ERC i Junts es donen una treva i fan pinya pel diàleg

L’independentisme arribava a la majoria de les grans diades dels últims anys amb una fita tangible en l’horitzó, ja fossin eleccions plebiscitàries, l’1-O o el clam per l’alliberament dels presos polítics. Enguany també n’hi ha, i més imminent que mai, que és la taula de negociació de la setmana entrant, si bé és evident que no genera ni expectatives ni il·lusió –ahir no es va veure cap consigna a favor del diàleg, l’autodeterminació ni l’amnistia, tot i que sí que es va reclamar el retorn dels exiliats–, i els partits independentistes hi arriben dividits: ERC, instant a guanyar força a la mesa, i Junts, fent-hi ostensible el seu escepticisme. Els missatges polítics van tornar a girar ahir entorn d’això, si bé, a diferència de la vigília, van ser conciliadors.

Sense fer-hi cap al·lusió directa, el president Pere Aragonès va fer, en l’homenatge al president Josep Irla a Sant Feliu de Guíxols, una crida a sumar “àmplies majories” com a via per assolir la república catalana. Segons ell, una nació és “molt més” que una bandera i una història, és també “un projecte de futur de drets i llibertats on tothom se senti orgullós”. Qui sí que va entrar en la qüestió va ser la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. “Avui és un dia per enfortir-nos i anar a la taula de negociació amb tota la fortalesa”, va animar al matí, després de l’ofrena floral al monument a Rafael Casanova. La número 3 del govern estava esperançada que la Diada servís per “confluir” i fos un “clam de llibertat” per reclamar “un futur millor en forma de referèndum d’autodeterminació”. En la mateixa línia, la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, insistia al matí que l’adversari “són els aparells de l’Estat, i no el company de viatge”, i instava a traslladar la “fortalesa de l’independentisme” al carrer i els “grans consensos“ a la taula de negociació, a través d’una “aliança” que faci “imbatible” el referèndum. A la tarda, feia una crida a “aprofitar” totes les oportunitats i reclamava als partits que s’impliquin per “fer pinya” i sumar pels clams d’autodeterminació i fi de la repressió.

Aquest cop, les crides d’ERC no van topar amb l’hostilitat de Junts. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, que divendres s’havia enganxat amb Aragonès per la inconcreció de l’aposta pel diàleg, ahir va contemporitzar dient que a JxCat no li “tremolaran les cames” per ser a la negociació, tal com té pactat amb ERC, perquè són “partidaris de resoldre els problemes polítics políticament”. “Cal una mobilització permanent perquè l’Estat no reconeix l’autodeterminació”, proclamava, això sí, Borràs, que dirigia les crítiques al PSOE, a qui acusa de “boicotejar” el diàleg en no aturar la repressió i no donar cap opció a l’autodeterminació. El secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, va negar cap topada en constatar que, dins del govern, no hi ha cap “divisió” sobre com afrontar la taula de diàleg, sinó com a molt “accents diferents” dins de la mateixa voluntat d’avançar “de manera coordinada per guanyar el dret a l’autodeterminació”. “L’independentisme no queda debilitat pel fet de parlar alt i clar”, cloïa, després d’assegurar que el seu partit serà “lleial” a l’acord amb ERC i anirà a la taula per donar “força” al país. Igual que Borràs, Sànchez posava La Moncloa en el punt de mira i justificava l’escepticisme de Junts per les “actituds” que no els agraden del govern espanyol, com que hagi estripat unilateralment l’acord per a la inversió de 1.700 milions al Prat. Sànchez va ser a la capçalera de la manifestació amb l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, com a expresidents de l’ANC. En canvi, Jordi Turull i Josep Rull van ser a la comitiva de Junts, amb el vicepresident Jordi Puigneró i altres consellers. El també exconseller Quim Forn va preferir assistir-hi amb la família.

La CUP, que es va desmarcar dels actes de l’ANC per ser a la mobilització de l’esquerra independentista, va advertir al govern que “no se’n sortirà” si pretén buscar l’estabilitat i la governabilitat de les administracions en lloc de confrontar amb l’Estat. El portaveu del secretariat nacional, Edgar Fernández, que no veu “necessitat de dialogar”, avisava també que no entén que el govern no afavoreixi els drets socials, per la qual cosa “de moment” restaran fora de la negociació del pressupost del 2022.

Qui no va anar a cap manifestació van ser els comuns i els socialistes, tot i que sí que van ser a les ofrenes del matí. El cap de l’oposició, Salvador Illa, confiava que la Diada serveixi per “obrir un diàleg sincer i honest” entre tots els catalans, i per “buscar consensos”, mentre reclamava recuperar la senyera com a símbol de Catalunya, amb les quatre barres que siguin “les de la convivència, el retrobament, la reconstrucció econòmica i social i la revolució verda”. La líder d’En Comú Podem, Jèssica Albiach, es mostrava esperançada amb la taula, igual que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que la veu un espai on “es pot parlar de tot des del respecte, sense línies vermelles, presses ni pressions”.