Política

DAVID CID COLOMER

CATALUNYA EN COMÚ-PODEM

“La Ricarda és el deliri final de l’ampliació del Prat”

“Tens la sensació que estàs construint un instrument capaç”

“Els joves entenen la política com un compromís social amb una causa que consideren justa”

DIES QUE MARQUEN
David Cid ha triat aquesta foto en què surt amb la Maria Freixanet, també membre de l’espai i que va ser diputada d’En Comú Podem al Congrés, perquè, admet, el Fòrum Social Mundial del 2003 i la victòria de Lula al Brasil el van marcar políticament.
El PP ha fracassat volent convertir Catalunya altre cop en el boc expiatori de la política espanyola
Cal un acord entre l’Estat i Catalunya que refaci les relacions i que això sigui votat pels catalans
Què hi fa un biòleg, al Par­la­ment de Cata­lu­nya?
És la pre­gunta del milió. Està bé que no tot­hom qui hi ha al Par­la­ment sigui politòleg. És bo que hi hagi diver­si­tat. En el meu cas té a veure una mica amb el fet que quan estu­di­ava bio­lo­gia a la Pom­peu van ser anys de molta mobi­lit­zació a la uni­ver­si­tat. Jo vaig estar molt invo­lu­crat, entre altres coses, amb l’Atu­rem la Guerra. Va ser una època molt intensa. I una cosa va por­tar a l’altra. Em segueix agra­dant molt la bio­lo­gia, però és cert que em queda una mica lluny.
Vostè era molt jove quan es va invo­lu­crar en política i, en canvi, una de les crítiques que se sent sovint és que la política no arriba als joves. Això és cert?
Tinc la sen­sació que aquest és un dis­curs pre­con­ce­but i que ells veuen la política d’una manera dife­rent. No és només votar cada qua­tre anys, sinó que també l’ente­nen com un com­promís social amb una causa que con­si­de­ren justa. Per exem­ple amb el movi­ment femi­nista, que lide­ren espe­ci­al­ment les dones més joves. En el meu cas jo vaig arri­bar-hi perquè hi havia molta efer­vescència al car­rer i apa­rei­xien molts movi­ments soci­als al car­rer. Hi havia molta gent diversa que intentàvem fer coses, però al final et tro­ba­ves que tenies la majo­ria abso­luta del PP al davant. Està molt bé can­viar consciències, però també cal can­viar governs.
Per can­viar governs s’ha de fer política ins­ti­tu­ci­o­nal?
No, no. Jo entenc la política d’una manera molt diversa. Fas política des d’un movi­ment social, quan con­su­mei­xes, quan fas eco­lo­gisme, quan ets en un sin­di­cat... Tenim la temp­tació de cana­lit­zar-ho tot cap a la política ins­ti­tu­ci­o­nal, però no és l’única fórmula. Jo mai vaig pen­sar que aca­ba­ria al Par­la­ment. Els movi­ments soci­als són clau, però neces­si­tem unes majo­ries dife­rents, a Cata­lu­nya i a l’Estat. Jo, de fet, vaig deci­dir entrar en política el dia que el PP va treure majo­ria abso­luta.
I d’aquí el pas a ICV.
Sí, perquè era el que més s’adeia amb la meva manera de pen­sar, la volun­tat de can­viar el món, la consciència ambi­en­tal...
Vostè va ser l’últim coor­di­na­dor d’Ini­ci­a­tiva. Una sen­sació una mica d’aquell qui apaga els llums?
No! El nos­tre pro­jecte actual és la idea de sumar per gua­nyar. Em queda molt orgull d’ICV, però la volun­tat és cons­truir un espai divers, més ampli, sumant cul­tu­res polítiques dife­rents per acon­se­guir coses que mai s’havien acon­se­guit. Mai s’havia pogut gover­nar la capi­tal de Cata­lu­nya, ni s’havia for­mat part del govern de l’Estat, ni s’havia gua­nyat dues vega­des les elec­ci­ons gene­rals a Cata­lu­nya. Tens la sen­sació que estàs cons­truint un ins­tru­ment capaç, perquè la política és un ins­tru­ment per can­viar la vida de la gent, no una fina­li­tat en si mateixa.
Un pro­jecte com En Comú Podem, que és la suma de sen­si­bi­li­tats, no és difícil de ges­ti­o­nar?
Amb el pas del temps es cons­tru­eix una iden­ti­tat com­par­tida. Tots i totes som dels Comuns i aca­bes donant valor a aquesta diver­si­tat. I et con­ta­mi­nes de la gent que t’envolta, aprens molt. I més quan s’ha demos­trat una experiència gua­nya­dora. És cert que la dreta sem­pre ha tin­gut històrica­ment més capa­ci­tat de posar-se d’acord i això ha cons­truït grans majo­ries que han trans­for­mat el país, i no sem­pre per a bé. Per exem­ple, en la relació entre Cata­lu­nya i Espa­nya. L’ope­ració orques­trada pel PP en aquest sen­tit con­tra Cata­lu­nya ha estat evi­dent.
Porta una samar­reta con­tra l’ampli­ació del Prat. Com aca­barà?
Nosal­tres ho tenim claríssim. Hi ha un cert esgo­ta­ment de les idees. Em sorprèn que la gran aposta de recu­pe­ració econòmica a Cata­lu­nya siguin l’ampli­ació del Prat i els Jocs Olímpics d’Hivern. És com de fa trenta anys. Cata­lu­nya té mol­tes capa­ci­tats, com cen­tres cap­da­van­ters en recerca... Hauríem d’estar tren­cant-nos el cap pen­sant com defe­nem la indústria cata­lana, el tema de Nis­san és clau... Por­ta­rem la bata­lla fins al final i estic segur que la Unió Euro­pea no ho accep­tarà. Em sorprèn la pro­posta i que gent que fa anys no s’hau­ria mullat ho farà, perquè molta gent veu que això no té ni cap ni peus. La gent diu: “A mi em dema­nen que reci­cli, que vagi en trans­port públic i que em com­pri un cotxe elèctric, i em trobo que amplien el Prat.” Teòrica­ment l’aero­port ha arri­bat al límit de la capa­ci­tat, però amb una ope­ra­tiva de pis­tes dife­rent es resol. Girona ha per­dut 5 o 6 mili­ons de pas­sat­gers i no és que s’hagin vola­ti­lit­zat, és que són a Bar­ce­lona. Tot ple­gat és incon­gru­ent i el tema de la Ricarda és el deliri final.
Al seu per­fil de Twit­ter vostè hi té aquesta frase: “Les idees i la lluita no viuen sense orga­nit­zació.”
És una frase d’Anto­nio Gramsci que ve a dir que el col·lec­tiu està per sobre del bé indi­vi­dual i que lliga amb els valors de l’esquerra, que has de ser con­seqüent i creure en els pro­jec­tes col·lec­tius.
Les dinàmiques pròpies de par­tit no els fan per­dre la pers­pec­tiva?
Jo crec que és el que ha pas­sat una mica a Cata­lu­nya els dar­rers anys. Ha pesat molt el càlcul elec­to­ral i hi havia molta distància entre el que es deia en públic i en pri­vat. A mi és una part de la política que no m’agrada.
Té la sen­sació que s’han per­dut uns anys? Què pot fer el seu par­tit per recon­duir la relació entre Cata­lu­nya i l’Estat a què es refe­ria abans?
Més que per­dut és que les coses s’han atu­rat. Es neces­sita recu­pe­rar el pols i tor­nar a rellançar tant Cata­lu­nya com Espa­nya. No és sen­zill, però, per exem­ple, a l’Estat han can­viat coses. Espe­rem que aquest setem­bre hi hagi una nova pujada del salari mínim, que a la tar­dor es dero­gui la reforma labo­ral... Molta gent pot creure que no és sufi­ci­ent i és evi­dent que s’ha d’avançar en la solució del con­flicte, però també estic con­vençut que sense un govern de coa­lició i, per exem­ple, la feina de Jaume Asens, això no hau­ria arri­bat. Si la majo­ria del Congrés estigués assen­tada sobre Ciu­ta­dans, estaríem en un altre moment, tant econòmic com de Cata­lu­nya. Segur que nosal­tres voldríem anar més ràpid en mol­tes coses que no pas el PSOE, però al final la sor­tida de la crisi actual no està essent com la del 2008. Un exem­ple: lla­vors es va res­ca­tar la banca. Ara 1 milió de per­so­nes han cobrat una part del seu sou de l’Estat amb els ERTOs.
De què s’ha de par­lar a la taula de diàleg?
Jèssica Albi­ach ja ho ha plan­te­jat a Pere Ara­gonès: cre­iem que després dels indults s’obre una nova etapa de diàleg que ha de ser de solu­ci­ons i que s’ha d’anar pas a pas. Nosal­tres cre­iem que ara hem d’avançar en la solució del con­flicte. El que cal és tan­car un acord que refaci les rela­ci­ons i que això sigui votat pels cata­lans. Des de com­petències, finançament, un estat plu­ri­na­ci­o­nal, la defensa del català...
Expli­car això a la resta de l’Estat no és fàcil.
Jo crec que nosal­tres ho hem fet. També el PP ha inten­tat reco­llir fir­mes con­tra els indults i ha estat un fracàs. Els ha sor­tit fatal i s’ama­guen del fracàs de la idea d’inten­tar con­ver­tir Cata­lu­nya en el boc expi­a­tori de la política espa­nyola. Això és una bona notícia.

Des d’ICV a Colau i Iglesias

Cid reconeix orgull. Orgull d’haver estat a ICV, un sentiment que, creu, tots els que hi van participar comparteixen. Entre els valors que en destaca hi ha la capacitat d’haver-se anticipat en debats com l’emergència climàtica i una aposta per “intentar canviar les coses”. Recorda com el partit havia estat el soci minoritari en diversos governs de coalició i que, tot i això, el balanç va poder ser positiu perquè es va aconseguir fer coses. Amb l’aposta actual pels Comuns, creu que es manté l’esperit i posa d’exemple Ada Colau i Barcelona, on manté que s’està veient la diferència entre l’abans i l’actualitat. “S’està construint una ciutat amb un model per viure per a les persones, del segle XXI i que té en compte l’emergència climàtica”, sosté. Li agradaria que Yolanda Díaz fos la primera presidenta del govern espanyol, i de la marxa de Pablo Iglesias considera que des de Catalunya no sempre se li ha reconegut prou la feina: “Valoro molt que va ser valent perquè sempre ha defensat la mateixa Catalunya: aquí, a Valladolid o a Madrid. Sempre ha defensat el dret decidir o la llibertat dels presos independentistes, tot i que això li pot haver costat vots.”

David Cid Colomer

Nascut a Barcelona (1980), és llicenciat en biologia i màster en cooperació al desenvolupament. Involucrat en moviments com Aturem la Guerra o Unitat Contra el Racisme i el Feixisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.