Millán Astray venç la mestra de Manresa

El mateix dia que a París Félix Bolaños, ministre de la Presidència, oferia un homenatge a La Nueve –la divisió de republicans a les ordres del general Leclerc que va alliberar França el 1944 amb carros de combat batejats amb noms com ara el Gernika o l’Ebre–, Madrid glorificava el crit de “visca la mort!”. Al barri de La Latina, dos operaris de l’Ajuntament de Madrid armats amb una escala i un trepant van retirar la placa del carrer Maestra Justa Freire i hi van col·locar la del seu nou nom: carrer del General Millán Astray. A més de ser una professora destacada de la Segona República i una de les poques dones que van impartir classes en un col·legi masculí, Justa Freire Méndez (Moraleja del Vino, Zamora, 1896 - Madrid, 1965) va deixar la seva empremta educativa a Catalunya: l’1 de setembre del 1954 va ser nomenada professora a l’escola Pare Algué de Manresa, com es recull a la fitxa que en conserva la Fundació Pablo Iglesias, fins que el 1958 va tornar a Madrid.

L’homenatge de Madrid a una mestra il·lustra no va arribar fins al 2017, quan el ple de l’Ajuntament –amb Manuela Carmena com a alcaldessa– va aprovar eliminar 52 noms de carrers i de places que enaltien el franquisme o hi guardaven relació. Havien passat deu anys de l’aprovació de llei de memòria històrica (2007) de José Luis Rodríguez Zapatero i Millán Astray era retirat en favor d’una dona de l’ensenyament que el 1939 va ser empresonada pel franquisme. La Fundació Francisco Franco i més tard la Plataforma Patriòtica Millán Astray van presentar denúncies als jutjats i el llarg procés es va acabar el 13 de maig amb la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que els dona la raó i obliga a restituir el nom del fundador de la legió –que va topar amb Miguel de Unamuno al paranimf de Salamanca– adduint que no va participar en el cop d’estat del 1936. I la ferida de Madrid arriba a Manresa.