Política

El Constitucional francès aigualeix la nova llei sobre les llengües regionals

Declara inconstitucionals dos dels articles de la legislació que promou l’ús del català, el bretó i el basc i tomba el dispositiu que introduïa l’educació en immersió

L’esperança del reconeixement dels idiomes locals a França només ha durat un mes i mig. El Consell Constitucional –l’equivalent francès del Tribunal Constitucional– ha censurat parcialment la nova llei sobre les llengües regionals, en una sentència comunicada ahir. L’Assemblée Nationale va aprovar, el 8 d’abril, la primera legislació en la història de la Cinquena República francesa que promou l’ús del català, el bretó, el basc, l’alsacià i el cors. El text va rebre el suport d’una àmplia majoria parlamentària, però després del recurs presentat per una seixantena de diputats dos dels articles més ambiciosos han estat declarats inconstitucionals.

Per una banda, el Constitucional censura l’aprenentatge en immersió lingüística en les escoles públiques. “En preveure que l’ensenyament d’una llengua regional pot adoptar la forma d’una educació immersiva, l’article 4 de la llei ignora l’article 2 de la Constitució. Per tant, és contrari a la Constitució”, afirma la sentència. La carta magna estableix el francès com l’única llengua oficial. Fins ara, la immersió lingüística només es practicava en algunes escoles associatives i privades, i la sentència impedirà que s’ampliï als centres públics.

Per l’altra, prohibeix l’article que permetia que en el registre civil s’inscriguessin noms amb signes diacrítics que existeixen en llengües locals però no en la francesa. Fa tres anys va haver-hi una forta polèmica després que l’administració i la justícia prohibissin a una família donar al seu fill el nom de Fañch (Francesc, en bretó) perqupe la lletra ñ no existeix en francès.

“Es tracta d’un veritable acarnissament contra l’ús, la preservació i la promoció de les nostres llengües regionals”, va lamentar en un comunicat el diputat Paul Molac, ponent del text i principal responsable que fos votat per la majoria de diputats malgrat l’oposició de l’executiu macronista. “Aquesta actitud militant contra les nostres llengües ja fa massa temps que dura”, hi va afegir aquest representant regionalista bretó.

Malgrat tot, Molac va felicitar-se pel fet que el Constitucional no censuri “la gran majoria dels articles de la llei”. Ha mantingut intacte aquell aspecte pel qual els diputats, la majoria d’ells del partit d’Emmanuel Macron, van presentar un recurs contra el text. És a dir, l’obligació dels municipis d’indemnitzar aquelles famílies que decideixin educar els seus fills en una escola privada en què s’aprengui l’idioma regional en el cas que no ho puguin fer en la seva localitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.