El rumb d’ERC en la nova etapa del procés
Amb Junqueras i Rovira els republicans van introduir la declaració d’independència a les ponències estratègiques fins al 27-O
Des del fracàs de la DUI, ERC ha aparcat la unilateralitat fins que l’independentisme superi de llarg el 50%
El que ha fet Junqueras aquesta setmana ha estat confirmar que veu “inviable” la via unilateral en l’etapa actual
Els missatges de la política han substituït els fets com a protagonistes del debat diari. De manera que, sense canviar els actes, una modificació de paraules respecte a les de la setmana passada permeten a un dirigent fer un canvi de pas o de rumb i provoquen una reacció en què tots els altres actors valoren en positiu o negatiu el canvi segons els seus interessos. Encara que, de substancial, no hagi canviat res.
És el que ha passat amb la carta publicada aquesta setmana pel president i líder d’ERC, Oriol Junqueras. És cert que el seu darrer comunicat confirma del tot la seva diagnosi i la de la direcció d’ERC pel que fa a la nova etapa. Però tan cert com que el canvi de relat dels republicans no s’ha produït ara sinó tot just després de la declaració unilateral d’independència (DUI) del 27-0 del 2017. Ha passat que, des de l’endemà mateix del fracàs de la declaració, ERC va començar a enviar missatges públics i compartits de canvi de rumb per part de diversos dels seus dirigents, missatges que han acabat coincidint amb el que estava passant i ha passat en l’acció diària del govern.
Cap a l’1-O i la DUI
Quan els dies previs al 27 d’octubre del 2017 el president Puigdemont es proposa convocar eleccions per intentar evitar la intervenció de l’autonomia amb l’aplicació del 155, ERC s’hi va oposar i va optar amb la CUP per declarar la independència.
Era la culminació d’un camí que preveia la declaració des del 2012. Junqueras ho defensava en aquella campanya electoral en què competia amb el “dret a decidir” de la CiU de Mas. Després d’aquells comicis en què ERC es recuperava de l’ensulsiada electoral del 2010 i la CUP entrava al Parlament, els republicans van aprovar una ponència que ja preveia la via unilateral, tot i que preferia un referèndum acordat.
Amb el trencament de CiU i la llista unitària de Junts pel Sí, s’imposa la declaració, però amb la posterior moció de confiança a Puigdemont, la CUP posa al mig del debat un referèndum que finalment fa seu tot l’independentisme. Es va preparar a consciència un 1-O que va ser un èxit polític però que va resultar ser el final de ruta previst en aquella etapa. Com que el govern no estava preparat per fer efectiva la independència, després de la declaració simbòlica del 27 d’octubre, l’Estat intervé l’autonomia, empresona al govern i força a l’exili als dirigents que volen defugir la presó.
El canvi de rumb d’ERC
És l’endemà mateix del fracàs de la DUI simbòlica que ERC és la primera i única força que dona a entendre que, de cara al nou mandat que sorgirà de les urnes del 21-D, no s’apostarà per la via unilateral. Ho fa explícitament la secretària de la mesa del Parlament Anna Simó descartant la via ja la primera quinzena de novembre. En la campanya electoral, la secretària general, Marta Rovira, i el conseller Mundó expliciten que és inviable mantenir la unilateralitat quan s’acaba de perdre la batalla, que cal replantejar l’estratègia i Mundó és el primer d’avisar que no es podrà restituir el president Puigdemont ni el govern.
Més enllà de l’enfrontament d’ERC i Roger Torrent amb Junts per Catalunya per la investidura frustrada de Puigdemont, l’únic acte unilateral del mandat passat va ser la desobediència a la Junta Electoral Central que va portar a la inhabilitació del president Quim Torra per la pancarta a favor dels presos i exiliats, un gest que li va costar la presidència però que va ser aïllat enmig d’una governació en el marc de la llei i l’Estatut d’Autonomia. Però només dirigents d’ERC com ara Joan Tardà, Marta Rovira, Gabriel Rufián o el mateix Junqueras han qüestionat la via unilateral i ratificat periòdicament la via del diàleg i d’un referèndum efectiu com a opció viable avui per avui. Encara no fa un any, amb el llibre Tornarem a vèncer (i com ho farem), Junqueras i Rovira, els màxims dirigents d’ERC, no descarten la via unilateral si l’Estat es nega a un referèndum quan l’independentisme sigui la força més majoritària. Però situen el diàleg i el plebiscit com a fulls de ruta. El que Junqueras ha fet aquesta setmana, més explícitament que mai, ha estat afegir-hi que, ara per ara, veu inviable la unilateralitat.
