La repressió dels opositors s’accelera a Nicaragua
L’exsandinista Daniel Ortega ordena detenir els cinc candidats a les eleccions presidencials
HRW demana la intervenció de l’ONU i denuncia també tortures
Nicaragua viu una escalada repressiva sense precedents. El president Daniel Ortega i la seva dona, la vicepresidenta Rosario Murillo, ha emprès la persecució sense fissures de polítics, periodistes i qualsevol civil que representi una amenaça per al règim. Durant l’últim mes, el govern ha empresonat, un a un, els cinc candidats presidencials. Entre ells, la líder opositora Cristiana Chamorro, qui liderava tots els sondejos de cara a les eleccions generals del 7 de novembre. Sense rivals en la lluita electoral, i feta callar la premsa opositora amb el tancament de redaccions i la confiscació d’equips, Ortega s’ha aplanat el camí per a un quart mandat. L’onada de detencions ha cridat l’atenció internacional. L’OEA ha demanat eleccions netes, mentre que organitzacions com Human Rights Watch demanava ahir un paper més actiu de l’ONU.
El clima social va canviar a Nicaragua a partir del 2018, quan es va produir un aixecament espontani i pacífic contra una nova llei de pensions. Ortega va reaccionar amb duresa: va llançar la policia i les Joventuts Sandinistes al carrer en operacions que van deixar uns 400 morts. Des de llavors, no hi ha hagut marxa enrere. Gairebé 100.000 nicaragüencs, sobre una població de 6,5 milions, han emigrat, sobretot cap a Costa Rica. Una sèrie de lleis, aprovades per un Congrés que respon sense matisos a l’executiu, va permetre a Ortega elevar la pressió sobre l’oposició, a la qual ara pot amenaçar amb penes de presó de fins a vuit anys per “traïció a la pàtria”. Aquestes normes van ser arma legal també contra la premsa, que ha vist periodistes presos i redaccions ocupades per la policia.
La víctima més visible ha estat Carlos Fernando Chamorro, propietari del diari Confidencial, germà de la candidata empresonada Cristiana Chamorro i fill de l’expresidenta Violeta Chamorro, que el 1990 va vèncer Daniel Ortega a les urnes. El diari de Chamorro va ser confiscat i avui sobreviu de manera remota en versió digital. Aquest dilluns a la nit, la policia va tornar a entrar a casa del periodista. Alhora, la policia detenia un altre empresari periodístic, Miguel Mora, retirat de la professió per entrar en política contra Ortega. L’escalada ha avançat fins i tot contra empresaris i banquers, algun cop suports polítics del règim i ara allunyats davant el desastre de l’economia. A la llista hi ha José Adán Aguerri, expresident del Consell Superior de l’Empresa Privada, i Luis Rivas Anduray, el titular el principal banc de Nicaragua.
L’Argentina i Mèxic han cridat a consultes els seus ambaixadors a Managua. Per la seva banda, els Estats Units han anunciat noves sancions contra alts funcionaris del govern d’Ortega. L’organització Human Rights Watch ha presentat un dur informe amb testimonis de mig centenar de detencions arbitràries, amenaces i tortures contra opositors. L’ONG va denunciar una “campanya de violència i repressió” i va demanar al secretari general de l’ONU que porti davant el Consell de Seguretat la situació de Nicaragua perquè sigui tractada “com una crisi de proporcions cada vegada més grans que inclou greus violacions de drets humans”.
LA XIFRA
Rosario Murillo, l’esposa “eternament lleial”
Rosario Murillo és molt més que una primera dama. Ha passat els últims 50 anys de la seva vida al costat de Daniel Ortega, des d’abans fins i tot que la Revolució Sandinista posés fi, el 1979, a la dictadura d’Anastasio Somoza. Ortega es va convertir llavors en comandant, i ella hi va ser, a l’ombra, per donar-li suport. Amb el temps, Murillo va fer créixer el seu poder fins a límits inimaginables. Cada dia, la primera dama difon per la televisió l’agenda oficial i clama contra els opositors, als quals anomena “minúsculs!”, “plagues”, “vampirs”, “terroristes” o “diabòlics”. Durant les revoltes del 2018, absent Ortega per una presumpta operació mèdica a Cuba, va ser ella la que va dirigir l’aixafament de les protestes.
Avui tots li tenen por, dins i fora de govern. Els funcionaris que gosen criticar-la acaben fulminats. Mentre ella, seguidora del Sai Baba, perfecciona un discurs cada vegada més refinat que barreja religió amb els ideals teòricament revolucionaris. Ortega l’ha anomenat l’“eternament lleial”. La seva prova de foc va ser el 1998, quan va tractar de boja la seva filla i fillastra del president, Zoilamérica Ortega Murillo. La dona havia denunciat el seu padrastre per abús sexual i es va haver d’exiliar a Costa Rica, expulsada del país per la seva mare. Murillo és avui la cara més dura del govern, i els seus detractors la col·loquen darrere de l’escalada repressiva actual. Si els plans d’Ortega es concreten, ella serà un altre cop primera dama el 2022. La Constitució li dona poder: diu que és l’hereva natural del seu marit.