Política

Biden s’arremanga pel planeta

El president dels EUA anuncia que reduirà les emissions a la meitat pel 2030

La UE aplaudeix el retorn de Washington a la lluita contra el canvi climàtic i la Xina i Rússia refermen el seu compromís

Si alguna cosa tenia clara Joe Biden quan va arri­bar a la pre­sidència era que els Estats Units havien de tor­nar al mul­ti­la­te­ra­lisme, a la coo­pe­ració inter­na­ci­o­nal, als acords glo­bals. Els EUA havien de tor­nar a ser una referència mun­dial, recu­pe­rar la posició de pri­vi­legi i lide­ratge per excel·lència. I la manera més fàcil de demos­trar-ho i dei­xar enrere els qua­tre anys de Donald Trump era a través de la lluita con­tra el canvi climàtic.

Al retorn als Acords del Clima de París, ter­cer decret que va sig­nar com a pre­si­dent, s’hi ha sumat una admi­nis­tració que ha tor­nat a “fer cas de la ciència” i a pre­o­cu­par-se pel medi ambi­ent. El com­promís és tan intens que ahir Biden va ser l’amfi­trió de la Cimera de Líders pel Clima, una tro­bada vir­tual amb els prin­ci­pals actors glo­bals que ha de ser­vir de prèvia de la cimera de l’ONU sobre el tema del novem­bre a Glas­gow, i en què Biden va apro­fi­tar per posar sobre la taula el com­promís ferm dels EUA en la lluita con­tra el canvi climàtic.

La prova més clara: la reno­vació dels objec­tius nord-ame­ri­cans. “Els Estats Units s’enca­mi­nen a reduir els gasos amb efecte d’hiver­na­cle a la mei­tat a finals d’aquesta dècada. Aquí és cap a on ens diri­gim com a nació”, va dir Biden: una reducció de fins al 52% l’any 2030 aga­fant com a referència les emis­si­ons del 2005. O, vist d’una altra manera: gai­rebé dobla l’aposta a què es va com­pro­me­tre Barack Obama en la sig­na­tura ini­cial dels Acords de París. La fita final és que, el 2050, els Estats Units asso­lei­xin la neu­tra­li­tat d’emis­si­ons.

“El cost de la inacció s’està acu­mu­lant”, va adver­tir. Per a la Casa Blanca, és un “impe­ra­tiu moral” però també econòmic: la Casa Blanca fa dies que intenta ven­dre un paquet d’infra­es­truc­tura basat en l’eco­no­mia i ener­gia verda. “Par­ti­cu­lar­ment els que diem que repre­sen­tem les eco­no­mies mun­di­als més impor­tants, hem de fer un pas enda­vant”, va dir Biden.

Brus­sel·les, alleu­jada

El retorn de Was­hing­ton al pri­mer pla de la lluita con­tra el clima va ser rebuda com una bene­dicció per les potències euro­pees, òrfe­nes del lide­ratge nord-ame­ricà en l’era Trump. “És una bona notícia per al món”, va dir el pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, Char­les Mic­hel. “És molt bo tor­nar a tenir els EUA al nos­tre bàndol en la lluita con­tra el canvi climàtic”, hi va afe­gir la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, Ursula von der Leyen.

Els objec­tius nord-ame­ri­cans són menys ambi­ci­o­sos que els de la Unió Euro­pea, que dime­cres es va com­pro­me­tre a reta­llar emis­si­ons com a mínim en un 55% el 2030, i molt enrere del Regne Unit, que les reduirà en un 68% el 2030 i en un 78% el 2035. Tot i això, el pri­mer minis­tre britànic, Boris John­son, va asse­gu­rar que el pla de Was­hing­ton és un “punt d’inflexió”.

Un dels grans èxits de la cimera de Biden va ser que va reu­nir totes les grans potències mun­di­als, inclo­ses la Xina i Rússia. Dos països que no van cele­brar tant el retorn dels EUA al lide­ratge mun­dial en el tema climàtic, i que van apro­fi­tar per recor­dar els com­pro­mi­sos que ja havien adqui­rit fa temps i els pas­sos que estan fent en aquest sen­tit. El pre­si­dent rus, Vladímir Putin, va dir que Rússia s’està “acos­tant amb una res­pon­sa­bi­li­tat com­pleta” a com­plir els objec­tius que s’havia impo­sat; el seu homòleg xinès, Xi Jin­ping, va rea­fir­mar el com­promís del seu país de des­car­bo­nit­zar-se el 2060: un objec­tiu menys ambiciós que Was­hing­ton o Europa, però amb una visió sem­blant: “Pro­te­gir el medi ambi­ent és pro­te­gir la pro­duc­ti­vi­tat, i millo­rar el medi ambi­ent és millo­rar la pro­duc­ti­vi­tat”, va dir Xi, amb la mateixa mirada cap als bene­fi­cis econòmics d’un gir cap a polítiques ver­des.

Com en totes les tro­ba­des mun­di­als d’aquesta mena, qui menys coses es va guar­dar al pap i no va estal­viar parau­les d’alarma va ser el secre­tari gene­ral de l’ONU, António Guter­res, que va insis­tir que el món està “a la vora del pre­ci­pici”. “Ens cal un pla­neta verd, però estem en alerta roja”, va adver­tir.

Els líders mun­di­als tam­poc es van estal­viar la crítica de Xiye Bas­tida, una acti­vista indígena mexi­cana que va quei­xar-se de la falta d’ambició dels polítics i va des­criure el pro­blema del canvi climàtic com a fruit del colo­ni­a­lisme i el capi­ta­lisme.

LES XIFRES

52
per cent
de les emissions vol reduir d’aquí al 2030 els Estats Units, segons va dir ahir Joe Biden.
55
per cent
es compromet a retallar la Unió Europea des d’ara fins al 2030. El Regne Unit, un 78%.

Thunberg esbronca el Congrés

En paral·lel a la cimera del clima organitzada per la Casa Blanca, l’activista climàtica Greta Thunberg testificava davant la Cambra de Representants dels Estats Units. El seu discurs punyent contra les elits polítiques es va tornar a fer sentir, amb acusacions als polítics d’”ignorar” la crisi climàtica i amenaçant que, si els líders mundials no fan la seva feina, la seva generació agafarà les regnes del repte. “Fins quan us creieu que podreu ignorar la crisi climàtica [...] sense que ningú us obligui a retre comptes?”, va preguntar Thunberg, que va advertir els legisladors nord-americans que les futures generacions, les que hauran de patir les conseqüències de la inacció contra el canvi climàtic, seran les que escriuran els llibres d’història.”Vostès han de decidir com volen ser recordats. El meu consell –va concloure– és que triïn de manera intel·ligent”, i hi va afegir que els activistes climàtics “no es rendiran sense lluitar”. Thunberg es va enfrontar diversos cops a l’anterior president dels EUA, Donald Trump.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.