Política

Nova Caledònia avança cap al seu tercer referèndum

Castex es reuneix amb dirigents neocaledonians a París

La consulta sobre la independència podria ser enguany

Nova Caledònia s’enca­mina cap al seu ter­cer referèndum d’inde­pendència des del 2018. El pri­mer minis­tre francès, Jean Cas­tex, va encapçalar ahir una reunió a París amb diri­gents inde­pen­den­tis­tes i no inde­pen­den­tis­tes neo­ca­le­do­ni­ans. L’objec­tiu de la tro­bada era nego­ciar la cele­bració d’una ter­cera con­sulta sobre la inde­pendència d’aquest arxipèlag francès del Pacífic, amb 270.000 habi­tants i situat a uns 1.500 quilòmetres a l’est d’Austràlia. Seguint el guió del sin­gu­lar procés de des­co­lo­nit­zació ini­ciat amb els acords de Matig­non (1988) i Numea (1998), Nova Caledònia pot cele­brar fins a tres referèndums d’inde­pendència. L’opció de con­ti­nuar for­mant part de França va impo­sar-se en les ante­ri­ors vota­ci­ons el 2018 (56% dels vots) i l’any pas­sat (53%). No obs­tant això, el crei­xe­ment sig­ni­fi­ca­tiu del nom­bre d’elec­tors que apos­ten per l’eman­ci­pació naci­o­nal en la segona votació i el major pes polític dels par­tits inde­pen­den­tis­tes evi­den­cien que no és del tot impos­si­ble una victòria del sí en la ter­cera con­sulta.

De fet, les for­ma­ci­ons sobi­ra­nis­tes cana­ques van acon­se­guir al febrer la majo­ria dels càrrecs en l’exe­cu­tiu regi­o­nal. L’últim referèndum estava pre­vist per a la tar­dor del 2022, però podria avançar-se a finals d’aquest any. Després de la reunió d’ahir al Palau de Matig­non, se’n cele­bra­ran d’altres en els pròxims dies entre diri­gents fran­ce­sos i neo­ca­le­do­ni­ans. No només deba­tran l’orga­nit­zació del referèndum, sinó també el futur polític de l’arxipèlag, ocu­pat el 1853 pels fran­ce­sos i que ara cul­mi­narà la seva des­co­lo­nit­zació.

“No podem con­vo­car el cos elec­to­ral una ter­cera vegada per res­pon­dre a una qüestió amb tant impacte sense acla­rir als elec­tors les con­seqüències de la seva decisió”, asse­gu­rava ahir el minis­tre francès d’Ultra­mar, Sébas­tien Lecornu, en una entre­vista per al diari Libération. En con­cret, nego­ci­a­ran el futur del franc Pacífic (moneda local), les trans­ferències fis­cals de l’Estat francès o, fins i tot, un pos­si­ble “acord d’asso­ci­ació” entre França i Nova Caledònia en cas d’una victòria inde­pen­den­tista.

Evi­tar Le Pen

Pel que fa a la con­sulta, el gran inter­ro­gant és la data. Tot feia pen­sar que se cele­bra­ria el 2022, però algu­nes veus de l’exe­cu­tiu macro­nista s’incli­nen per con­vo­car-la a finals d’aquest any. Així, el com­plex dos­sier de Nova Caledònia que­da­ria tan­cat abans del final del man­dat de Macron.

Aquest avançament del calen­dari divi­deix el sec­tor inde­pen­den­tista. Per una banda, alguns diri­gents sobi­ra­nis­tes pre­fe­ri­rien que es poses­sin les urnes la tar­dor de l’any que ve per tenir més temps per fer cam­pa­nya. Per l’altra, altres polítics canacs pre­fe­rei­xen votar enguany, ja que temen que una hipotètica victòria de la ultra­dre­tana Marine Le Pen en les pre­si­den­ci­als fran­ce­ses de la pròxima pri­ma­vera suposi un seriós obs­ta­cle per a la des­co­lo­nit­zació.

53
per cent
dels electors de Nova Caledònia van votar contra la independència en el referèndum de l’any passat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia