Política

NOM JORDI MUNELL I GARCIA

JUNTS PER CATALUNYA

“No donem per bo tot el que es va fer fins al 2017”

Ho afirma en relació amb l’àmbit de la convivència, arran dels atemptats de Barcelona, i el nou model que estan liderant

Diu que encara hi ha incògnites

Apassionat del gas a fons
Jordi Munell afirma que és molt de poble i que és un enamorat de Ripoll. Això s’ha traduït en la seva participació en un munt d’entitats des de molt jove. És soci fundador del Club Nàutic, l’Aeroclub del Ripollès, la Societat Hípica Cavalls de Ripoll, l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil, del Centre de Difusió Cultural i del Karaoke Club del Ripollès. És també un apassionat del motor. A part de participar dues vegades al Dakar, és un dels habituals als rallies de cotxes antics. A la foto que ha escollit, de fa deu anys, se’l pot veure amb el seu Seat 600.
Els poders de l’Estat han volgut tancar la carpeta dels atemptats, però encara hi ha incògnites
Soc una formigueta d’un eixam que ha impulsat el nostre partit cap a la independència
Com va ater­rar a la política?
Soc molt de poble i sem­pre he estat vin­cu­lat a diver­ses enti­tats. El 1986, l’Eudald Casa­desús em va dema­nar for­mar part de la seva llista i vaig dir sí i no: sí a col·labo­rar i a sumar, però no a estar en una posició per sor­tir esco­llit regi­dor. Estava estu­di­ant. Això no obs­tant, vaig col·labo­rar amb el seu grup.
Quan va fer el salt?
L’any 1991, quan vaig anar a un número per sor­tir, i així va ser.
A CiU perquè li ho va dema­nar Casa­desús?
Sí, però també perquè ja par­ti­ci­pava en la Joven­tut Naci­o­na­lista de Cata­lu­nya.
La JNC, la branca inde­pen­den­tista de CDC?
La cre­ació d’un estat propi sem­pre era un dels temes recur­rents als con­gres­sos anu­als de la Joven­tut i de l’escola d’estiu de Pla­no­les.
Però al davant hi tenien un par­tit que no apos­tava per aquest tema.
Sí, però com a JNC es pres­si­o­nava CDC perquè incor­porés a la seva ter­mi­no­lo­gia l’auto­de­ter­mi­nació. Em sento orgullós d’haver for­mat part del movi­ment inde­pen­den­tista inci­pi­ent que amb els anys s’ha anat incor­po­rant al debat polític fins al punt d’ara. Soc una for­mi­gueta més d’un eixam que final­ment ha impul­sat el com­promís del nos­tre par­tit cap a la inde­pendència.
Quina era lla­vors l’estratègia?
Teníem clar l’objec­tiu de país i això pas­sava per anar assu­mint com­petències ple­nes i tras­pas­sos i que, pel seu propi pes, acabéssim essent estat.
Jordi Pujol va ser un fre?
No. Pujol anava fent un procés de llarga tran­sició. Anava aga­fant com­petències, però mai no arri­bava al cap del tot.
Amb la pers­pec­tiva d’aquests anys, com valora l’evo­lució de l’espai con­ver­gent?
CDC, Con­ver­gents, Par­tit Refor­mista, Par­tit Euro­peu Català..., hem can­viat de nom mol­tes vega­des. El mira­cle és que les per­so­nes votin més enllà de les sigles. M’agrada pen­sar que rere les sigles hi ha per­so­nes i que ins­pi­rem certa con­fiança.
Creu que serà recor­dat com l’alcalde dels atemp­tats de l’agost del 2017?
Espero ser recor­dat com l’alcalde que ha aju­dat a superar la crisi del 2008 i a fer una reei­xida a nivell social, econòmic i cul­tu­ral, mal­grat la pandèmia. Amb la mirada llarga, m’agra­da­ria que, entre el 2011 i el 2023, es recordés que Ripoll va fer un crei­xe­ment en ocu­pació, en indústria i en eco­no­mia, que va ser reco­ne­guda a Cata­lu­nya i que se la cri­dava a par­ti­ci­par en els pro­jec­tes de país.
El 2017 i les deri­va­des han estat fins ara el moment més dur que ha vis­cut com a alcalde?
He vis­cut moments molt durs com els dels fets de l’agost i els mesos poste­ri­ors, però també la pandèmia, un acci­dent mor­tal a la pis­cina, el con­fi­na­ment i la seva afec­tació a la vida de les per­so­nes...
Vostè ha pre­si­dit la comissió d’inves­ti­gació dels atemp­tats al Par­la­ment. Què en pensa, de tot ple­gat?
Crec que no és un capítol tan­cat. Els poders de l’Estat polítics i judi­ci­als han vol­gut tan­car la car­peta, però encara hi ha mol­tes incògni­tes: per què els ter­ro­ris­tes tenien manu­als del Minis­teri de Defensa per fabri­car explo­sius, com pot ser que a l’exi­mam de Ripoll Abdel­baki es-Satty se li oferís un con­tracte de tre­ball i no hi apa­re­gues­sin els seus ante­ce­dents, o per què surt de la presó i no se li fa una ordre d’expulsió... Sem­pre que es dema­na­ven expli­ca­ci­ons, es topava amb el secret de sumari o el jutge deia que no hi havia objecte.
I la comissió?
Vam citar molts res­pon­sa­bles de l’Estat, però es van negar a com­parèixer. La manca d’infor­mació per part de l’Estat espa­nyol genera dub­tes i des­con­fiança.
A Ripoll s’han con­ver­tit en un labo­ra­tori d’un nou model de con­vivència.
Sí. El que va pas­sar podia haver pas­sat a qual­se­vol altra ciu­tat. La missió d’Es-Satty era orques­trar una cèl·lula ter­ro­rista i aca­bar fent un atemp­tat i ho hau­ria fet a qual­se­vol lloc on hagués anat. Hem acti­vat aquest pla de con­vivència i fem coses sabent que som obser­vats. No donem per bo tot el que es va fer fins al 2017 en l’àmbit de la con­vivència i estem tre­ba­llant des d’una altra pers­pec­tiva el sen­ti­ment de per­ti­nença.
I com ho fan?
Amb ini­ci­a­ti­ves en tots els àmbits, com per exem­ple un pla edu­ca­tiu d’entorn que trans­cen­deix l’edu­cació obli­gatòria, amb ini­ci­a­ti­ves soci­a­lit­za­do­res a través de l’esport, la cul­tura... S’ha demos­trat que en el que crèiem fins al 2017 hi havia certs aspec­tes fal­sos i tre­ba­llem per iden­ti­fi­car-los i millo­rar-los.
Ja han obtin­gut resul­tats?
És una mena de labo­ra­tori i cal espe­rar uns anys per vali­dar-ne els resul­tats.
Tenen ajuda, en aquest procés?
Sí, ens aju­den de manera indi­recta des de diver­sos depar­ta­ments amb con­trac­tes pro­grama i dota­ci­ons en espècies. En alguns moments hauríem pre­fe­rit dota­ci­ons econòmiques. Cor­rem el risc de teo­rit­zar molt, i en certs moments voldríem recur­sos per poder enge­gar acci­ons direc­tes.
Com ho va viure a la comissió del Par­la­ment?
Vaig enten­dre el sim­bo­lisme que l’alcalde de Ripoll en fos el pre­si­dent, però també el paper ins­ti­tu­ci­o­nal i l’equa­ni­mi­tat que l’havien de pre­si­dir. Es notava la tra­di­ci­o­nal divisió entre els par­tits cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes, que defen­sa­ven l’Estat, i els sobi­ra­nis­tes, que sem­pre hem posat en relleu la sos­pita que, quan ho ama­gues, alguna cosa en saps.
Els resul­tats, però, no van ser els espe­rats?
La comissió va fer aflo­rar aquesta divisió i aques­tes sos­pi­tes. Sorprèn molt l’acti­tud de l’Estat de no com­parèixer, empa­rant-se amb l’argu­ment que no els cor­res­pon. Només ho va fer per vide­o­con­ferència l’exse­cre­tari d’estat de Segu­re­tat José Anto­nio Nieto, però no va entrar al fons dels assump­tes pre­vis. Ens que­dem amb la sen­sació de par­ci­a­li­tat, que cal infor­mació per tan­car el cer­cle. Sobre­tot, per res­pecte a les vícti­mes i a les seves famílies, el dol es tanca quan saps la veri­tat.
I punt final?
Tinc encara l’espe­rança que s’apor­tin més pro­ves i es reo­bri el cas.
Ho veu pos­si­ble, amb l’actual con­jun­tura política?
És veri­tat que l’Estat no està per la qüestió i que en repe­ti­des oca­si­ons ho ha dene­gat, com també es va dene­gar a l’Ajun­ta­ment poder pre­sen­tar-nos com a part impli­cada. Pot­ser es podrà acon­se­guir a través de l’acu­sació par­ti­cu­lar o de noves inves­ti­ga­ci­ons periodísti­ques.

Emprenedoria a les venes

Jordi Munell enceta la seva tercera legislatura com a diputat. La primera, la del 2015, va sortir escollit per Junts pel Sí i l’anterior i l’actual, per Junts per Catalunya. És el portaveu a la comissió d’Economia i Hisenda i també a la d’Empresa, Treball, Recerca i Universitats, i en la legislatura anterior havia estat secretari d’Empresa. Són àmbits on sempre s’ha sentit còmode aquest llicenciat en ciències físiques, que és un emprenedor que ha creat una vintena d’empreses del sector de serveis. La llei de pressupostos en els àmbits en què té responsabilitats és, ara per ara, la seva principal ocupació. Es manifesta optimista quant a la consecució d’un bon pressupost i afirma que hi haurà algun ingrés més dels previstos i que això contribuirà, per exemple, a poder destinar el 2% a cultura i més recursos a la recerca universitària. Enumera, també, la seva participació al desplegament de la llei de ciència, a la llei de cambres –parada en l’anterior legislatura–, al seguiment del pacte nacional per la indústria, a la societat del coneixement, al pla estratègic del sector de l’automoció, a la transició energètica... Sense renunciar, diu ell, a una transició pacífica cap a l’estat propi.

Jordi Munell

Nascut a Ripoll el 1965, es va afiliar a la JNC i a CDC el 1986. Cinc anys després va sortir escollit per ser regidor a Ripoll, on des del 2011 n’és l’alcalde. Sempre per majoria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.