Sánchez rumia alineació

L’arri­bada de Luis Enri­que com a selec­ci­o­na­dor espa­nyol de fut­bol va revo­lu­ci­o­nar els anun­cis de les con­vo­catòries dels fut­bo­lis­tes i la nota de premsa o una lec­tura dels noms va dei­xar pas a ori­gi­nals vídeos en què el tècnic asturià des­co­bria xapes amb la foto de cada ele­git o bé pen­java mas­ca­re­tes amb el nom dels ele­gits a la cor­res­po­nent taqui­lla del ves­ti­dor. Amb Pedro Sánchez no s’espera simi­lar ori­gi­na­li­tat comu­ni­ca­tiva –i menys ara, que com a cap de gabi­net ja no té un vene­dor de relats com el donos­ti­arra Iván Redondo sinó un sobri cas­te­lla­no­lleonès i soci­a­lista pota negra, Óscar López–, però el pre­si­dent espa­nyol ara també està obli­gat a rumiar una ali­ne­ació en l’inici de la nova tem­po­rada política. Amb el cop de timó de ful­mi­nar mig govern per­pe­trat el 10 de juliol, el pre­si­dent espa­nyol està obli­gat ara a defi­nir quins són els seus titu­lars a l’equip de la taula de diàleg amb la Gene­ra­li­tat, que es reu­nirà entre el 13 i el 17 de setem­bre en un lloc per defi­nir de Bar­ce­lona, perquè els que eren els pun­tals de la cita del 2020, com ara Car­men Calvo i José Luis Ábalos, va ser sacri­fi­cats en l’altar de la remo­de­lació de govern ara fa un mes.

Des del tem­ple bibliòfil de la Casa Museu de José Sara­mago a l’illa de Lan­za­rote, Sánchez va home­nat­jar dime­cres el Nobel por­tuguès llo­ant l’adve­ni­ment d’“un temps de canvi” després de la pandèmia i va enal­tir un afo­risme del difunt escrip­tor: “Les ener­gies tor­nen quan l’espe­rança torna.” Quan torni a Madrid i recu­peri la seva agenda ofi­cial, el que ja no tor­narà mai és l’ali­ne­ació esta­tal que el pre­si­dent Quim Torra i el lla­vors vice­pre­si­dent Pere Ara­gonès es van tro­bar davant seu al saló Tàpies de La Mon­cloa el 26 de febrer del 2020, en què va tenir lloc la reunió fun­da­ci­o­nal de la taula de diàleg. Calvo ja no és vice­pre­si­denta pri­mera, Ábalos ja no és minis­tre de Trans­ports –con­ti­nua de dipu­tat ras del PSOE al Congrés– i Sal­va­dor Illa ja no és el minis­tre de Sani­tat que con­fi­ava a tenir temps i poques com­petències pròpies per tenir un ull fixat en l’agenda cata­lana, sinó que és l’exmi­nis­tre de Sani­tat que va ges­ti­o­nar la pandèmia i l’actual líder de l’opo­sició i home fort del PSC al Par­la­ment. D’aque­lla foto pri­migènia, només l’anda­lusa María Jesús Mon­tero –des­posseïda ja del rol de por­ta­veu però que reté la car­tera d’Hisenda i hi suma també Funció Pública– aspira a repe­tir a la con­vo­catòria del selec­ci­o­na­dor.

La major part de l’equip esta­tal serà nou i aquí emer­gei­xen els fit­xat­ges i ascen­sos de cate­go­ria que Sánchez va con­su­mar el 10 de juliol: Isa­bel Rodríguez –por­ta­veu i minis­tra de Política Ter­ri­to­rial en lloc de Miquel Iceta–, Félix Bolaños –minis­tre de la Pre­sidència i més perquè és una espècie de vice­pre­si­dent de facto– i la cata­lana Raquel Sánchez –titu­lar de Trans­ports, Mobi­li­tat i Agenda Urbana i exal­cal­dessa de Gavà–. Si Illa va ser ara fa un any i mig la veu del PSC, aquest rol recaurà ara en Sánchez, que no té un minis­teri amb com­petències trans­fe­ri­des a les comu­ni­tats com és el de Sani­tat sinó el múscul inver­sor esta­tal per excel·lència que és el vell Minis­teri de Foment i que des del 2020 Pedro Sánchez va reba­te­jar amb el nom de Trans­ports. I si bé el madri­leny Bolaños ja era un dels inter­lo­cu­tors habi­tu­als d’ERC –espe­ci­al­ment amb el por­ta­veu al Congrés, Gabriel Rufián–, la man­xega Rodríguez com­bina ares­tes –com ara dir que “l’inde­pen­den­tisme ja hau­ria d’haver après la lliçó”– i exer­ci­cis d’empa­tia com ara el fil telefònic que ha obert amb la con­se­llera de Pre­sidència, Laura Vilagrà, i que va ser clau per reac­ti­var la comissió bila­te­ral Estat-Gene­ra­li­tat el 2 d’agost després de tres anys en blanc.

Si bé els defe­nes­trats ja saben que són el pas­sat i ine­xo­ra­ble­ment cauen de la con­vo­catòria, el cas de Miquel Iceta és par­ti­cu­lar. El fet de ser rele­gat de Política Ter­ri­to­rial a Cul­tura i Esports –no perquè el món cul­tu­ral sigui una com­petència menor, sinó perquè a l’Estat espa­nyol no ha estat mai sinònim d’ascens polític– i la irrupció de Sánchez com a dona forta del PSC al govern espa­nyol posa en qüestió que Iceta sigui un pro­ta­go­nista de la mesa. Es dona la para­doxa que Iceta era fins al 9 de juliol pas­sat el res­pon­sa­ble màxim de pre­pa­rar el menú de la taula de diàleg i que ara no hi té un seient pre­fe­rent garan­tit tot i seguir for­mant part de la foto­gra­fia de grup de la tem­po­rada i no ser eli­mi­nat en l’esca­bec­hina del 10 de juliol.

Si al ves­ti­dor del PSOE s’obre una onada de can­vis i seran cares noves les que sal­tin al ter­reny de joc, el mateix suc­ce­eix en l’equip de Podem. Pablo Igle­sias, el polític més empàtic amb els pre­sos polítics i els exi­li­ats, va fer valer el seu càrrec de vice­pre­si­dent segon per for­mar part de la taula el 26 de febrer del 2020, però una amig­da­li­tis d’última hora el va forçar a ser baixa, de tal manera que el sociòleg Manuel Cas­tells (Uni­ver­si­tats) va ser l’únic repre­sen­tant del soci més petit de la coa­lició. La vice­pre­si­denta –ara ja segona per la remo­de­lació del 10 de juliol– Yolanda Díaz ja ha avançat que ella aspira a ser-hi un pun­tal fix i s’hi incor­po­rarà amb l’aval de ser la minis­tra de la pau social i l’artífex d’acords amb patro­nal i sin­di­cats sobre el salari mínim i els ERTO. Tant si Díaz hi va en soli­tari com si hi va amb Cas­tells, es donarà la cir­cumstància que no hi haurà ningú de Podem, perquè la vice­pre­si­denta prové d’IU i només té el car­net de mili­tant del PCE i Cas­tells és un inde­pen­dent pro­per a En Comú Podem. Díaz s’esforça a cui­dar els socis d’inves­ti­dura i el 10 de maig ja va tenir una reunió de tre­ball amb Rufián en què ambdós van com­par­tir “l’afecte i l’estima mutus”.

Quan Sánchez afini l’ali­ne­ació, l’equip serà el titu­lar fins al 2023. Si la taula és per fi un par­tit men­sual –com s’hi van com­pro­me­tre els dos equips– o és un par­tit excep­ci­o­nal, només el temps ho dirà.