Renovació per reforçar la gestió
Aragonès signa el decret de nomenament del seu govern, amb dotze cares noves i majoria de conselleres
Prioritza la sortida de la crisi amb un marcat perfil tècnic
La Moncloa, disposada a reprendre la taula de diàleg
Sense sorpreses respecte del degoteig de noms que ja s’havia anat filtrant en els últims dies, el govern de Pere Aragonès prendrà possessió aquest matí en un acte solemne al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat, que precedirà una foto a la plaça de Sant Jaume i la primera reunió del Consell Executiu. El president va signar ahir el decret de nomenament, que avui publica el DOGC i que consagra un govern gairebé tot renovat, amb dotze dels quinze noms, on a banda d’Aragonès només repeteixen el vicepresident Jordi Puigneró –liderant l’àrea que ja duia, Polítiques Digitals, ampliada amb Infraestructures i Agenda Urbana– i la consellera Teresa Jordà, al capdavant d’un Departament d’Acció Climàtica que afegeix Energia i Medi Ambient a Agricultura.
El mateix decret nomena el jurista sabadellenc Xavier Bernadí, des del 2016 director general de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, com a nou secretari del govern, en el lloc de Víctor Cullell, a qui havia nomenat Puigdemont el mateix any. Bernadí havia estat secretari de la comissió mixta de traspassos de competències amb Montilla, i director de l’Oficina per al Desenvolupament de l’Autogovern amb Mas.
La majoria de noms triats per a l’executiu, amb la principal excepció de l’expresident del Parlament Roger Torrent, responen a un marcat perfil tècnic, ja que presenten una notable especialització o bé una trajectòria destacada de gestió, sovint a l’ombra, en els respectius àmbits. Els d’ERC, bona part els ha trobat entre les seves pròpies files –Laura Vilagrà a Presidència, Natàlia Garriga a Cultura o Josep González Cambray a Educació–, mentre Junts destaquen independents de prestigi com Jaume Giró, a Economia; Victòria Alsina, a Acció Exterior, o Josep Maria Argimon, a Salut. La intenció és potenciar la gestió del dia a dia, en una legislatura que Aragonès ha dit sempre que ha de ser la de la sortida de la crisi postpandèmia i la “transformació” del model productiu gràcies als fons europeus Next Generation, amb els valors republicans de la justícia social, la sostenibilitat, el feminisme i la democràcia com a guies.
Accent femení
El caràcter femení serà precisament l’altre gran tret del nou govern, que tindrà dones al capdavant en vuit de les catorze conselleries. Neix més coix, en canvi, pel que fa a l’equilibri territorial, ja que només un dels quinze integrants ve de terres tarragonines –la reusenca Tània Verge a Feminismes, tot i que és originària de la mateixa ciutat Lourdes Ciuró, de Justícia, que ha fet carrera política a Sabadell–, per una, Vilagrà, de la Catalunya Central; un de la vegueria del Penedès –el vilanoví Ignasi Elena, a Interior–; dos de Ponent –González Cambray i Violant Cervera, de Drets Socials– i tres de la de Girona: Jordà, Torrent i Gemma Geis, d’Universitats i Recerca. L’Alt Pirineu i les Terres de l’Ebre no hi són representats, ja que la resta ve de l’àrea de Barcelona. En els propers dies es nomenaran els nous delegats territorials, i ahir la síndica d’Aran, Maria Vergés, va demanar una entrevista per carta a Aragonès, i que consensuï amb el Conselh Generau qui ocuparà la secretaria de relacions amb l’Aran.
Visita als presos polítics
El primer dia d’Aragonès com a president, que es va estrenar de bon matí amb les protestes de la CUP i l’ocupació parcial de la seu d’ERC per part de manifestants contra un desnonament a Barcelona al qual el jutge va enviar la Brimo, va començar amb una visita a l’hospital Parc Taulí de Sabadell, on va anunciar l’impuls immediat d’un pla integral de salut mental i emocional, transversal entre àmbits del govern. A la tarda, tal com va fer el primer dia el seu antecessor Quim Torra, va visitar els presos polítics a Lledoners, i Dolors Bassa a Puig de les Basses. Avui farà el mateix amb Carme Forcadell a Wad-Ras.
Missatge de La Moncloa
Aragonès va reiterar al matí a Catalunya Ràdio que en els pròxims dies preveu fer una “trucada de treball, i no de cortesia” a Pedro Sánchez, amb qui ja s’ha intercanviat missatges, per mantenir-hi una “conversa tranquil·la” sobre la solució al conflicte polític i el repartiment dels fons europeus, punt en què Catalunya “té una bateria de propostes” a fer. El president també vol posar fil a l’agulla per a la represa de la taula de diàleg. La Moncloa recollia el guant, i després del Consell de Ministres, la portaveu, María Jesús Montero, mostrava la voluntat de reprendre’l tan aviat com sigui possible, i confirmava la intenció que els dos presidents, tal com havia suggerit també Aragonès, mantinguin una reunió “en els pròxims dies o setmanes” per preparar el retorn de la taula. Els respectius equips ara “posaran en comú les agendes” per concretar la reunió i abordar, segons ella, “qüestions que permetin reforçar els llaços efectius entre Espanya i Catalunya”. Montero, així, ja advertia sobre les peticions d’autodeterminació i amnistia, i recordava que tothom “coneix perfectament” quins són els “límits” que té el govern espanyol i el mateix Sánchez sobre “les aspiracions que pugui tenir el govern de Catalunya”.
Entretant, el PSC va animar Aragonès a activar també el diàleg “de portes endins”, en una altra taula amb tots els grups, similar a la que va impulsar amb poc èxit la legislatura passada, en què tornava a convidar la CUP, Cs i el PP.
Primer ple la setmana vinent
El president Aragonès compareixerà al Parlament per informar sobre la composició i l’estructura del nou executiu en un ple, dimecres i dijous de la setmana vinent, en què se sotmetrà també a la primera sessió de control, segons va acordar ahir la junta de portaveus. El mateix ple, que es farà amb la meitat de diputats presents, votarà una proposta sobre el nombre, nom i composició de les comissions legislatives, i portarà a convalidació dos decrets llei encara de l’anterior executiu: un sobre la pròrroga de l’exoneració de la taxa turística, i l’altre per transferir als ajuntaments el 85% de la recaptació de les multes del primer estat d’alarma. A més, debatrà dues propostes de resolució: una dels grups sobiranistes sobre la reforma del Codi Penal i la llibertat de Pablo Hasél, i l’altra, una iniciativa perquè l’actual legislatura sigui considerada la XIV, és a dir, que es reconegui com a primera la de la II República.