Cuomo plega per l’escàndol de l’assetjament sexual

La cai­guda en desgràcia abso­luta del gover­na­dor de Nova York, el demòcrata Andrew Cuomo, va aca­bar ahir amb la seva dimissió, vençut per la pressió infi­nita per l’escàndol d’acu­sa­ci­ons d’asset­ja­ment sexual a almenys onze dones. No obs­tant això, va insis­tir en la seva innocència davant unes acu­sa­ci­ons “fal­ses”, impul­sa­des per “moti­va­ci­ons polítiques”. Cuomo, fins fa poc, era una de les estre­lles del Par­tit Demòcrata, d’aquells que es poden esca­par de qual­se­vol escàndol o crisi. Fins que la set­mana pas­sada, la con­clusió d’una inves­ti­gació va resol­dre que hi ha indi­cis sufi­ci­ents per acu­sar-lo públi­ca­ment d’asset­ja­ment, inclo­ent-hi gra­pe­jar els pits a una tre­ba­lla­dora de la seva ofi­cina.

Les crítiques van ser ferot­ges. Al tor­rent de dimis­si­ons i la petició expressa del pre­si­dent Joe Biden perquè dimitís, jun­ta­ment amb la pri­mera queixa cri­mi­nal d’una de les vícti­mes, s’hi va afe­gir l’amenaça d’un judici polític, que encara no està des­car­tat tot i la sor­tida del càrrec, fet que va demos­trar que havia per­dut qual­se­vol suport del par­tit: tots els demòcra­tes del Senat esta­tal esta­ven dis­po­sats a des­ti­tuir-lo si hi havia una votació.

L’única solució per a Cuomo era dei­xar el càrrec, tot i que con­ti­nua pen­sant que no va come­tre cap errada i el seu com­por­ta­ment no és puni­ble. Va dema­nar perdó a les vícti­mes alhora que asse­gu­rava que les acu­sa­ci­ons no tenien cap sen­tit i eren total­ment injus­tes. “Al meu cap mai vaig tra­ves­sar cap línia, però no m’ado­nava de fins a quin punt la línia s’ha redi­bui­xat”, va expli­car, inten­tant jus­ti­fi­car un com­por­ta­ment que incloïa carícies, petons i altres toca­ments no sol·lici­tats.

“Crec que, vis­tes les cir­cumstàncies, la millor manera d’aju­dar és si faig un pas al cos­tat i deixo que el govern torni a gover­nar”, va dir Cuomo. La renúncia es farà efec­tiva d’aquí a dues set­ma­nes i posarà punt final a una dècada de man­dat tumultuós i a una car­rera política que fa un any era ini­ma­gi­na­ble que acabés així: en els pri­mers moments de la pandèmia, el gover­na­dor era vist com una referència abso­luta a tot el país, el con­trapès polític al lla­vors pre­si­dent Donald Trump. El seu nom va sonar amb força com a pos­si­ble can­di­dat a la Casa Blanca.

“Avui es tanca un epi­sodi trist per a Nova York, però és un pas impor­tant cap a la justícia”, va dir la fis­cal gene­ral nova­ior­quesa, Leti­tia James, que fa uns dies va ser l’encar­re­gada d’anun­ciar els resul­tats de la inves­ti­gació inde­pen­dent que ha aca­bat pre­ci­pi­tant la cai­guda de Cuomo. “Però a cap home, per molt poderós que sigui, se li pot per­me­tre que assetgi dones o violi drets humans”, va resol­dre.

Biden, que n’havia dema­nat la dimissió, va dir en roda de premsa que “res­pec­tava” la decisió de Cuomo. El man­da­tari no ha par­lat amb el seu ex-aliat des de l’inici de l’escàndol, i no hi ha cap pre­visió que ho faci. El relleu serà la fins ara número dos, Kathy Hoc­hul, que es con­ver­tirà en la pri­mera dona en aquest càrrec.