Aung San Suu Kyi apareix en públic per primera vegada després del cop militar

Després de diversos ajornaments i dilacions i prop de quatre mesos de detenció arran del cop militar de l’1 de febrer passat, la premi Nobel de la pau i líder de facto del govern democràtic de Birmània, Aung San Suu Kyi, va tornar a aparèixer ahir davant l’opinió pública als jutjats després de ser acusada d’“incitació a la sedició”. Tot i que en un principi se l’havia acusat d’importar elements radiotransmissors de l’estranger, posteriorment se li van sumar els càrrecs d’incompliment de les restriccions per la pandèmia i també el de violar secrets d’estat i el de sedició.

L’exlíder del país va mostrar un bon estat de salut i va mantenir una reunió en persona amb el seu equip legal durant uns 30 minuts abans de la vista, segons van informar els seus advocats als mitjans desplaçats a la capital del país, Naypyidaw, que es va despertar amb unes extraordinàries mesures de seguretat i de control viari. Durant la vista, Aung San Suu Kyi va insistir que la seva formació, la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), “va ser fundada pel poble i continuarà existint mentre la gent sigui aquí”, segons informacions de l’agència de notícies Myanmar Now.

La pròxima audiència es va fixar per al 7 de juny, segons va informar a l’AFP una advocada representant dels líders deposats, Min Min Soe, que també s’havia reunit prèviament amb l’expresident del país Win Myint, que va ser destituït i detingut juntament amb Aung San Suu Kyi. Aquesta representant legal també va explicar als mitjans de comunicació que aquest afer “ha estat desviat al Tribunal Suprem del país, que ha ordenat que el cas sigui portat per un tribunal especial a prop de la residència de la líder de la LND a la capital” birmana.

Des del cop militar de l’1 de febrer passat, Birmània viu en un caos provocat per l’estat d’excepció decretat pels militars fa un any, just en l’inici d’aquesta crisi institucional provocada pels uniformats.

Malgrat l’aparent normalitat que va voler imposar l’exèrcit, la realitat dels carrers és molt diferent, amb protestes gairebé diàries, un moviment de desobediència civil molt estès especialment en l’àmbit del funcionariat públic i els hospitals, i també entre els estudiants i universitaris, que ja ha costat la vida a 800 persones, assassinades pels militars.

A tot això, cal afegir-hi més de 4.000 persones detingudes i que la immensa majoria d’exèrcits rebels independentistes de les principals minories del país s’han unit al govern democràtic de concentració nacional a l’ombra, que intenta aconseguir ser vist com el govern legítim en l’àmbit internacional i que la junta considera un grup terrorista.

A finals de febrer, la junta va declarar nuls els resultats de les eleccions del novembre de l’any passat en què el partit de la premi Nobel va aconseguir un rècord de suports d’un 83% dels escons i enmig d’acusacions de frau per part del partit promilitar. Malgrat que la comissió electoral va declarar al novembre que no hi havia hagut cap mena d’irregularitat en els comicis, una nova comissió electoral nomenada pels militars a finals de febrer va dir exactament el que afirmaven els militars.

Observadors internacionals van reiterar fa uns dies que, malgrat que hi va haver diverses irregularitats a causa dels efectes de la pandèmia i els combats entre l’exèrcit i els independentistes, els resultats de les eleccions del novembre passat van ser “representatius de la voluntat del poble”.