Ramon Espadaler és dels polítics catalans en actiu amb més trajectòria; per tant, sap les dificultats que representa compaginar la feina amb la vida familiar.
Quins consells els donaria als que s’estrenen ara com a diputats a la cambra catalana?
No soc gaire de donar consells. L’únic que els diria és que, si tenen fills petits, no recuperaran mai el temps que els robin per culpa de la política.
En aquest sentit, si ara tornés a començar, hi ha algun aspecte que canviaria per millorar-la, la conciliació?
Si pogués, miraria de respectar més els caps de setmana. Però temo que és una batalla perduda.
Com dèiem, té una llarga trajectòria en el món de la política, ha assumit la responsabilitat de tota mena de càrrecs, des de regidor fins a diputat, passant per director general i conseller. Hi va influir en aquesta vocació tenir un pare alcalde, en aquest cas de Sant Quirze de Besora?
D’alguna manera, sí. El pare sempre ens deia que tothom hauria de passar per l’Ajuntament en un moment o altre de la vida, ja que ajuda a entendre que prendre decisions és més complicat del que sembla.
Sempre s’ha destacat per la seva preocupació per les polítiques de protecció de la família i del foment de la natalitat. Quina família té? Algun dels seus fills ha demostrat vocació política que permeti pensar que seguiran els seves passes?
Amb l’Anna tenim tres fills: en Miquel, la Maria i la Queralt, de 18, 16 i 11 anys, respectivament. Tenen més vocació musical que política.
A casa seva, quan era petit, es parlava de política? Se’n parla encara, o la seva és d’aquelles famílies que ho eviten per tenir sobretaules tranquil·les?
Sí que en parlàvem. El fet de tenir un pare alcalde d’alguna manera ho propiciava. Recordo haver viscut la transició com a teleespectador. Actualment, en seguim parlant, tot i que no sol ser el tema estrella.
Hi ha algun altre familiar que es dediqui a la política professional? D’algun altre partit potser?
Tinc familiars que militen en algun partit, però cap d’ells s’hi dedica professionalment.
Parlàvem fa un moment de la importància de la parella, també. Quan el 2017 vostè va decidir fer pinya entre Units per Avançar i el PSC, la seva dona, l’Anna, li va dir: “Ja n’estàs convençut, del que vols fer?” “Absolutament”, li va contestar. I ella va afegir: “Doncs els que ho vulguin entendre ho entendran perfectament.” Li consulta sovint qüestions de la feina, a la seva dona?
Sense el suport de l’Anna no hauria fet aquell pas. Parlem dels maldecaps de la política, com parlem dels maldecaps de la seva feina. No es tracta tant de consultar, com de compartir i de pensar conjuntament els passos importants en la política i en la vida.
Va ser militant d’Unió Democràtica de Catalunya des del 1988 fins a la seva dissolució. Recorda el moment en què va tenir consciència de petit o de jove que voldria dedicar-se a això? Sempre va pensar en el mateix partit o li tiraven altres formacions?
Quan vaig entrar a Unió, vaig demanar que no em fessin anar a la candidatura de l’Ajuntament. Vaig acabar anant-hi i després va venir el Parlament i el govern. Aleshores m’interessava la política més com a observador que com a actor. No vaig interessar-me per cap altre partit.
És llicenciat en geografia i història, especialitzat en arqueologia medieval. Cap on hauria tirat si no hagués tingut vocació política?
Vaig dedicar-me alguns anys a l’arqueologia i vaig gaudir-ne molt. M’hauria agradat assentar-me en aquell món, però la política enganxa.
El seu padrí va ser Duran i Lleida. Ara és vostè qui deu ser padrí...
Duran Lleida m’ha ensenyat moltes coses. La més important, tenir l’honestedat i el coratge d’anar a contracorrent quan un està convençut del que defensa. Però la persona que més m’ha influït políticament i humanament és en Cinto Codina. Va ser alcalde de Vic. Em va ensenyar més amb fets que amb paraules. Més que apadrinar algú, intento transmetre, a qui ho vulgui escoltar, el que he après, sovint a còpia de garrotades.
Amb quin polític adversari té millor relació actualment al Parlament?
He tingut i tinc bona relació polítics tan distants com en David Fernàndez o tan propers com en Lluís Font, per citar-ne dos. En l’actual legislatura espero establir noves relacions amb membres de formacions adversàries. És enriquidor.
I amb qui la té pitjor, si és que es pot dir?
Hi ha diputats amb els quals, simplement, no hi tinc relació. Diguem que em moc més pel centre ampli que pels extrems.
Prové d’una formació amb profundes conviccions religioses. Les manté? És practicant? Amb quina assiduïtat? Què en pensa de l’actual buidor a les esglésies?
Units per Avançar, com abans Unió, no és un partit confessional. Defensem la laïcitat positiva, és a dir, que els poders públics respectin per igual la creença i la no creença. No he amagat mai la meva condició de catòlic practicant, ni n’he fet ostentació. M’interpel·la veure poca gent a la parròquia els diumenges. Però també li diré que hi confio.