LUCAS SILVANO FERRO
DIPUTAT D'EN COMÚ PODEM
“La política municipal és amb la que més aprens”
“El meu primer activisme i al que més esforços vaig dedicar va ser el municipal”
“L’ampliació del Prat és una proposta pròpia del socialisme immobiliari dels vuitanta”
Amb Arcadi Oliveres
El diputat ens ha cedit aquesta imatge perquè il·lustra els anys de militància municipal a Molins de Rei i l’afany per traslladar al municipi els debats que es donaven arreu. Silvano apareix amb l’economista Arcadi Oliveres, que va ser un referent en la defensa del pacifisme i la justícia social. La de la fotografia va ser una de les primeres xerrades que va organitzar l’ara diputat amb la plataforma Dempeus Molins.
El que més m’ha ajudat per aprendre i polititzar-me ha estat tenir tant de temps per descobrir la lectura
Els últims tres anys hem tingut potser la pitjor caricatura del parlamentarisme
Ferro (Barcelona, 1990) és un dels diputats més joves del Parlament, però acumula una dècada de militància, sobretot en el municipalisme.
Vostè es va criar a Biosca, un petit poble de la Segarra. Quins records té de la vida al poble?
Molt bonics! Durant la setmana era més avorrit, jo era dels pocs nens que hi havia al poble de la meva edat, però el cap de setmana ja venia més gent de Barcelona. Viure en un poble és poder sortir al carrer sol, poder passar les tardes a l’aire lliure sense que t’hagin d’estar vigilant. Amb les seves estones d’avorriment, que em van dur a llegir molt i tenir molt temps per a mi. En tots els sentits, jo vaig gaudir molt d’aquella etapa. Hi vaig estar fins als 18 anys, quan vaig anar a Barcelona per estudiar a la universitat.
Aquest avorriment li va influir d’alguna manera a l’hora d’estudiar?
Sí, d’una forma especial. Jo crec que el problema avui de la manca d’espais d’avorriment és que hi ha plaers que necessiten un temps. El que més m’ha ajudat per aprendre i polititzar-me ha estat tenir tant de temps per descobrir la lectura.
Per què va triar estudiar ciències ambientals?
Crec que ho vaig escollir a partir de les assignatures que més m’agradaven. No sé si va ser un encert acadèmicament, però vaig gaudir molt de la carrera, que m’ha permès, a més, donar la importància que té a la crisi ecològica. El millor de l’etapa universitària, a més del que aprens, és la gent que coneixes. A més, sempre t’emportes el record d’una gran assignatura i d’un gran professor.
Com es va polititzar?
El meu activisme va ser sobretot municipal. Vam obrir un centre social a Molins de Rei, on vivia després d’un any a Barcelona. Era el Mallolis, un espai molt plural i molt polititzat on vaig aprendre molt políticament dels companys i companyes. A partir d’allà vam impulsar l’entitat Dempeus Molins, on organitzàvem xerrades a partir de les quals intentàvem construir espais propis. Més que l’activisme estudiantil [va militar a Revolta Global], el meu primer activisme i al que més temps i esforços vaig dedicar va ser el municipal.
Continua encara vinculat al municipalisme?
Vam impulsar una candidatura ciutadana a Molins de Rei, Molins Camina. Tenim una regidora i segueixo intentant donar un cop de mà amb tot el que puc, tot i que cada cop em costa més.
És difícil compaginar la política local amb la parlamentària?
Per a mi la municipal segueix sent la política més maca de practicar i amb la que més aprens, perquè tot l’aprenentatge polític ha de tenir un aprenentatge administratiu, cal saber com funciona una administració molt propera. Crec que ajuda molt políticament i a pensar espais de transformació. La dificultat és més per una qüestió de temps, però intento ser-hi present.
En aquella època va néixer el 15-M i va haver-hi l’acampada a plaça Catalunya. Va ser-hi?
Vaig estar poc a l’acampada perquè va coincidir amb els exàmens finals de la carrera. Jo ja militava a Molins de Rei i el moment per a nosaltres no era tant anar a plaça Catalunya sinó intentar reproduir i portar a Molins de Rei certs debats que s’estaven tenint arreu del país i intentar construir coses des de Molins.
Imagino que l’ecologisme és clau a la seva vida.
Sí. Per a mi l’ecologisme ha estat, amb el 15-M i la irrupció de Podemos, el tercer gran espai de politització i activisme.
Què és el que més el preocupa ara mateix, pel que fa al medi ambient?
El canvi climàtic ja és un fenomen en marxa, ja no és una qüestió que passarà d’aquí a 20 anys. Em preocupa fonamentalment la sensació que arribem tard, no només a l’hora d’intervenir sinó a l’hora de pensar quina societat volem construir dins dels límits ecològics però també de benestar. Crec que arribem 20 anys tard a aquesta discussió com a país i com a societat.
Una discussió ara al país és l’ampliació de l’aeroport. Què en pensa?
Dic que el canvi climàtic és un fenomen en marxa fonamentalment perquè el 2020 vam batre tots els rècords de temperatura, i la majoria de rècords que teníem eren tots posteriors al 2000. I la resposta és que vinguin 100 milions de turistes i carregar-nos un altre espai natural. No només creiem que no s’ampliarà l’aeroport del Prat, sinó que sentim un afartament que segueixin projectant les mateixes infraestructures que fa 20 anys per captar fons públics. El nostre país ha de començar a pensar quines infraestructures necessitarà d’aquí a 20 anys. I com les construïm i com intentem que amb els fons públics la societat transiti cap a un model sostenible i sigui més justa i més democràtica. L’ampliació de l’aeroport del Prat és una proposta pròpia del socialisme immobiliari dels anys vuitanta.
L’accés a l’habitatge és també una de les grans preocupacions. Vostè ha tingut problemes per accedir a l’habitatge?
Vaig tenir la sort que a Molins hi tenia el pis de la meva àvia. Vaig marxar de Barcelona a Molins, entre altres coses, perquè no em podia pagar una habitació a Barcelona. La qüestió de l’habitatge és central, i crec que el partit socialista s’equivoca no assumint-ho com una qüestió democràtica. No pot ser que en aquest país hi hagi tota una generació que treballa compartint pis perquè el 90% del seu sou va a fer possible que hi hagi gent que visqui de renda. No pot ser que es prioritzi en una situació de crisi mantenir les rendes per sobre del dret de l’habitatge.
Què el motiva de fer política?
L’evidència que necessitem institucions que protegeixin els drets de la majoria, i que necessitem forces polítiques que liderin aquesta transformació. Perquè la nostra societat està canviant profundament, i necessitem institucions i moviments polítics que liderin una transformació que garanteixi el benestar per a la majoria social.
Li agrada el parlamentarisme?
Crec que els últims tres anys hem tingut potser la pitjor caricatura del parlamentarisme, que és el parlamentarisme de seguir discutint sobre el no-res, de seguir sense abordar seriosament els problemes que té Catalunya. És difícil que no et generi una certa frustració. És necessari que nosaltres també, com a grup parlamentari, siguem capaços de liderar respostes a la situació que estem vivint, i això implica treball parlamentari i collar el govern perquè no torni a posar-nos en una situació de bloqueig institucional com va fer la legislatura passada.
Desconnectant amb Sherlock
Rosa M. BravoFerro va estudiar un màster en ciutada- nia i drets humans després de ciències ambientals que, diu, li va aportar un aprenentatge molt positiu sobre la relació clau de les ciències ambientals, les humanitats i la política. Va acabar la carrera el 2012, en plena crisi i, com els seus companys, no va trobar feina en el sector mediambiental, però sí que va poder aplicar l’aprenentatge dels estu- dis i la militància a consultories políti- ques. En el seu temps lliure li agrada desconnectar amb la seva parella i els amics, i si una cosa ha trobat a faltar durant la pandèmia ha estat els espais de socialització. Estius amb festes majors, Sant Joan amb els amics, Cap d’Any amb la família... Especialment dur va ser no poder veure els pares durant més d’un any. Desconnecta també amb les novel·les de misteri, el gènere que més li agrada des de petit. Sherlock Holmes és el seu detectiu favorit, tant a les novel·les de Conan Doyle com a la versió a la sèrie Sherlock. I recomana 1793, del suec Niklas Natt Och Dag. Li agrada viatjar amb la seva parella en furgoneta, i es confessa amant del Cantàbric, que va recórrer també amb bicicleta fent el Camí de Sant Jaume amb companys d’universitat.
Lucas Silvano Ferro
Rosa M. BravoÉs diputat d’En Comú Podem des del 2018. Ha presidit la comissió de medi ambient i ha estat portaveu del grup parlamentari en la comissió d’empresa i coneixement.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.