“Ens sembla tot un conte de fades”

L’escrip­tora Teresa Pàmies expli­cava a Crònica de la vet­lla l’arri­bada de la República al Bala­guer on va néixer. L’Ajun­ta­ment sor­git d’aque­lles elec­ci­ons del 12 d’abril del 1931 encar­rega a les Joven­tuts la segu­re­tat pública pels car­rers en aque­lles pri­me­res hores d’explosió de pro­cla­mes, cele­bra­ci­ons i emo­ci­ons del 14 d’abril. “No es pro­du­eix un sol inci­dent. Quan el poble és feliç, no neces­sita sang, ni vi ni llançar pedres”, escriu Pàmies en un dels frag­ments de tex­tos memo­rialístics que recull l’expo­sició Tres dies d’abril. 90 anys de la pro­cla­mació de la República, que ahir s’inau­gu­rava als jar­dins del Palau Robert i que a par­tir del 5 de maig recor­rerà diver­ses pobla­ci­ons de Cata­lu­nya.

El text de Pàmies s’afe­geix als del peri­o­dista Josep Maria Pla­nes a la revista Mira­dor i als dels escrip­tors Artur Bladé, Aurora Ber­trana i Maria Aurèlia Cap­many, ales­ho­res una ado­les­cent de dotze anys. En la mos­tra també es recull el frag­ment d’una carta que el Sr. D. Lluís Brull escriu de Bar­ce­lona a Tivissa i en què des­criu l’ale­gria del moment històric: “Ens sem­bla tot un conte de fades o un bell somni del bo de la pri­ma­vera.”

De fet, alguns autors han par­lat d’aquells tres dies d’abril com del “somni repu­blicà”, un esclat d’emo­ci­ons i espe­ran­ces que s’evi­den­cia en els tex­tos selec­ci­o­nats i que es va cele­brar arreu del país, com mos­tren diver­ses imat­ges de fotògrafs pro­fes­si­o­nals, així com d’afi­ci­o­nats anònims que van retra­tar aque­lles hores, dies i set­ma­nes a Bar­ce­lona, Tar­ra­gona, Lleida i Girona, però també a Bala­guer, Vila­verd, Mont­blanc, Valls, Reus, el Prat de Llo­bre­gat, el Mas­nou, Sant Pol, Figue­res, Mollet, Ter­rassa, Saba­dell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santa Perpètua de Mogoda i Premià de Mar. Imat­ges cone­gu­des de la ger­nació a la plaça de Sant Jaume men­tre Fran­cesc Macià pro­clama la República Cata­lana dins de la Fede­ració Ibèrica, però també la del cen­te­nar d’habi­tants del poble de Vila­verd davant de l’ajun­ta­ment o una del fotògraf Pere Català Pic que mos­tra un grup al davant de l’ajun­ta­ment de Valls i, en pri­mer pla, la foto del depo­sat Alfons XIII a terra, un retrat que hores abans devia pre­si­dir el saló de plens muni­ci­pal. Després de la dic­ta­dura de Primo de Rivera, la República és un “fet espe­rat, desit­jat”. “Hi són posa­des mol­tes espe­ran­ces després d’anys de dic­ta­dura i reta­llada de lli­ber­tats”, explica el comis­sari de la mos­tra, Oriol Dueñas, que hi afe­geix que el canvi de règim polític arriba “de manera pacífica, amb ale­gria, i la gent treu les seves càmeres fotogràfiques i fa ins­tantànies” del moment. Jordi Font, direc­tor del Memo­rial Democràtic, des­taca la mobi­li­tat de l’estruc­tura de pla­fons on s’exposa la mos­tra, que per­metrà dur-la arreu del país –de moment ja s’hi han interes­sat una vin­tena de muni­ci­pis–. Font admet coin­cidències entre aquell moment històric i l’actual: “Hi ha qüesti­ons que no es van acon­se­guir el 1931 i que avui són encara vigents. No es van acon­se­guir les com­petències ple­nes, per citar-ne alguna.”