“El temps tot ho cura, o com a mínim ho va matisant”

Sí. El més important en un relleu és que no hi hagi sensació de trencament, perquè qui ho pateix més és el ciutadà. El que cal mirar quan hi ha alcaldies compartides, i no és senzill, és no convertir el mandat en dos mandats de dos anys. El règim local fa que el rol de l’alcaldia és molt important, per bé i per mal és fonamental. Aquí hi ha hagut col·laboració i entesa perquè el relleu es faci amb el mínim cost possible.

Sí, diria que el temps tot ho cura, o almenys ho va matisant. Els primers mesos van ser complicats, no hem de negar-ho, seria absurd. Però el fet de treballar junts fa que ens coneguem més bé i s’ha anat avançant. També és cert que tot el que ens ha passat amb la pandèmia fa que altres elements quedin en segon terme.

No es tracta d’enfocar-ho així, l’alcalde pot agilitzar o afrontar d’una manera o altra un tema. Dit això del meu mandat fins al 2019 hi ha un tema fonamental que s’ha de reprendre que és la redacció del POUM. És complex però necessari, el pla general que tenim ara ha quedat fora de la realitat i de la previsió de futur que necessitem. Es va començar el 2009 i han estat dotze anys de vicissituds, no totes atribuïbles a l’Ajuntament ni a l’equip de redacció. Es tracta de reprendre la feina.

Ens afecta a nosaltres però és un problema de país, de model de creixement econòmic i energètic. No es tracta de dir que no ho volem a casa; la lluita que plantegem és per dir que és un model caducat. Aquest transport d’alta energia amb distàncies tan curtes no compensa els inconvenients. Cal buscar alternatives i hi són. No som uns activistes a ultrança, volem exposar l’absurditat d’algunes decisions que segurament al darrere amaguen interessos econòmics. Confio que ara amb un Departament d’Acció Climàtica a la Generalitat es tindrà present aquesta realitat.

És un factor clau, sense això com a administració local no podem oferir serveis a la ciutadania. Insisteixo en l’exemple que ens ha donat la pandèmia, que s’ha anat superant gràcies a serveis públics ben estructurats de salut, educació, serveis socials... La resposta que hi ha hagut ens demostra que en moments no crítics és molt important nodrir dels recursos necessaris aquests serveis, això també ha de ser una aposta clara de país però també com a ajuntament. Ens cal potenciar aquests serveis i als ajuntaments tot això passa per la recuperació econòmica. Intentarem estar en contacte amb la indústria local i comarcal, comerç i serveis, i el turisme, que a Santa Coloma és i ha de ser un element molt potent.

La residència es gestiona avui amb un ens autònom, públic, de l’Ajuntament. Però la gestió directa és complexa només per un geriàtric i una opció és fer-ho a través d’una empresa pública, Sumar. Continuaria sota el paraigua de la gestió pública però amb una economia d’escala superior, perquè Sumar és un ens públic especialitzat que pot optimitzar costos; no es tracta de passar-ho a una gestió privada, crec que pot ser avantatjós. Si no ets un ajuntament molt gran cal buscar complicitats. Hem fet un model similar d’encàrrec de serveis al Consell Comarcal per la recollida d’escombraries i que comença aquest mes de juliol, un altre tema important perquè hem d’anar evolucionant cap al porta a porta.

Una mancança que tenim és la del Teatre Catalunya, tancat de fa anys, necessita reformes i l’hem de resoldre. Tenim l’Auditori que està sobreexplotat. Si ens creiem que som capital de la Selva i que la cultura és important per al país, hem de fer un plantejament amb el teatre. També la piscina descoberta, un projecte que arrosseguem; aquests últims any s’ha avançat el projecte, li hem de donar continuïtat, és necessari.

Hi ha coses que funcionen millor i d’altres que no. Governar en minoria va ser molt complicat i no es va aconseguir tots els acords que hauria desitjat. Ara l’espai de diàleg i de confrontació d’idees està més estructurat i permet una certa tranquil·litat; quan un tema es porta a ple es tira endavant. És cert que el perfil ideològic ara queda més diluït, però sempre és millor treballar amb estabilitat i no amb el neguit de saber si s’aprovaran uns pressupostos.