Política

LLUÏSA LLOP I FERNÁNDEZ

ERC

“Ja m’agrada que la gent em pari pel carrer i pregunti”

“Una altíssima part de la gent d’ERC hem començat als nostres pobles des de baix”

“La vida de poble m’agrada, com quan de petita jugava al carrer”

AMB EL MARIT BRINDANT AMB CAVA
La diputada tria aquesta foto perquè hi surt amb el seu marit, Carles Ribé, que va ser alcalde de l’Arboç per ERC del 2009 al 2011. I, a més, tria aquesta foto perquè la parella està brindant amb cava, un dels pilars de l’economia del Penedès. “Ens vam conèixer precisament perquè ell era un alcalde d’ERC”, explica.
Es pot dir que soc d’ERC des que vaig néixer... L’ambient de casa sempre va ser molt polititzat
Una de les coses que m’agraden més és caminar per la muntanya i per a això Gelida és ideal
És dipu­tada i alcal­dessa de Gelida per ERC. Des de molt jove va orbi­tar al vol­tant d’aquest par­tit.
Bé, jo diria que vaig entrar a ERC quan vaig néixer. La meva família no era mili­tant del par­tit però els meus pares, que eren ja grans quan em van tenir, van viure la guerra al cos­tat dels per­de­dors, venien d’aquell entorn, i l’ambi­ent a casa sem­pre va ser molt poli­tit­zat. He mamat política.
A Gelida va començar a col·labo­rar en coses del poble i ara és alcal­dessa.
Vaig començar aju­dant diver­ses enti­tats: ara mun­tes una cosa, després t’impli­ques en una altra i vas com­pro­me­tent-te fins que, en el meu cas, vaig aca­bar sent regi­dora i, després, alcal­dessa. Quan a ERC diem que venim del muni­ci­pa­lisme, és això: que una altíssima part de la gent del par­tit hem començat als nos­tres pobles des de baix de tot.
Té fusta de política.
M’agrada. Ara està poc de moda, però crec que la política és l’eina per resol­dre les coses i que la gent s’hi hau­ria d’impli­car més.
Sent alcal­dessa, quan va pel poble deu ser com estar tre­ba­llant sem­pre, oi?
Sí, però ja m’agrada. No em fa res anar pel car­rer i que em parin i pre­gun­tin i diguin “En aquell car­rer passa tal cosa” o “Tinc un pro­blema per tal altra cosa”. Si pots, expli­ques a la gent què saps en aquell moment o què creus que podràs fer, i si no, doncs cites la gent per que­dar més enda­vant per mirar el què i expli­car-l’hi. No em fa cap man­dra, al con­trari, i més quan estàs en una població d’uns 8.000 habi­tants on pràcti­ca­ment ens conei­xem tots.
Com va arri­bar a Gelida?
Jo vaig néixer a Bar­ce­lona, a Sant Andreu de Palo­mar, que als anys setanta encara era molt poble. De petita jugava al car­rer, anava a la lle­te­ria a bus­car la llet... És el que m’agrada, la vida de poble. Quan vaig arri­bar a l’edat que m’havia d’inde­pen­dit­zar, Sant Andreu ja havia can­viat molt. Tinc uns amics a Gelida i quan vaig conèixer el poble em va encan­tar, vaig veure que era el que jo bus­cava i m’hi vaig llo­gar una casa. Era el que neces­si­tava, amb una mica de pati perquè tenia un husky i no el volia tan­cat en un pis. Ara ja no el tinc, el gos, es va morir, però tinc gats. Un dia van aparèixer per casa i allà s’han que­dat.
Sent dipu­tada, aquest con­tacte tan directe amb la gent no hi és, suposo.
La feina és molt dife­rent, però la de par­la­mentària també és una feina de pro­xi­mi­tat amb la gent. Jo al Par­la­ment porto uns sec­tors que també m’obli­guen a moure’m pel ter­ri­tori. Avui, per exem­ple, haig d’anar al Penedès i qui em tro­baré no seran els meus veïns de Gelida sinó el sec­tor del vi i el cava, que m’expli­ca­ran els pro­ble­mes que tenen: el preu que es paga, les vinyes que ja les tenim amb estrès hídric... Al final, tant si faig de dipu­tada com d’alcal­dessa, hi ha molta feina de des­patx però també de repre­sen­tació de la gent.
Es dedica a temes de Tre­ball i d’Agri­cul­tura, entre altres. Ha par­lat sovint de la importància de recu­pe­rar el sec­tor pri­mari.
Una de les comis­si­ons en què estic al Par­la­ment és la d’Agri­cul­tura, Rama­de­ria, Pesca, Ali­men­tació i Món Rural. És un sec­tor que em pre­o­cupa i el con­si­dero estratègic tant per al país com per al Penedès. Neces­si­tem que els page­sos, els rama­ders, els pes­ca­dors, els qui explo­ten els bos­cos, puguin viure d’això, perquè és l’única manera de tenir un país cohe­si­o­nat soci­al­ment afer­rat en el seu ter­ri­tori. La nos­tra feina és donar-los les con­di­ci­ons de vida dig­nes o serà impos­si­ble man­te­nir aquest país, i també perquè, si no ho fem, podem aca­bar tenint un pro­blema d’ali­men­tació. L’Agenda Rural és cru­cial per poder detec­tar les neces­si­tats i poder tras­lla­dar-les a la Gene­ra­li­tat.
També les del Penedès.
Nosal­tres som una cruïlla entre dues grans àrees metro­po­li­ta­nes, la de Bar­ce­lona i la de Tar­ra­gona, i vivim la pressió que això suposa. Evi­dent­ment volem pro­te­gir la vinya i apos­tem per espais com Espi­ells Terra de Vi per pro­te­gir el ter­ri­tori, però alhora defen­sem que el Penedès s’ha de rein­dus­tri­a­lit­zar perquè és evi­dent que aquest país té un subs­trat indus­trial que cal cui­dar. La indústria ha de gene­rar tre­balls de qua­li­tat perquè, al final, són els que gene­ren la major riquesa del país.
Aquest amor per la terra es tra­du­eix en algu­nes de les seves afi­ci­ons?
Doncs sí, perquè una de les coses que m’agra­den més és cami­nar, i això a Gelida ho puc fer, perquè és sor­tir de casa i en dos minuts estàs cami­nant entre vinyes i mun­ta­nyes i fonts. M’agrada viat­jar, anar al cinema i al tea­tre. Aquest any de pandèmia he viat­jat poc i he anat poc al tea­tre, però per sort sí que he pogut anar al cinema, perquè Gelida és una de les loca­li­tats on fem el Cicle Gaudí, una ini­ci­a­tiva per apro­par el cinema a tot­hom. Al poble tot allò que hem pogut man­te­nir i fer-ho amb mesu­res, ho hem fet.
Des de Gelida heu dema­nat al govern de l’Estat el retorn de la caserna de la Guàrdia Civil.
Gelida, com tants altres pobles, en el seu moment va cedir uns ter­renys a la Guàrdia Civil perquè ales­ho­res era la poli­cia que feia el ser­vei de segu­re­tat ciu­ta­dana. Ara la caserna ja no fa cap funció de segu­re­tat ciu­ta­dana i hi viuen les famílies dels guàrdies civils sense pagar res. No paguen res, ni l’IBI, ni la taxa d’escom­bra­ries. Això no pot ser, per això hem dema­nat que ens retor­nin l’edi­fici, però ens diuen que els guàrdies civils cobren poc. Nosal­tres hi volem fer habi­tatge social per a la gent del poble, que també poden ser guàrdies civils si cal, òbvi­a­ment, però exi­gim el retorn i, men­tres­tant, que paguin el que toca.
Hi ha una bona mobi­li­tat a Gelida?
Gelida té estació de tren i té la par­ti­cu­la­ri­tat que a l’estar allu­nyada del poble s’hi pot bai­xar o amb un autobús rota­tori o amb un funi­cu­lar. El funi­cu­lar és un dels atrac­tius del poble: el van cons­truir als anys vint del segle XX per con­nec­tar amb dues fàbri­ques pape­re­res i deu ser un dels més antics que que­den al país. Entre set­mana no fun­ci­ona i el cap de set­mana és un atrac­tiu turístic. El que passa amb el tren de Roda­lies és que és zero fia­ble i real­ment ens alen­teix la mobi­li­tat. Estem patint, com a tot el país, molts anys de no inversió de l’Estat, un dèficit d’infra­es­truc­tu­res que impe­deix que la gent es mogui pel ter­ri­tori amb un trans­port digne i neces­sari si volem reduir l’ús del cotxe.

La feina de diputada

La Lluïsa Llop està assignada a les comissions del Parlament d’Empresa i Treball, d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Món Rural, de la Sindicatura de Comptes i d’Economia i Hisenda. “Com que vaig estudiar ciències empresarials i alhora estic implicada en el que és el territori, perquè visc al Penedès i soc alcaldessa d’una població del Penedès, a aquestes comissions hi he arribat d’una manera molt natural”, explica. És conscient que a vegades la feina que fan els diputats no arriba a la gent. “És veritat que hi ha la imatge aquella del Parlament amb moltes cadires buides durant un ple..., però la foto bona, la real, és la de fora: com correm de despatx a despatx fent reunions que tens paral·leles el dia que hi ha ple i que no hi arribes. No és que siguem al bar prenent alguna cosa, no: estem treballant!” I assegura que tota la feina que fan els diputats que de manera genèrica no es coneix gaire “l’entén la gent quan ens necessiten, quan et truca un comitè d’empresa o Unió de Pagesos o qui sigui perquè els fem costat i els ajudem”.

Lluïsa Llop

Nascuda a Barcelona, a Sant Andreu de Palomar, el 1970, als 22 anys es va establir a Gelida, d’on ara és alcaldessa. Diplomada en ciències empresarials, és diputada des del 2018.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.