Puigdemont és guardonat pel lideratge de l’1-O abans i ara
El 130è president de la Generalitat rep la medalla Carrasco i Formiguera a la Casa Macià de Prats de Molló
Es compromet a continuar lluitant i a fer-ho “units, democràticament i pacíficament”
La Casa Macià de Prats de Molló va ser l’escenari escollit per lliurar la medalla Carrasco i Formiguera 2020 al 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, pel seu “lideratge” per haver “fet possible l’1-O” i haver “mantingut viva la flama independentista” ara des de l’exili. Puigdemont va assistir a l’acte amb l’exconseller de Cultura Lluís Maria Puig, també a l’exili.
El guardonat va agrair a Claudi Ferrer, alcalde de Prats de Molló, la celebració d’un acte que no es pot dur a terme a la Catalunya del sud i es va comprometre a mantenir els lligams i actes polítics a la Catalunya del Nord quan aquests esdeveniments ja es puguin fer també a la Catalunya del sud. Amb la medalla a les mans, Puigdemont es va mostrar emocionat i il·lusionat de rebre una medalla que porta el nom del polític català Carrasco i Formiguera. “És un honor que m’acompanyarà tota la vida, m’hi sento vinculat i em compromet”, va assegurar el president a l’exili. De fet, Puigdemont es va comprometre en les últimes paraules de la seva intervenció a continuar lluitant per la independència de Catalunya, i a “fer-ho de la mateixa manera que vam guanyar l’1-O”. “Units, acceptant tots els matisos de l’independentisme, de manera radicalment democràtica, no violenta i exemplarment pacífica”, va acabar d’afegir. “En aquest camí, hi trobarem gravats noms com el de Carrasco i Formiguera”, va cloure el president.
Puigdemont va destacar la importància que la figura de Carrasco i Formiguera ha tingut en la seva vida política, laboral i personal, i va recordar les paraules del seu propi avi anant a votar “per Carrasco i Formiguera”. L’estima del polític fundador d’Acció Catalana per la llengua catalana, el patrimoni del país i la dignitat de l’ésser humà han estat, per Puigdemont, “les bigues mestres” de la seva vida. “Espero poder correspondre-hi”, afirmava. Puigdemont va voler reivindicar aquests valors “en temps de repressió, en què s’ha volgut danyar la dignitat de les persones pel seu compromís amb el país”, va sentenciar. Carrasco va abandonar posteriorment Acció Catalana i va ingressar a la llavors Unió Democràtica de Catalunya, que s’acabava de crear.
La figura de Carrasco i Formiguera, assassinat pel règim franquista després d’un judici sumaríssim quan ja era a la presó de Burgos, va ser profundament elogiada al llarg de l’acte d’ahir, juntament amb la del president Macià, “el primer a internacionalitzar” la causa catalana arran del “complot de Molló”. Van compartir govern durant el període republicà 1931-1932, en què Carrasco i Formiguera va ser nomenat conseller de Sanitat.
Durant l’acte de celebració i lliurament, hi va ser present i va intervenir el net de l’exconseller Manel Martí Carrasco, que va agrair aquest “doble homenatge”: a la “memòria de l’avi” i a les “persones que viuen els mateixos valors”, va remarcar en l’acte, al qual també van assistir l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert; el portaveu de Demòcrates, Antoni Castellà, i la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie. Castellà va actuar de portaveu de la família de Carrasco i Formiguera, de la fundació FunDem i de Demòcrates, les tres parts que van acordar concedir la medalla del 2020 al president Carles Puigdemont. Durant l’acte, es van intercalar moments musicals, un dels quals va estar protagonitzat al saxo pel besnet del polític, Martí Carrasco.
Carrasco i Puigdemont, “dues figures incòmodes”
El president de Demòcrates, Antoni Castellà, va ser l’encarregat de glossar la figura del polític Carrasco i Formiguera i també la del president Carles Puigdemont. Ho va fer assenyalant algunes trajectòries i esdeveniments que els dos polítics comparteixen, com ara els seus inicis com a redactors i impulsors de setmanaris, regidors i membres del govern. “Tots dos tenien arrelats els sentits de llibertat i justícia i defensaven els seus principis sense càlculs partidistes”, assegurava. Castellà va recordar que Carrasco va ser perseguit per l’esquerra pels seus valors cristians i per les dretes, per la seva catalanitat. “Era una figura incòmoda que es va intentar esborrar perquè posava contra el mirall les contradiccions d’aquells que prioritzen el poder per sobre del benefici col·lectiu, i és exactament en aquest sentit que Puigdemont és profundament incòmode per a molts àmbits polítics”, va assenyalar.
