La ultradreta lepenista punxa en les regionals
L’abstenció massiva frena l’auge del Rassemblement National en la primera volta dels comicis
La dreta republicana i els socialistes resisteixen i la formació del president Macron confirma la seva escassa implantació local
El perill que la ultradreta dirigeixi una regió perd força a França. Els nivells rècord d’abstenció en les eleccions regionals i departamentals van contradir els sondejos i el Rassemblement National (RN) va obtenir ahir uns resultats força menys elevats del que es temia.
Menys d’un 35% dels francesos es van desplaçar a les urnes en la primera volta d’aquests comicis i això va reforçar els presidents regionals sortints. En les tretze regions metropolitanes –set de les quals, en mans d’Els Republicans (dreta); cinc, dels socialistes, i una, dels sobiranistes corsos–, els resultats d’ahir indiquen que les actuals majories repetirien al capdavant dels consells regionals, tret que hi hagi una sorpresa majúscula en la segona volta, diumenge que ve.
Després que el partit de Marine Le Pen fos la força més votada en sis regions en la primera volta de les regionals del 2015, ahir l’extrema dreta només va acabar primera en un únic territori. Segons les estimacions de vot en el moment de tancar aquesta edició, el millor resultat de l’RN va ser a la regió marsellesa de la Provença-Alps-Costa Blava (PACA), on va aconseguir el 35% dels sufragis, lleugerament per sobre del president actual, Renaud Muselier, de la dreta republicana, amb un percentatge de vots similar. Amb aquest resultat, però, Muselier és ara favorit per conservar el consell regional, a diferència del que predeien els sondejos. El 17% dels votants de la llista de l’esquerra podrien resultar clau.
“Mai deixaré que l’extrema dreta fracturi la nostra regió”, va assegurar Muselier, que es va vantar d’haver “contradit tots els sondejos”, que deien que se situaven a deu punts de distància del candidat ultra Thierry Mariani. Encara més entusiasta es va mostrar el també president conservador Xavier Bertrand, al capdavant de la regió dels Alts de França, al nord. Bertrand, que ja ha anunciat que es vol presentar a les pròximes presidencials, va guanyar amb el 44%, clarament per sobre de la llista de la ultradreta, amb el 24%. “L’RN ha retrocedit perquè amb la nostra feina, compromís i coherència hem demostrat que la política no estava morta”, va presumir.
“Us demano que desconfineu les vostres idees”, va assegurar, per la seva banda, una decebuda Le Pen, després que bona part dels potencials electors ultres preferissin quedar-se a casa. Si els resultats d’ahir van ser una dutxa d’aigua freda per a la líder de l’RN, també van decebre el president, Emmanuel Macron. La República en Marxa no té possibilitats de governar cap regió, ja que al conjunt del país va aconseguir sols el 10% dels sufragis, i és la cinquena força en l’àmbit estatal. Així, es confirma l’escassa implantació local del macronisme.
Presidencials el 2022
De fet, la gran protagonista va ser l’abstenció, que va assolir uns nivells rècord en la història de la V República. Segons una estimació d’Ifop, un 67,8% van desertar les urnes. Això representa una caiguda de la participació de més del 15% respecte a les anteriors regionals. Amb relació a aquesta escassa mobilització electoral, però, hi va haver diferències significatives entre els territoris. A l’illa de Còrsega la participació va superar el 50% i a la regió de la PACA –una de les disputes més mediàtiques pel perill de victòria de la ultradreta– es va situar prop del 40%, mentre que a la regió parisenca de l’Illa de França va quedar per sota del 30%.
“Aquesta abstenció rècord es deu tant al context sanitari com al polític”, explicava a El Punt Avui Gaston Laval, responsable del col·legi electoral de l’escola Recollets. Els votants arribaven amb comptagotes en aquest punt situat a la vora de l’emblemàtic canal Saint-Martin, a la zona est de París. “És una llàstima que la gent es mobilitzi tan poc a només un any de les presidencials”, diu Lucie, de 31 anys i a l’atur, que considera que “això reflecteix un declivi de la V República”. “Hi ha un rebuig de la majoria dels ciutadans envers la classe política”, hi afegia Olivier Bourgoin, de 54 anys, agent de fotògrafs. L’any passat, l’abstenció ja havia augmentat 20 punts en les municipals i s’havia situat en un 58%. Es va atribuir a la Covid-19 i a la por de contagis als col·legis.
Amb tot, els motius del desert d’electors en què s’han convertit les urnes semblen més profunds. Sense oblidar el caràcter centralista d’un país on hi ha més interès per votar president que no pas dirigents territorials, aquesta baixa participació reflecteix la crisi de representació. És a dir, un sistema de partits en plena recomposició i amb què s’identifiquen cada cop menys ciutadans. Tot i resistir en l’àmbit local i regional, els partits tradicionals (dreta republicana i socialistes) continuen immersos en una tendència declinant a escala estatal. I les alternatives macronista o lepenista no es consoliden. Un escenari incert, més del que vaticinen els sondejos actuals, de cara a les presidencials de l’any que ve.
LES XIFRES
Continuïtat a Occitània i Còrsega
Enric BonetLa socialista Carole Delga es va imposar amb claredat en la primera volta de les eleccions regionals a Occitània, la macroregió del sud-est de França, de la qual formen part els territoris de la Catalunya del Nord. Després d’haver aconseguit el 39,6%, la segona volta de diumenge que ve s’ha convertit en un tràmit per a l’actual presidenta. En canvi, la situació sembla més incerta al departament dels Pirineus Orientals, a la zona de Perpinyà, on l’esquerra es disputarà el control amb la ultradreta i la dreta republicana. A Còrsega, els sobiranistes es mantenen favorits per continuar governant l’illa. L’autonomista Gilles Simeoni va ser el més votat, amb el 28% dels vots, per sobre de Laurent Marcangeli (24,9%), de la dreta francesa.