Amenaçats per dues bandes
Milers de refugiats uigurs residents a l’Afganistan viuen amagats per por dels talibans
Temen una deportació massiva a la Xina, on són perseguits, a causa de la seva condició d’“immigrants xinesos”
Enmig de les operacions d’evacuació a l’Afganistan dels EUA i d’altres potències de l’OTAN dels darrers dies, milers de persones de la comunitat uigur residents en aquell país temen ser deportats a la Xina a causa del seu estatus d’“immigrants xinesos”. Segons estimacions no oficials, hi podria haver entre 2.000 i 3.000 uigurs al país que també estan patint la persecució talibana. Molts d’ells estan tancats a casa i aïllats en espera del que pot passar en els pròxims dies.
La majoria dels uigurs que viuen a l’Afganistan són immigrants de segona generació, fills de pares que van fugir de la Xina fa moltes dècades, molt abans que comencés la repressió actual. Tot i això, als seus documents d’identitat encara hi posa “uigur” o “refugiat xinès”. Ara, temen que, si la Xina entra en el buit que estan deixant els EUA, es puguin convertir en objectius de persecució. Una dona uigur amagada a Kabul va confessar en una entrevista a Ràdio Free Asia que estava “aterrida” perquè els talibans vinguessin a buscar-la i la tornessin a la Xina. En Mamat, un altre refugiat, va explicar que “unes 80 famílies uigurs que viuen a Kabul temen per la seva vida sota el règim dels talibans”. “És imprescindible assenyalar que, amb l’ocupació dels talibans, les pors han augmentat entre les dones i diversos informes afirmen que els insurgents estan assaltant cases a la recerca de dones uigurs”, hi afegeix el testimoni.
Els llargs tentacles de Pequín
Un altre refugiat uigur resident a la capital afganesa va explicar a la BBC que la seva família no havia sortit de casa des que els talibans van prendre el poder. “Temem que els talibans ajudin la Xina a controlar els nostres moviments, o ens arrestin i ens lliurin a la Xina”, va dir. La por que tenen aquests refugiats no és infundada: el govern xinès ha volgut castigar els ciutadans uigurs fins i tot més enllà de les seves fronteres, fent servir tàctiques agressives per silenciar la gent o, en alguns casos, arrestar-les i retornar-les a Xinjiang, la província d’on són originaris.
Les dades publicades al juny pel Projecte de Drets Humans Uigur suggereixen que almenys 395 uigurs han estat deportats, extradits o lliurats des de l’any 1997, tot i que la xifra real podria ser encara molt superior.
“La Xina ha invertit molt i ha establert relacions diplomàtiques estretes amb estats de l’Àsia central, i el resultat és que els uigurs d’aquests països són objectiu de la policia local i agents xinesos”, va declarar a la cadena pública de televisió britànica Mehmet Tohti, un destacat activista uigur resident al Canadà. “Sabem per aquests exemples anteriors que els estrets vincles diplomàtics amb la Xina donen lloc a la persecució dels uigurs.”