Política

Estrasburg tomba les dues primeres denúncies per les càrregues de l’1-O

El TEDH no veu vulneracions de drets humans en queixes de dos ciutadans del Bages

No tanca la porta a més recursos un cop s’esgoti la via judicial estatal

L’inde­pen­den­tisme comença amb mal peu la bata­lla judi­cial a Estras­burg per l’1 d’octu­bre. El Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans (TEDH) ha rebut­jat els dos pri­mers recur­sos con­tra l’Estat espa­nyol per les càrre­gues poli­ci­als durant el referèndum sobre la inde­pendència de Cata­lu­nya.

Dos ciu­ta­dans del Bages havien denun­ciat l’Estat per haver vio­lat el seu dret a un judici just amb una inves­ti­gació “molt escassa” dels cops que van rebre en la cele­bració del ple­bis­cit seces­si­o­nista. També al·lega­ven que se’ls havia vul­ne­rat el dret a reunió, a la lliure expressió i a no ser sotmès a un trac­ta­ment inhumà o degra­dant.

Segons va avançar ahir l’ACN i ha con­fir­mat El Punt Avui, el 25 de maig del 2021 el TEDH va decla­rar inad­mis­si­bles aquests dos recur­sos perquè con­si­dera que les quei­xes són “infun­da­des” i no veu indi­cis de vul­ne­ra­ci­ons de drets fona­men­tals.

Inter­venció al Bages

Els recur­sos eren d’en J.P.R i la S. T. V, dos dels setze ferits lleus per la inter­venció de la Guàrdia Civil l’1 d’octu­bre a l’escola Sant Miquel de Cas­tell­galí, un poble d’uns 2.000 habi­tants prop de Man­resa on es va des­ple­gar un fort dis­po­si­tiu per desa­llot­jar el col·legi elec­to­ral. Se’ls va fer fora en una de les entra­des “a cops” i “pun­ta­des de peu”, men­tre els agents acce­dien a l’escola per una altra porta. “Allò no calia, va ser una actu­ació des­pro­por­ci­o­nada i van anar a fer mal”, deia fa uns mesos en una entre­vista a El Punt Avui un dels seus advo­cats, Jaume Pich.

Tan­ma­teix, la defensa dels dos bagencs adme­tia que va ser una de les inter­ven­ci­ons “menys agres­si­ves” que hi va haver a Cata­lu­nya l’1-O. De fet, sabien que era molt difícil que Estras­burg acceptés el cas, però no van dei­xar d’inten­tar-ho perquè, per a ells, el que impor­ten són els drets fona­men­tals vul­ne­rats, no el grau de violència.

La sala que ha estu­diat el cas, for­mada per un únic jutge, no ho ha vist igual. “A la vista de les pro­ves apor­ta­des, no sem­bla que s’hagi produït una vul­ne­ració dels drets i lli­ber­tats” de la Con­venció Euro­pea de Drets Humans, consta en la noti­fi­cació del tri­bu­nal. La decisió és defi­ni­tiva i no es pot recórrer, i posa fi als dos pri­mers recur­sos pels cops de l’1-O.

De càrre­gues poli­ci­als, però, n’hi va haver mol­tes, aquell dia. Així que no es pot des­car­tar que més enda­vant el TEDH acce­deixi a pro­nun­ciar-se sobre l’actu­ació de la Guàrdia Civil i la Policía Naci­o­nal si li arriba a la taula un cas potent on vegi indi­cis clars d’una vul­ne­ració de drets fona­men­tals, com per exem­ple el dret a la lliure expressió o reunió.

La dene­gació dels recur­sos del Bages no marca un pre­ce­dent favo­ra­ble, però tam­poc tanca la porta a la resta d’afec­tats. Hi ha cen­te­nars de per­so­nes que van denun­ciar danys per la violència poli­cial. Si la justícia esta­tal no els dona la raó i esgo­ten la via judi­cial espa­nyola, podran pre­sen­tar els seus recur­sos a Estras­burg i inten­tar convèncer els magis­trats euro­peus.

La causa del procés, també pendent del TEDH

Els recursos del Bages són només la punta de l’iceberg. Al Tribunal Europeu de Drets Humans se li gira una feina important amb tots els casos pel conflicte català que li han arribat (i els que encara ho han de fer). El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’exconseller de Presidència Jordi Turull van registrar abans de l’estiu les primeres denúncies contra l’Estat espanyol per la condemna de l’1-O. La resta de presos indultats previsiblement faran aquest pas els pròxims mesos si el Tribunal Constitucional segueix el mateix criteri. A part, hi ha tres casos, d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Turull, pels drets com a diputats i la presó preventiva, i tres demandes més de JxCat per la suspensió de la resolució sobre l’autodeterminació i la monarquia al Parlament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia