Passeig per la Blanes real, lluny de la platja

Fins al barri de la Plantera

Per prosseguir la passejada, recorrem al cotxe i enfilem carrers cap al barri de la Plantera, a l’extrem de ponent del municipi. En el camí, fem el giratori de la plaça Catalunya i deixem enrere sa Palomera, un idíl·lic miratge que separa, com a fita natural, la Costa Brava de la central barcelonina. L’atractiu turístic hi roman, però en suspens per la pandèmia i els ensurts que se succeeixen setmana rere setmana. Sí que amoïnen les restriccions d’horaris a les empreses o les que s’apliquin als moviments de persones a casa o a l’exterior, després del globus sonda francès d’aquesta setmana a evitar visitar Catalunya. L’alcalde lamenta la situació per a molts hotels, bars i restaurants, i especialment per a l’oci nocturn reobert amb pinces i tornat a tancar. Defensa la política de reducció de tributs, taxes i cànons per mitigar-ne els efectes, encara que això només sigui un pegat i suposa alhora que el consistori disposarà de menys recursos per fer altres coses en els pròxims anys.

Mentre ens apropem a la Plantera, també passem per davant de l’antic pavelló d’esports, que s’havia d’enderrocar per deixar pas a l’anomenada illa Isozaki, un projecte que va quedar encallat per la crisi econòmica i que l’ara alcalde, d’ERC, no desaprofita per titllar-lo de megalòman. Es va concebre en temps de CiU i el PSC també el va intentar tirar endavant sense èxit, els dos partits que s’havien alternat en el govern local des del 1979. I els republicans, que aquest mandat han assumit el poder amb el suport dels comuns, marquen distàncies amb aquesta qüestió i altres derivades, com ara la crítica de Canosa que el trasllat de les activitats de molts clubs a la nova ciutat esportiva, “a mitges”, tampoc ha suposat cap solució. De moment, Canosa i els socis no planegen accelerar inversions al cobejat sector entre l’inici del passeig de s’Abanell i l’avinguda Catalunya, que acaba a la Plantera, a escassos metres del curs de la Tordera i el límit entre la demarcació i les comarques de Barcelona.

Per Canosa, la feina pendent en aquest sector il·lustra “les prioritats actuals” d‘“integrar el barri, i d’altres com ara s’Abanell o els Pins”, en la vida de la ciutat. Projectes formatius, com per exemple els que explicava en l’inici de la passejada, per fer baixar els nivells de fracàs escolar i atur, i acció social per millorar la convivència i embellir urbanísticament els barris, més enllà del centre. En la mateixa línia, esmenta la intenció de desplegar habitatge social vora del CAP 2, per fer més fàcil als joves o les famílies que viuen de lloguer accedir a pisos en condicions més favorables, i erradicar una altra de les problemàtiques que s’ha accentuat en els últims anys, amb les ocupacions il·legals que mostren que és un dels dèficits d’aquesta i d’altres poblacions grans del litoral gironí. Acabem la passejada girant la mirada cap la plana agrícola de la Tordera i la dessalinitzadora, que li recorda una altra de les reivindicacions que l’executiu blanenc vol solucionar abans de final de mandat: la rebaixa del cànon de l’aigua dessalinitzada que consumeixen. “Paguem una de les factures de l’aigua més cares de Catalunya perquè fem cas de la recomanació de fer servir aigua de la dessalinitzadora i suportem l’impacte d’una gran infraestructura de país que no ens suposa cap retorn, i sí càrregues econòmiques.”