Política

Escàner a les residències

El periodista Manuel Rico investiga l’impacte de la Covid en centres que sovint tenen com a propietari últim l’Església o un fons de capital d’inversió en paradisos fiscals

Catalunya dicta 227 sancions, però només una de més de 60.000 euros

Quan la llei de dependència entra en vigor, l’1 de gener del 2007, la celebració del quart pilar de l’estat del benestar va tapar una realitat de la qual ens alerta el periodista Manuel Rico. “No estava escrit en la llei de dependència, però la realitat és que bona part de l’increment de la despesa pública que va comportar la seva aprovació ha anat a parar a mans privades”, conclou el director d’investigació d’InfoLibre. El drama de la Covid a les residències ha portat Rico a fer una investigació del sector a ¡Vergüenza! El escándalo de las residencias (Planeta), en què alerta que els centres estaven dissenyats “per contagiar i no per frenar un virus” per raons evidents: “No es pot banyar ningú, ni donar-li menjar ni canviar un bolquer a un metre i mig de distància.”

Rico escaneja un model de negoci que sovint té com a propietari últim l’Església, però també fons de capital d’inversió (private equity) que operen ocults en l’anonimat de grans estructures i actuant en paradisos fiscals, com ara l’illa de Jersey, sabent que el 2033 hi haurà 12 milions de majors de 64 anys a tot l’Estat. La irrupció dels fons és total amb la caiguda de les caixes d’estalvis. Que l’última etapa de la vida de la persona sigui gestionada per un fons obscur que només vol maximitzar la inversió des de Jersey no és innocu, com indica Rico, que cita l’exemple del “iogurt de la tarda” que li va posar un gestor del sector. Si un grup amb 10.000 places vol estalviar-se el iogurt de la tarda i deixar els residents sense prendre-se’l, això, multiplicat pels 365 dies que té l’any, dona 3,65 milions de iogurts, i si el grup els compra a 10 cèntims, l’estalvi anual és de 365.000 euros. “Quan llegim que un fons ha comprat una companyia que gestiona 5.000 llits, el que en realitat està gestionant són els avis que hi dormen”, diu Rico sobre el deure d’afinar el llenguatge. “Si fossin mobles, cap problema, però ¿és acceptable que un fons de capital d’inversió compri la gestió dels últims anys de vida de 5.000 avis amb l’objectiu d’enriquir-se amb l’adquisició?”, es planteja. Rico analitza els vuit grans grups del sector –DomusVi, Orpea, Ballesol, Vitalia Home, Sanitas, Amavir, Colsée i Clece–, que gestionen més de 40 centres i 4.500 llits arreu de l’Estat. Saber qui és el propietari en cada cas, avisa Rico, és un deure: “Qui ens assegura que el polític o funcionari que fa l’adjudicació a DomusVi o a un altre no ha invertit en el fons que controla el seu capital? Si un empresari vol fer negoci amb adjudicacions públiques, el mínim és que qui posarà els diners a través dels seus impostos conegui qui és aquest empresari.”

¡Vergüenza! El escándalo de las residencias denuncia que la llei no només permet l’anonimat i la falta de transparència –cada cop hi ha més simbiosi entre l’Església i grans multinacionals com ara Clece, de Florentino Pérez–, sinó que té un règim sancionador en què hi ha “falsa sensació de duresa” perquè compensa pagar multes. Entre el 2014 i el 2019, Catalunya –on el 94% dels centres són privats– és la que més sancions dicta, amb un total de 227: 88 de fins a 6.000 euros, 125 de 6.001 a 30.000 euros, 13 de 30.001 a 60.000 euros i una de més de 60.000 euros. “Crida molt l’atenció que sols una sanció sigui de més de 60.000 euros, quan hi ha 976 residències a Catalunya”, destaca.

Rico creu que cada Parlament ha d’aprovar una llei de residències i refer la de serveis socials i crear un web de transparència. I obre una qüestió incòmoda: “Per què donem per descomptat com a societat que quan una persona gran va a viure en una residència passa a compartir la vida amb un estrany? Les habitacions són dobles, i el més normal és que sigui una persona encantadora, però... en quin moment perds el dret a la intimitat? Obeeix només a una lògica comercial de treure més rendiment a l’espai i afecta els drets dels nostres avis.”

967
residències
hi ha a Catalunya, on la Generalitat ha imposat 227 sancions en el període 2014-2019, més que qualsevol altra comunitat i per sobre de Madrid, amb 172.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia