Política

El Consell d’Europa marca el rumb a la cimera de Madrid

Aragonès posa fil a l’agulla avui al diàleg amb Sánchez, des de posicions allunyades i brandant la carta internacional

Divisió en el govern estatal sobre la nova persecució del Tribunal de Comptes

Ha arri­bat el dia de posar fil a l’agu­lla a la pre­go­nada represa del diàleg. Els pre­si­dents Pedro Sánchez i Pere Ara­gonès es tro­ben aquesta tarda a La Mon­cloa en una reunió que ha de posar les bases per a la taula de nego­ci­ació, que el govern català ha donat per fet que no es pro­duirà fins al setem­bre. Ara­gonès va tan­car una jor­nada atapeïda ahir amb un dis­curs al con­sell naci­o­nal extra­or­di­nari d’ERC, con­vo­cat per home­nat­jar els pre­sos indul­tats, en què va dei­xar clar què va a defen­sar avui a Madrid: “El full de ruta és que Espa­nya com­pleixi amb el que va mar­car el Con­sell d’Europa, ni més ni menys”, va subrat­llar, en la línia del que havia expres­sat la vigília el vice­pre­si­dent Jordi Puig­neró. I el que va apro­var l’orga­nisme euro­peu, defi­nit per Ara­gonès com “el pas enda­vant con­tra la repressió més impor­tant dels últims tres anys” per part d’un orga­nisme inter­na­ci­o­nal, és l’alli­be­ra­ment dels pre­sos polítics, però també la reti­rada de les euro­or­dres als exi­li­ats i la fi de la per­se­cució judi­cial con­tra l’inde­pen­den­tisme. “La solució és l’amnis­tia com a pri­mer pas per poder obrir una nego­ci­ació franca, honesta i amb igual­tat entre les parts per resol­dre el con­flicte”, va cons­ta­tar, una nego­ci­ació que veu “de les més com­ple­xes que haurà afron­tat la Gene­ra­li­tat en la seva història recent”. Per això va dema­nar que els “acom­pa­nyi” tot­hom que vol la fi de la repressió.

És clar que Sánchez ja li havia dema­nat al matí a la Ser que “apar­qui” les rei­vin­di­ca­ci­ons d’amnis­tia i auto­de­ter­mi­nació per afa­vo­rir la “dis­tensió”, i que faci pro­pos­tes “gra­du­a­lis­tes, rea­lis­tes i humils”, en punts que els unei­xin i en què puguin tro­bar “punts d’acord”, com el fet que tots dos volen “una democràcia més con­so­li­dada”. “Si comen­cem a par­lar per les coses que ens sepa­ren, difícil­ment acon­se­gui­rem cap avenç”, va adver­tir, per dema­nar a Ara­gonès que reu­neixi també una taula de par­tits cata­lans, de manera que “reco­ne­gui l’altra part de Cata­lu­nya” que “a vega­des prova d’invi­si­bi­lit­zar”. Sánchez va rebut­jar també la idea que el pre­si­dent d’ERC, Oriol Jun­que­ras, sigui a la taula, perquè està inha­bi­li­tat per a càrrec ins­ti­tu­ci­o­nal i aquesta és una mesa “entre governs i amb repre­sen­tants dels dos exe­cu­tius”, insis­tia, tot i que en la pri­mera reunió, fa setze mesos, hi van seure també mem­bres desig­nats pels par­tits.

Jun­que­ras va evi­tar con­tes­tar-li a la tarda, tot i que va dei­xar clar que no ces­sarà en la lluita pel retorn dels exi­li­ats i la lli­ber­tat total de la resta d’encau­sats. En un dis­curs abran­dat en el seu retro­ba­ment pre­sen­cial amb les bases d’ERC, va dei­xar clar quin és l’objec­tiu ara: “Davant la repressió que hem patit i patim, la inde­pendència és més que mai un deure que tenim amb el con­junt de la nos­tra soci­e­tat”, subrat­llava. Això sí, va recor­dar que és deure de les ins­ti­tu­ci­ons “plan­te­jar una solució política” que faci via­ble l’exer­cici de la volun­tat expres­sada repe­ti­da­ment pels cata­lans en l’últim decenni.

Per si hi ha cap temp­tació que avui es parli d’altres coses, el secre­tari gene­ral de Junts, Jordi Sànchez, va adver­tir al matí que “en cap cas” s’ha de con­fon­dre la taula “que es vol de nego­ci­ació” sobre el con­flicte polític, amb l’amnis­tia i l’auto­de­ter­mi­nació com a únics eixos de debat, amb una “comissió de tras­pas­sos” que parli de fons euro­peus o roda­lies, que ser­veix tot just per “con­so­li­dar deter­mi­na­des com­petències i nor­ma­li­tats en el marc autonòmic”. Una posició, en tot cas, molt simi­lar a l’expres­sada per la con­se­llera de la Pre­sidència Laura Vilagrà, que al Par­la­ment també va advo­car per dei­xar les nego­ci­a­ci­ons com­pe­ten­ci­als i d’inver­si­ons “en el marc de les comis­si­ons bila­te­rals”. Junts con­fia que de la “bona sin­to­nia per­so­nal” entre els pre­si­dents avui en surti almenys “un mètode de tre­ball, un calen­dari i una agenda” per entrar en una veri­ta­ble “taula de nego­ci­ació”, on el govern ha de tenir la decisió final, però davant la qual va apres­sar perquè els par­tits inde­pen­den­tis­tes abans s’hau­rien de posar d’acord en l’espai estratègic que van acor­dar crear. Sànchez, per cert, ja va con­tes­tar al pre­si­dent espa­nyol que només la dele­gació cata­lana deci­dirà qui en forma part a la taula.

Avui passa Comp­tes

La cimera d’avui arriba enra­rida perquè, tot i que els indults l’havien d’esto­var, just avui i demà el Tri­bu­nal de Comp­tes ha citat una qua­ran­tena de mem­bres dels governs del 2011 a 2017 per fer-los saber l’acta de liqui­dació pro­vi­si­o­nal de la ins­trucció, és a dir, les san­ci­ons i embar­ga­ments que els pretén impo­sar per les des­pe­ses fetes en política exte­rior. Ara­gonès tit­llava ahir el tri­bu­nal “d’inqui­sició econòmica”, que pretén prac­ti­car “una cacera econòmica sense pre­ce­dents”, en un fet propi “de règims que pre­te­nen silen­ciar la dis­sidència política”.

Ahir va que­dar clar que el govern espa­nyol està divi­dit sobre el paper que ha de jugar en l’afer. I és que si el minis­tre de Trans­ports, José Luis Ábalos, havia admès diven­dres que la nova acció judi­cial era una “pedra” més en el camí que cal­dria treure, Sánchez el va esme­nar ahir per dei­xar clar que ni ha donat ni donarà ara ins­truc­ci­ons a l’advo­ca­cia de l’Estat perquè es retiri de la causa, com dema­narà pre­ci­sa­ment avui una pro­po­sició no de llei pre­sen­tada per Junts al Congrés. “Caldrà res­pec­tar el que resol­gui el Tri­bu­nal de Comp­tes”, va asse­ve­rar Sánchez, un òrgan “admi­nis­tra­tiu i no judi­cial”, insis­tia. En canvi, la minis­tra d’Igual­tat, Irene Mon­tero, es feia seus poc després a TVE els argu­ments d’Ábalos. “Soc par­tidària d’eli­mi­nar tot el que no sigui polític”, va defen­sar en al·lusió a la causa al tri­bu­nal, perquè “tota la resta són difi­cul­tats i pedres en un camí que sí o sí recor­re­rem”. També el líder de Cata­lu­nya en Comú, Joan Mena, va denun­ciar que el PP uti­litza el tri­bu­nal per “blo­que­jar” la sor­tida política al con­flicte, i va ins­tar que de la reunió d’avui en surti com a mínim la data per repren­dre la taula de diàleg.“A l’Estat li hau­ria de caure la cara de ver­go­nya del mani­fest de més de 30 pre­mis Nobel i que Pedro Sánchez man­tin­gui la posició que manté sobre el Tri­bu­nal de Comp­tes”, tan­cava Jordi Sànchez.

Agraeixo als que han treballat perquè el Consell d’Europa marqués el full de ruta que anem a defensar
Pere Aragonès
president de la generalitat
Si comencem a parlar per les coses que ens separen, difícilment assolirem cap avenç
Pedro Sánchez
president del govern espanyol
Confondre la taula amb una comissió de traspassos seria fer un mal favor a l’estabilitat de l’autogovern
Jordi Sànchez
secretari general de jxcat

Més suports a Mas-Colell d’economistes catalans

Els membres del Consell Assessor per a la Reactivació (Carec), grup d’economistes que van assessorar el govern del 2011 al 2015, s’han mostrat amoïnats per la causa del Tribunal de Comptes contra l’acció exterior, sobretot pel que fa als professors Andreu Mas-Colell i Albert Carreras, exconseller i ex-secretari general d’Economia, amb qui es van solidaritzar en una nota ahir. En la línia del suport de més de 30 premis Nobel, el Carec recorda que Mas-Colell és un dels economistes catalans “amb més prestigi i reconeixement internacional”, i Carreras, un dels acadèmics “més qualificats” i “exemple de compromís”. Aquests episodis, diuen, “no contribueixen a la necessària normalització de la convivència democràtica, al diàleg i al retorn a la política com a via de superació de conflictes”. Entre altres, signen Salvador Alemany, Germà Bel, Guillem López-Casasnovas, Joan Majó, Joaquim Triadú, Carles Tusquets i Oriol Amat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.