Política

Barreres contra l’esperança

Grècia i Turquia fortifiquen les fronteres per impedir l’entrada massiva d’afganesos fugint de la barbàrie talibana

Pressionen perquè els immigrants quedin retinguts als països veïns de l’Afganistan

Enfron­tats per nom­bro­sos con­ten­ci­o­sos –des de Xipre a les pros­pec­ci­ons de gas al Medi­ter­rani ori­en­tal–, Grècia i Tur­quia apar­quen momentània­ment les seves diferències per asso­lir un objec­tiu comú: evi­tar l’entrada als res­pec­tius ter­ri­to­ris de la nova onada de refu­gi­ats que avança per l’est des de l’Afga­nis­tan. El pre­si­dent turc, Recep Tayyip Erdo­gan, i el pri­mer minis­tre grec, Kyri­akos Mit­so­takis, van acor­dar diven­dres durant una con­versa telefònica pres­si­o­nar perquè s’ajudi els països veïns de l’Afga­nis­tan a rete­nir els refu­gi­ats perquè “puguin que­dar-se el més a prop de casa pos­si­ble”.

Ankara i Ate­nes, però, no espe­ren amb els braços ple­gats i comen­cen a moure fitxa. Els afga­ne­sos que han acon­se­guit sor­tir a peu del seu país a través de l’Iran i arri­ben a la fron­tera entre aquest país i Tur­quia es tro­ben ara amb un mur de tres metres, reforçat per rases i una tanca de fil­ferro que els barra el pas. Les auto­ri­tats tur­ques l’estan allar­gant i con­fien a tenir-lo com­ple­tat a finals d’any, de manera que cobreixi els 560 quilòmetres de fron­tera. L’objec­tiu decla­rat de Tur­quia, lloc obli­gat de pas per als immi­grants per arri­bar a la Unió Euro­pea (UE), és cons­truir una línia inex­pug­na­ble patru­llada les 24 hores.

“Volem demos­trar al món que les nos­tres fron­te­res són infran­que­ja­bles”, ha asse­gu­rat Meh­met Emin Bil­mez, gover­na­dor de la província ori­en­tal turca de Van. A Tur­quia, on viuen gai­rebé 4 mili­ons de refu­gi­ats siri­ans, hi ha més de 180.000 immi­grants afga­ne­sos regis­trats, tot i que la xifra real podria ser el doble. Però els turcs no són els únics a blin­dar-se. També els grecs, que han allar­gat fins a 40 quilòmetres la tanca que res­se­gueix el riu Evros, fron­tera natu­ral amb Tur­quia.

De fet, el govern grec va deci­dir esten­dre i reforçar aquesta tanca el març de l’any pas­sat quan Erdo­gan va amenaçar d’obrir la fron­tera turca amb la UE i pro­vo­car una altra gran onada migratòria cap al vell con­ti­nent. Brus­sel·les va pac­tar el 2016 la con­cessió d’aju­des milionàries a canvi que Ankara retingués el flux d’emi­grants siri­ans i afga­ne­sos i els impedís entrar en ter­ri­tori euro­peu.

La tanca metàl·lica aixe­cada per l’exèrcit grec fa 5 metres d’altura i està rema­tada amb un fil­ferro espinós. A aquesta bar­rera física se n’hi afe­geix una altra de digi­tal que ha d’impe­dir encara més entra­des i que es com­ple­tarà amb drons, càmeres tèrmi­ques i robots autònoms no tri­pu­lats que detec­ten el movi­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia