Compte enrere angoixant

El prin­ci­pal obs­ta­cle a què s’enfronta la com­pli­cada ope­ració d’eva­cu­ació de l’Afga­nis­tan, ara per ara, és el temps. La nega­tiva del govern dels EUA de pos­po­sar la presència mili­tar més enllà del 31 d’agost ha obli­gat tot­hom a afa­nyar-se en la reti­rada per com­plir la pro­mesa, i fa evi­dent que la tasca que­darà a mit­ges i milers d’afga­ne­sos es que­da­ran a terra.

La des­es­pe­ració i el des­con­trol són cla­mo­ro­sos. Els EUA insis­tei­xen que, després de la data esta­blerta, els nord-ame­ri­cans ja no tin­dran la res­pon­sa­bi­li­tat de ges­ti­o­nar el que passa a l’aero­port de Kabul –es parla que la part civil de l’aeròdrom podria estar sota con­trol turc a par­tir del setem­bre–, i han adver­tit els ali­ats que han d’acce­le­rar el procés d’eva­cu­ació, que hau­ria d’aca­bar abans de demà perquè les tro­pes nord-ame­ri­ca­nes tin­guin temps de reco­llir equi­pa­ment i arma­ment i mar­xar dimarts de la set­mana vinent. De fet, uns 300 sol­dats dels gai­rebé 6.000 que que­da­ven de l’últim des­ple­ga­ment ja han tor­nat a casa.

La pressió és màxima. Els britànics tenien pre­vist aca­bar ahir mateix les seves tas­ques d’eva­cu­ació. Els ale­manys, avui. Tot­hom accepta que encara que el pla con­tinués al ritme actual uns quants dies més no seria sufi­ci­ent per treure tota la gent que es vol esca­par. Molts afga­ne­sos comen­cen a resig­nar-se i a assu­mir que no podran fugir del règim talibà com els havien promès. Els EUA, a banda de voler com­plir la pro­mesa feta als tali­bans, jus­ti­fi­quen les pres­ses pel crei­xent temor a un atemp­tat d’Estat Islàmic. Es cal­cula que a l’aero­port s’hi deuen amun­te­gar més de 10.000 per­so­nes que inten­ten entrar en qual­se­vol avió. El pre­si­dent dels EUA, Joe Biden, vol evi­tar un dal­ta­baix que elevi encara més el caos i faci que se li amun­te­guin encara més les crítiques que li arri­ben de totes ban­des.

No resol l’angoixa el fet, segons van infor­mar fun­ci­o­na­ris ale­manys, que els tali­bans hagin acor­dat que per­me­tran l’eva­cu­ació d’afga­ne­sos amb per­mi­sos de països estran­gers més enllà de la data límit del 31 d’agost. Bàsica­ment perquè el com­pli­ment i apli­cació d’aquesta asse­gu­rança és un mis­teri.

Les infor­ma­ci­ons que arri­ben de l’Afga­nis­tan rela­ten dese­nes de casos de per­so­nes amb papers en regla blo­que­jats pels tali­bans, que ja comen­cen a com­plir l’amenaça de no dei­xar sor­tir cap ciu­tadà local. Un informe intern de l’ONU obtin­gut per Reu­ters, per exem­ple, explica la pallissa que va rebre un tre­ba­lla­dor de l’orga­nisme amb la iden­ti­fi­cació cor­res­po­nent quan inten­tava arri­bar a l’aero­port.

Experts en refu­gi­ats asse­gu­ren que més de 300.000 per­so­nes estan en risc de patir represàlies per la seva relació amb les for­ces inter­na­ci­o­nals. Un dels grups en més perill són les dones, que poden patir un retrocés monu­men­tal en els seus drets sota les lleis tali­ba­nes. Els nous líders afga­ne­sos, en l’intent de donar una nova imatge, van dema­nar a les dones que de moment no sur­tin de casa ni vagin a tre­ba­llar, perquè no han tin­gut temps per “entre­nar” els seus com­ba­tents sobre com trac­tar-les i temen que podrien asset­jar-les o col­pe­jar-les.

D’altra banda, el prin­ci­pal por­ta­veu talibà, Zabi­hu­llah Muja­hid, va dir a Efe que espe­ren tan­car l’acord per a la cre­ació d’un govern “inclu­siu” abans de la sor­tida de les tro­pes inter­na­ci­o­nals, cosa que sig­ni­fi­ca­ria el retorn con­so­li­dat al poder del règim talibà.

La can­ce­llera Merkel va ins­tar la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal a man­te­nir el diàleg amb els tali­bans per “pro­te­gir al màxim pos­si­ble el que s’ha acon­se­guit” en els dar­rers vint anys.