Política

Rectors i govern es conjuren pel català a la universitat

Refermen a Prada el seu compromís per estendre l’ús de la llengua i assegurar que tots els graus s’hi poden cursar íntegrament

La consellera Geis aposta per “repensar i rellançar” la Xarxa Vives

“Hem de tre­ba­llar per recu­pe­rar el català al màxim nivell.” El rec­tor de la UAB i pre­si­dent de l’Asso­ci­ació Cata­lana d’Uni­ver­si­tats Públi­ques (ACUP), Javier Lafu­ente, va ver­ba­lit­zar ahir el com­promís abso­lut del món uni­ver­si­tari per fer que la llen­gua del país “no perdi pis­to­nada” en l’ense­nya­ment i con­tinuï sent l’habi­tual en les clas­ses i la comu­ni­cació dins de la ins­ti­tució. “Hem de nor­ma­lit­zar-ho encara més”, remar­cava el rec­tor, per a qui el català ha de ser la llen­gua bàsica, sense per­ju­dici que es puguin pro­gra­mar també clas­ses i estu­dis en anglès o en cas­tellà. En un acte a la Uni­ver­si­tat Cata­lana d’Estiu amb la con­se­llera d’Uni­ver­si­tats i Recerca, Gemma Geis, i els rec­tors de les altres grans uni­ver­si­tats bar­ce­lo­ni­nes (Joan Guàrdia, de la UB; Daniel Crespo, de la UPC, i Oriol Amat, de la UPF), Lafu­ente es con­gra­tu­lava que la relació entre ells és “fluida i coor­di­nada”, i que ja han estat tre­ba­llant con­jun­ta­ment els últims mesos.

El rec­tor de la UAB acla­ria després que el com­promís és que el català sigui la “llen­gua pre­do­mi­nant” en tots els graus, tal com fixa el Com­promís con­tra la Crisi Edu­ca­tiva, sig­nat aquesta pri­ma­vera amb els repre­sen­tants dels estu­di­ants, que fixa l’objec­tiu que el 80% de les clas­ses siguin en català. De fet, l’horitzó és que tots els graus s’han de poder cur­sar ínte­gra­ment en català. El curs vinent n’hi haurà 545, i ara es cal­cula que amb prou fei­nes es com­pleix en una desena. Lafu­ente veu fac­ti­ble anar incre­men­tant el per­cen­tatge d’ús cada any, també en post­graus i màsters, tot i que admet que en aquest cas serà “més pro­blemàtic” perquè hi ha molts estu­di­ants estran­gers i Cata­lu­nya vol com­pe­tir a escala inter­na­ci­o­nal. Segons ell, enguany s’han edi­tat en tres idi­o­mes –català, cas­tellà i anglès– totes les guies docents, que són els “con­trac­tes” entre estu­di­ant i uni­ver­si­tat, perquè ningú pugui al·legar que no sabia que una assig­na­tura s’impar­tirà en català quan s’hi matri­cula, un dels pro­ble­mes que més han denun­ciat les asso­ci­a­ci­ons d’estu­di­ants.

Geis, amoïnada

La con­se­llera Geis cons­ta­tava “el retrocés impor­tant” que en els dar­rers anys ha vis­cut l’ús de la llen­gua en tots els àmbits, i en con­cret està amoïnada pel baix nivell de conei­xe­ment que mos­tren els uni­ver­si­ta­ris de pri­mer curs, segons un estudi recent de les matei­xes uni­ver­si­tats. La con­se­llera mos­trava el seu res­pecte a l’auto­no­mia uni­ver­sitària, per la qual cosa evi­tava entrar a dir com han d’actuar els rec­tors, però asse­gu­rava que la con­se­lle­ria hi està, “òbvi­a­ment, abso­lu­ta­ment com­pro­mesa”. Geis indica que garan­tir les clas­ses en català és un pro­blema “com­plex” que cal tre­ba­llar i abor­dar, i que pot­ser amb més finançament es podria arre­glar, ja que ara fal­ten pro­fes­sors per des­do­blar les clas­ses, perquè una part s’han de dedi­car a ses­si­ons no pre­sen­ci­als a causa de la pandèmia. La con­se­lle­ria tre­ba­lla en una diagnosi sobre la situ­ació, i ja ha dema­nat infor­mació a les matei­xes uni­ver­si­tats, ha par­lat amb la Pla­ta­forma per la Llen­gua i s’ha reu­nit amb els estu­di­ants per avançar-hi. La con­se­llera creu que la Xarxa Vives d’Uni­ver­si­tats, que agrupa les 22 públi­ques i pri­va­des dels Països Cata­lans, pot ser també una bona eina per poten­ciar la llen­gua que cal “repen­sar i rellançar amb un finançament i una estruc­tura ade­quats”. “Tenim acci­ons pre­vis­tes, però neces­si­tem un pres­su­post per ende­gar-les”, con­cloïa.

Geis, per cert, ja augura que totes les acci­ons que s’empren­guin “ani­ran acom­pa­nya­des d’una nova onada de repressió”, i adver­teix igual­ment de nova nor­ma­tiva que pre­para el govern espa­nyol que la té amoïnada perquè pretén una recen­tra­lit­zació. “Si inten­ten tocar el sis­tema uni­ver­si­tari català, hi tro­ba­ran una con­se­llera defen­sant-lo”, avi­sava.

LES FRASES

Hem de garantir que qualsevol estudiant pugui estudiar en català la titulació que vulgui
Javier Lafuente
rector de la uab
El català necessita una sacsejada per presentar-se com una llengua moderna i donar-li valor
Gemma Geis
consellera d’universitats
En el context de creixement del multilingüisme, el repte és com garantir futur per al català
Jordi de Bofarull
comissió de llengua xarxa vives

Demanda unànime per coordinar política lingüística

En un acte organitzat a la tarda per la sectorial d’Universitats i Recerca de l’ANC, es va coincidir a reclamar que el sistema universitari adopti de manera urgent una estratègia coordinada de política lingüística “sòlida i basada en indicadors clars”, segons resumia Jordi de Bofarull, de la Comissió de Llengua de la Xarxa Vives. “El context hi és favorable, perquè la conjuntura política i acadèmica és molt millor, i s’ha d’aprofitar”, assentia el vicerector de política lingüística de la UB, Jordi Matas. També hi donaven suport les representants dels sindicats d’estudiants SEPC i FNEC, Anna Clua i Mireia Arquijo. Bofarull explicava que, a partir d’un informe ja encarregat, la Xarxa Vives es reunirà a finals de novembre a València per mirar d’impulsar en conjunt l’ús del català, tot i que és partidari que cada territori acabi marcant l’estratègia d’acord amb les circumstàncies pròpies. A Catalunya, ell creu, per exemple, que hi ha camp per córrer a l’hora de fer “exclusiu” el català en usos institucionals i administratius, en la docència de graus i màsters professionalitzadors i en la recerca.

Matas, en tot cas, recordava que ara ja existeix molta normativa en la matèria que no es compleix, com l’article 35 de l’Estatut, que diu que el català ha de ser la llengua vehicular a la universitat, i cal començar per reivindicar que s’apliqui. Arquijo creu que és “compatible” la internacionalització amb la potenciació del català, i Clua lamentava que els mecanismes de denúncia quan algun professor abandona el català anunciat “no són prou àgils i efectius”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.