Dos anys durs als ajuntaments
El temporal ‘Glòria’ i la Covid marquen la primera meitat del mandat
Fan un balanç positiu dels pactes de govern que els han donat estabilitat per poder afrontar les emergències
Han estat dos anys difícils. Primer amb el sotrac del temporal Glòria i després amb la pandèmia de la Covid-19, però s’ha anat a l’una. És el balanç que fan els presidents dels consells comarcals de la demarcació sorgits de les eleccions municipals del 26-M del 2019; uns comicis en què Junts i ERC van esdevenir les forces majoritàries als ajuntaments de les comarques gironines. Així, un mes i una setmana després del 26-M, es va formalitzar el pacte de govern a la Diputació de Girona que mantenia a la presidència l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer (Junts), que va ser reelegit per quart mandat consecutiu, revalidant la majoria absoluta, i el republicà Pau Presas es va convertir en el vicepresident. Aquest “govern natural” es va replicar al Consell Comarcal del Gironès. El seu president, l’alcalde de Sant Gregori, Quim Roca, qualifica aquests primers dos anys de mandat “d’anormalitat en tots els sentits”. “Des del món local s’ha donat resposta, adaptant-se constantment als recursos disponibles”, assenyala. En relació amb el pacte de govern, considera que dona “estabilitat” a la institució per fer front a les emergències. Així, han pogut treballar en projectes com la gestió de residus a la comarca, en què destaca la propera implantació del porta a porta en catorze municipis. Ha estat “un mandat molt accidentat”, segons el president del Consell del Pla de l’Estany i alcalde de Porqueres, Francesc Castañer (IdP-AM). Va ser investit president al juliol amb els vots de la CUP i IdP, llista associada a ERC, i va arribar a una entesa amb Junts al setembre, quan van formalitzar el cartipàs amb Francesc Xavier Quer (Junts), alcalde de Crespià, de vicepresident. “Hem tingut una doble dificultat; quan començàvem a implantar canvis ens salta el Glòria i després la Covid”, remarca Castañer. Amb tot, considera que en aquests dos anys “durs i intensos” han estat capaços de treballar plegats: “Som una comarca petita; el resultat és el que és i ens hem d’entendre.”
El president del Consell Comarcal de la Garrotxa i alcalde de la Vall de Bianya, Santi Reixach (Junts), insisteix també en la “unitat” i la “recerca de solucions” davant l’emergència sanitària. En una comarca on no hi ha hagut canvi de vares des del 26-M, destaca que cal “recuperar el que s’ha perdut” i posa èmfasi en l’economia. També ho fa la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez. Així, preveu redefinir el pla de reactivació econòmica de l’Alt Empordà, condicionat per la pandèmia. Fa un balanç de govern “altament esperançador” i també del pacte, “amb molt bona salut”, entre Coalició de Progrés-PSC i Junts. Martínez remarca la fluïdesa amb ERC, a l’oposició. “Estem en sintonia per fer front als problemes en l’àmbit de les energies renovables”, assenyala. El president del Consell Comarcal de la Selva i alcalde de Caldes de Malavella, Salvador Balliu (Junts), investit amb els vots d’IdS i el PSC, fa una valoració molt positiva de l’acord i assenyala que la clau és prioritzar la gestió. Sobre la Covid-19, recorda l’impacte en una comarca amb molt pes turístic. El president del Consell del Baix Empordà, Joan Manel Loureiro (ERC), hi afegeix que els ajuts del Glòria “estan arribant amb comptagotes i amb massa paperassa per a les administracions locals”. La Covid-19 ha trastocat els objectius inicials de mandat, que s’han refet: “Tot el pressupost del Consell ha girat en aquestes dues vessants: serveis socials i promoció econòmica.” També destaca la bona entesa de la coalició de govern amb ERC, Tots per l’Empordà i UPM, i en aquest sentit s’han dinamitzat les relacions amb altres administracions. Quant al Consell Comarcal de la Cerdanya, segons el pacte, l’actual presidenta, Roser Bombardó (ERC), ha de ser rellevada a mitjans de juliol per l’alcalde de Puigcerdà i vicepresident de la Diputació, Albert Piñeira.
Pacte de Junts i ERC a Girona, que no són majoria
G. BUSQUETS ROSDesprés d’un any i mig de govern en solitari, Marta Madrenas, que amb nou regidors es va quedar a cinc edils de la majoria absoluta, va arribar a un pacte de govern, l’estiu passat, amb els quatre regidors d’ERC, i Quim Ayats ara és vicealcalde. Amb tot, el pacte no els permet governar amb majoria. Dels alcaldes del 26-M, hi ha hagut dos relleus. El primer a Celrà: Dani Cornellà va decidir presentar-se a la reelecció com a alcalde amb la condició de fer mig mandat. A principis d’abril el va substituir David Planas. El segon a Canet d’Adri, on per motius professionals ha deixat l’alcaldia Carles Espígol, que era alcalde des del 2015. Marta Barniol Prat prendrà el relleu.
Govern en solitari de l’alcaldessa de Setcases
jordi casasL’alcaldessa de Setcases, Anna Vila, governa en solitari després que els dos únics tinents d’alcalde hagin presentat la renúncia a mitjan maig. Li atribueixen el fet d’haver pres decisions unilaterals, cosa que ella nega. Joan Casadevall, primer tinent d’alcalde, hi va renunciar el 25 de març, mentre que Núria Vila ho va fer un mes i mig més tard. Tots dos han passat a ser no adscrits. ERC governa a Setcases i fins ara hi havia dos regidors del PSC a l’oposició. En l’anterior mandat hi va haver una moció de censura que va deixar fora el llavors alcalde, Carlos Fernández, que ara és regidor pel PSC.
Traspàs imminent a Santa Coloma i Tossa, i trencadissa al PSC de Lloret
JORDI FERRERA la Selva, a mig mandat canviaran dues alcaldies: Santa Coloma de Farners i Tossa de Mar. A la capital, Joan Martí (ERC) rellevarà Susagna Riera (Junts), mentre que a Tossa Ramon Gascons (Endavant) substituirà Imma Colom (Junts), segons el pacte de govern subscrit fa dos anys. En els dos casos, hi ha un tercer soci de govern: Independents a Santa Coloma i ERC al municipi costaner. Santa Coloma va viure un inici de mandat traumàtic amb un ple d’investidura accidentat i que va ser reprès al cap de deu hores. Entremig, el pacte inicial Junts-PSC-Independents es va convertir en Junts-ERC-Independents, després que hi intervingués, fins i tot, el president de la Generalitat, Quim Torra. A Tossa, Colom cedirà el pas a Gascons, antic integrant de l’associació Amics de Tossa i que s’estrenarà com a alcalde el dissabte 19 (si no hi ha cap canvi).
En els dos primers anys, un dels canvis més significatius ha estat la trencadissa del grup del PSC a Lloret. Quatre dels cinc regidors van deixar sol el portaveu, Francisco Pastor, que posteriorment va ser exclòs de l’equip de govern. Des del maig del 2020, Junts, amb Jaume Dulsat d’alcalde, té de socis els quatre exregidors del PSC (Socialistes per Lloret) i ERC.
A Sils, l’equip de govern inicial, amb Junts i Fem+Sils, es va ampliar el març del 2020 amb l’entrada de Tots Som Sils. A Riudarenes hi ha hagut una variació similar, amb la incorporació, des de finals del 2019, de Somriu-IdSelva a l’equip de govern, que encapçala Junts. A Riudellots, el segon tinent d’alcalde, Xavier López (Junts), va dimitir després que se sabés que tenia accés al correu de vigilants municipals.
Moció de censura a Calonge i Sant Antoni i relleu d’alcaldia a Palafrugell el 2022
Emili AGULLÓ i J oanTRILLASL’octubre passat Jordi Soler va recuperar l’alcaldia de Calonge i Sant Antoni per segona vegada gràcies a una moció de censura que va enviar a l’oposició el fins aleshores alcalde, Miquel Bell-lloch (ERC), amb la resta de regidors de la formació i els d’Avancem. La moció de censura va prosperar amb els vots a favor de Junts per Calonge i Sant Antoni (4), el PSC (3), el regidor del PP (1) i el de Republicans (1) –que va ser soci de govern d’ERC (5) i Avancem (2)–. La CUP (1) va optar per votar-hi en contra. Una de les peces clau d’aquest pacte va ser el PP, que hi va donar suport i va entrar al govern. El pacte amb els populars no és nou per a Soler i el PSC, que ja hi van governar en l’anterior mandat. Amb l’excepció de Palamós, on ERC governa amb la comoditat d’una folgada majoria absoluta, a la resta de municipis més poblats, els pactes de diversos colors han funcionat sense trasbalsos; a Sant Feliu de Guíxols (TSF i el PSC), la Bisbal (ERC, la CUP i els comuns), Castell-Platja d’Aro (el PSC, ERC i els comuns), Torroella i l’Estartit (UPM i ERC), Begur (Junts, Tots per Begur i Més per Begur i Esclanyà) o Santa Cristina (ERC i Junts). I l’escenari més mogut, a Palafrugell, amb el tripartit d’ERC, Som Gent del Poble (SGdP) i JxCat, es va contenir amb l’intercanvi de carteres entre els dos edils de Junts, Josep Salvatella i Marc Heras.
Pel que fa a relleus a les alcaldies del Baix Empordà, a Palafrugell no està previst fins l’any vinent, quan l’alcalde de Palafrugell, el republicà Josep Piferrer, ha de cedir la vara al cap de llista de SGdP, Joan Vigas. I a principis del 2023, Jordi Soler, a Calonge i Sant Antoni, deixarà el càrrec en mans de Norbert Botella (Republicans).