix la soci­e­tat gro­en­lan­desa. Si els pronòstics es con­fir­men, l’IA podria for­mar govern amb altres peti­tes for­ma­ci­ons i fre­nar el pro­jecte, clau per assen­tar una futura inde­pendència basada en la riquesa del subsòl gro­en­landès, objecte de desig de les grans potències, atre­tes també per la posició estratègica de l’illa. L’apro­vació, el 2009, d’un nou esta­tut, que inclou el dret d’auto­de­ter­mi­nació, i la riquesa minera i petro­li­era d’aquest ter­ri­tori àrtic van fer pen­sar en una sepa­ració exprés de Dina­marca. Però fac­tors com ara la crisi econòmica i les difi­cul­tats per extreure aquests recur­sos han rebai­xat les expec­ta­ti­ves seces­si­o­nis­tes.

Altres pos­si­bles fonts d’ingres­sos, com ara el turisme, han gua­nyat pes en la dis­cussió política dels dar­rers anys per reduir la dependència econòmica de Dina­marca, que aporta prop de la mei­tat del pro­ducte inte­rior brut (PIB) de l’illa, el 80% coberta de gel.

La inde­pendència ha tin­gut un paper resi­dual durant aquesta cam­pa­nya en com­pa­ració d’ante­ri­ors con­vo­catòries elec­to­rals. Tot i que la gran majo­ria de la població i dels par­tits polítics hi està a favor, les parts dis­cre­pen sobre els ter­mi­nis i la forma d’asse­gu­rar els ingres­sos neces­sa­ris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.