Atac “defensiu” dels EUA en vigílies de la retirada total

A menys de 48 hores per a la sortida de l’últim soldat nord-americà de l’Afganistan, els EUA van llançar ahir un atac “defensiu” contra Estat Islàmic a Khorasan (EI-K), responsable de la massacre de dijous passat a l’aeroport de Kabul, en què van morir almenys 175 persones.

Després d’haver liquidat dos suposats gihadistes d’“alt perfil”, dissabte, com a represàlia per aquell bany de sang, un míssil va impactar ahir contra un vehicle en què viatjava almenys un “terrorista suïcida” d’EI-K que, segons Washington, es disposava a perpetrar un atac a l’aeroport de Kabul.

Després de l’impacte contra el cotxe, es van produir “explosions secundàries significatives”, fet que indicaria que el vehicle transportava “una quantitat substancial” de material explosiu. El Pentàgon avaluava si l’operació havia causat víctimes civils. Els talibans, per la seva banda, van condemnar l’atac al·legant que Washington havia violat la sobirania afganesa i van retreure no haver estat prèviament informats.

En el que sembla un incident separat, un coet va impactar contra un habitatge del barri de Khajeh, a Baghra, a prop de l’aeroport, i va matar sis civils, incloent-hi un nen.

Tots aquests incidents es van produir en una jornada tensa per les amenaces d’atemptats imminents d’EI i en un moment en què els EUA continuaven la fase final del seu replegament, la retirada de material militar i l’inici de l’evacuació d’alguns dels seus 5.000 soldats destacats a l’aeroport de Kabul. Al matí, estudiants de la Universitat Americana i les seves famílies pujaven en autobusos cap a l’aeroport, en el que podia ser l’últim dia d’evacuacions de civils.

I mentre s’efectuaven aquestes operacions, als EUA, el president Biden acudia ahir a la base aèria de Dover (Delaware) per rebre els fèretres dels tretze soldats morts en l’atemptat de dijous a l’aeroport de Kabul. Les víctimes tenien entre 20 i 31 anys, segons va revelar el Pentàgon. Entre els morts, hi ha un marine de 20 anys de Wyoming que havia de ser pare d’aquí a tres setmanes. Tots eren nens quan els EUA van envair l’Afganistan el 2001 per evitar que els talibans continuessin donant refugi a Al-Qaida i eliminar Ossama Bin Laden, el cervell dels atemptats de l’11-S. Del tretze militars morts a Kabul, 11 pertanyien al cos dels marines, un a l’armada i l’altre a l’exèrcit. El president i la primera dama, Jill Biden, tenien previst reunir-se a porta tancada amb les famílies de les víctimes.

Els talibans van informar ahir que el seu líder suprem, el mul·là Hibatullah Akhundzada –que mai ha fet cap aparició pública i del qual es desconeix normalment el seu parador–, és a l’Afganistan. “Puc confirmar que és a Kandahar. Apareixerà aviat en públic”, va anunciar el viceportaveu del moviment, Bilal Karimi. Els talibans solen mantenir els seus màxims dirigents a l’ombra.