Política

La Xina es fa forta a l’espai

Hi envia tres astronautes amb la missió d’acabar de construir la seva estació, a uns 400 quilòmetres de la Terra

Les capacitats espacials i militars del gegant asiàtic posen en guàrdia els aliats occidentals

La Xina va fer ahir un altre impor­tant pas per esde­ve­nir la ter­cera potència espa­cial en discòrdia després que ahir arri­bes­sin a l’estació espa­cial xinesa els seus pri­mers cos­mo­nau­tes, que van sor­tir amb èxit del Cen­tre de Llançament de Satèl·lits de Jiu­quan, situat al desert de Gobi, al nord-est del país. En aquesta nau, la Shenz­hou-12, hi ana­ven tres homes: el coman­dant, Nie Hais­heng, i els pilots Liu Boming i Tang Hongbo, tots ells mem­bres vete­rans de l’Exèrcit Popu­lar d’Alli­be­ra­ment, la branca mili­tar del Par­tit Comu­nista Xinès (PCX).

En una cerimònia prèvia a l’enlai­ra­ment, els astro­nau­tes, que ja lluïen els ves­tits espa­ci­als, van salu­dar una mul­ti­tud de per­so­nes, entre les quals hi havia molt per­so­nal del cen­tre, i van can­tar la cançó patriòtica Sense el Par­tit Comu­nista xinès, no hi hau­ria una nova Xina.

L’emis­sora esta­tal CCTV va fer un des­ple­ga­ment extra­or­di­nari amb una trans­missió en directe des de l’inte­rior de la nau espa­cial durant el viatge, amb els tres astro­nau­tes aixe­cant la visera del casc després d’haver arri­bat a l’òrbita men­tre un som­reia i agi­tava la càmera. Set hores després de l’enlai­ra­ment, fun­ci­o­na­ris gover­na­men­tals con­fir­ma­ven l’arri­bada dels astro­nau­tes a l’estació en per­fec­tes con­di­ci­ons. Els tres cos­mo­nau­tes roman­dran tres mesos al mòdul prin­ci­pal de l’estació espa­cial, ano­me­nat Tianhe, o Har­mo­nia Celes­tial, i seran els pri­mers xine­sos que tre­ba­lla­ran en les eta­pes ini­ci­als de la cons­trucció de l’estació, en una òrbita d’uns 400 quilòmetres de distància de la Terra.

A l’estació, cada mem­bre dis­po­sarà d’un mòdul propi per dor­mir i com­par­ti­ran el bany i el cen­tre de comu­ni­ca­ci­ons amb la Terra. Al llarg d’aquests mesos, els cos­mo­nau­tes duran a terme expe­ri­ments i man­te­ni­ment científics, pas­se­jos espa­ci­als i pre­pa­ra­ran la ins­tal·lació per rebre dos mòduls addi­ci­o­nals l’any vinent.

Tot i que la Xina admet que va arri­bar tard a la cursa espa­cial, els seus res­pon­sa­bles asse­gu­ren que la ins­tal·lació és d’avant­guarda mal­grat un parèntesi de cinc anys en el seu pro­grama espa­cial.

Superar l’EEI

Fins ara, l’únic cen­tre ope­ra­tiu a l’espai era l’Estació Espa­cial Inter­na­ci­o­nal (EEI), ges­ti­o­nada per les agències dels EUA, Rússia, Canadà, el Japó i la Unió Euro­pea (UE). I tot i que l’estació xinesa és molt més petita que la inter­na­ci­o­nal, Pequín espera que aquesta ins­tal·lació pugui ope­rar més de deu anys, superant així l’estació inter­na­ci­o­nal, que està pro­gra­mada per ser des­man­te­llada el 2024.

Amb el llançament d’ahir, la Xina ha enviat 14 astro­nau­tes a l’espai des que va acon­se­guir per pri­mer cop aquesta gesta el 2003, con­ver­tint-se en el ter­cer país després de l’antiga Unió Soviètica i els EUA. El pro­grama espa­cial del gegant asiàtic ha estat un dels grans motius d’orgull naci­o­nal, després d’haver pas­sat de la pobresa més abso­luta a esde­ve­nir la segona eco­no­mia del món en poc més de dues dècades. Això ha aju­dat a reforçar el poder del Par­tit Comu­nista, espe­ci­al­ment ara que en els pròxims dies se cele­brarà el cen­te­nari de la seva cre­ació, una de les fites més impor­tants dels dar­rers anys.

Aquesta nova missió suposa una nova mos­tra de les enor­mes capa­ci­tats que està adqui­rint el gegant asiàtic en el ter­reny espa­cial i mili­tar. Només en els pas­sats sis mesos i enmig de la pandèmia més gran que ha afec­tat el pla­neta en els dar­rers segles, el país ha estat capaç de por­tar mos­tres de roca i sòl a la Terra des de la superfície de la Lluna –una gesta inèdita des dels anys setanta–, i va fer ater­rar un robot de sis rodes a Mart al maig, uns esforços tan com­ple­xos com des­a­fi­a­dors. I mal­grat que la Xina defensa un desen­vo­lu­pa­ment pacífic sobre una base d’igual­tat i res­pecte mutu, Pequín està ende­gant una vasta i acce­le­rada moder­nit­zació dels seus exèrcits, que no és només un motiu de pre­o­cu­pació per als seus veïns –com ara el Japó–, sinó que també ha des­per­tat grans recels a Was­hing­ton i entre els seus ali­ats de l’OTAN, com es va poder veure en la cimera d’aquesta set­mana.

LES XIFRES

3
mesos
romandran els tres astronautes que van arribar ahir amb èxit a l’estació espacial xinesa.
14
astronautes
ha enviat la Xina a l’espai des que va aconseguir per primer cop aquesta gesta el 2003.

La diplomàcia del “llop guerrer”

Josep Solano

La diplomàcia del “llop guerrer” exercida per la Xina, una posició agressiva i sovint bel·licosa adoptada a les xarxes socials pels seus diplomàtics des del 2020 en contra de tots aquells que gosen criticar el seu sistema polític o els múltiples suposats abusos de drets humans fonamentals, és simplement una “defensa justificada” contra els atacs d’un Occident que busca mantenir-la refrenada. “Als ulls dels occidentals, la nostra diplomàcia és ofensiva i agressiva, però la veritat és que són ells els que ho són”, va dir Lu Shaye, enviat de la Xina a França, en una entrevista amb un web alineat amb Pequín. “El que fem és una defensa merament justificada per protegir els nostres drets i interessos”, va assegurar. Lu opina que l’estil diplomàtic anterior de la Xina –“amagar la vostra força i esperar el vostre temps”, atribuït a l’exdirigent Deng Xiaoping– era necessari llavors perquè el país no tenia ni la necessitat ni la capacitat per fer una altra cosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia