El rei fa una crida a no trencar el pacte constitucional
El rei Joan Carles I va saltar ahir a l'arena política per defensar una Espanya unida i el pacte constitucional després del terrabastall que ha provocat la sentència de l'Estatut. Ho va fer d'una manera solemne i mística a Santiago de Compostel·la, invocant fins i tot ajudes divines, concretament la de l'apòstol sant Jaume, coincidint amb l'ofrena per l'Any Jubileu. Una mostra més que des d'Espanya veuen amb intranquil·litat l'auge sobiranista que s'està generant després de la resolució del Tribunal Constitucional (TC).
Tesis conjunta
El monarca es va afegir a l'ofensiva que ja s'ha iniciat des del govern espanyol per intentar recosir una Espanya plural i constitucional que ha quedat tocada i, per alguns sectors catalanistes, tocada i enfonsada. José Luis Rodríguez Zapatero ja va deixar clar divendres a Barcelona que el seu gran objectiu és restablir ponts de diàleg en detriment del sobiranisme. Ahir el rei va intentar redoblar aquesta estratègia i va apel·lar a l'esperit de l'apòstol perquè fomenti la cohesió per tal que Espanya continuï sent una “gran família unida, a la vegada que diversa i plural”. Una de les característiques d'aquesta unió ha de ser la “solidaritat entre les comunitats autònomes”.
En aquest context, va recordar que és l'hora que tothom hi posi el coll per “resoldre els problemes en el marc de la Constitució”, que, segons el monarca, ha servit per forjar una de les etapes més “fecundes” de la història. Joan Carles també va instar els responsables polítics, econòmics i socials a servir l'interès general amb “generositat” perquè afavoreixin sempre “la cohesió i l'entesa entre tots”.
D'aquesta manera, el rei intentava contrarestar el malestar que hi ha a Catalunya amb l'“Espanya plural i unida”, una indignació que va tenir el seu màxim exponent en la manifestació del 10-J. Partits com CiU i ERC també defensen que l'encaix de Catalunya dins d'Espanya que proposa la Constitució s'ha esmicolat en mil trossets. Els nacionalistes mantenen que s'ha de canviar el rumb cap al “dret a decidir” i avançar cap a “Ítaca”, tot i que continuen sense definir exactament quina ha de ser l'etapa final del trajecte; mentre que els republicans argumenten que s'ha d'apostar d'immediat per l'independentisme.
Sortir de la crisi
Durant el discurs d'ahir a Santiago, Joan Carles I també va posar èmfasi en la situació econòmica i es va tornar a emparar en la figura de l'apòstol per demanar-li que “il·lumini” els polítics per tal que es resolgui com més aviat millor “la greu crisi econòmica” i les “dures conseqüències” que provoca per a milions de persones. A més, va reclamar la fi de la “barbàrie terrorista”.
L'ofrena d'ahir és una tradició que la monarquia espanyola perpetua des del 1643.
Recels del PSOE a la reactivació de l'Estatut
Un dirigent del PSOE va qüestionar ahir que s'hagin d'intentar recuperar alguns dels articles del poder judicial de l'Estatut que han quedat escapçats, encara que sigui una rehabilitació tènue i de mínims, com proposa el govern espanyol.
Álvaro Cuesta, secretari de llibertats públiques del PSOE i també president de la comissió de justícia del Congrés, considera que s'ha d'actuar amb “cap” i que no és “urgent” implantar els consells de justícia dels territoris. Cuesta veu prioritari actuacions més genèriques que millorin la justícia espanyola. “En el segle XXI no es pot funcionar com una organització del segle XIX”, va indicar. El seu full de ruta seria implantar un nou sistema de formació, potenciar l'accés a la judicatura i un nou model de jutges i després sí que ja es podrien tirar endavant els consells territorials.
El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va defensar divendres durant la seva conferència a Barcelona una tèbia recuperació del text estatutari, que comportaria recuperar algunes funcions sempre que això es pugui fer modificant una llei orgànica estatal. Aquest seria el cas d'algunes de les competències que es preveuen en l'apartat de justícia i també en el d'autonomia local.
