El món es mou

Amb els dies que corren, aquest titular es podria situar perfectament “A l’entorn de la sostenibilitat ambiental”, si tenim en compte les recents erupcions volcàniques, les inundacions dels monsons, el desglaçament i altres efectes naturals que ens avisen que el món físic es mou i de la importància que cuidem el nostre planeta. Però a l’àmbit que vull dedicar aquestes ratlles és a la geoestratègia dels estats, que també és prou important, nombrosa i contundent, per pensar que, en aquest àmbit, el món també es mou.

Només anant un mes enrere, observem la crisi que s’ha generat des del moment que els Estats Units i els aliats occidentals han abandonat l’Afganistan, amb efectes, quasi tots negatius, per a la població autòctona i per la influència que tindran les migracions a estats veïns, destacant també la incertesa que s’està generant de les polítiques dels talibans qüestionant els drets humans i les llibertats, especialment pel que fa a les dones.

Per una altra banda, la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, en el seu discurs de l’estat de la Unió, va destacar, entre altres coses, que la UE apostaria per incrementar la seguretat en general i la defensa europea en concret. Està bé invertir en seguretat, però s’ha de saber per què i amb quins objectius, i veurem si a la ciutadania europea, que destaca pel seu pacifisme, li semblarà bé que s’incrementi la partida militar en els pressupostos dels anys venidors.

A més, s’ha fet pública l’aliança estratègica de defensa entre els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia, que permetrà a aquest país insular disposar de més capacitats militars, fet que es veu com un avís a la Xina i, sense que en sigui l’objectiu principal, també afecta de ple la UE, perquè l’aliança de molts anys entre la Unió Europea i els Estats Units sembla que s’afebleix, i especialment a França, que té un contracte de venda de material militar a Austràlia que ara queda en dubte. Es constata que el món, des de l’àmbit geoestratègic, va traslladant el seu centre cap al Pacífic, com ja ho va fer darrerament l’economia.

Actualment, en aquest món hi intervenen actors com ara la Xina, l’Índia, alguns de Sud-amèrica i d’Àfrica, Rússia, Turquia, Corea del Sud..., que cada vegada tindran més protagonisme. I davant d’aquest escenari, la UE no té cap més remei que reaccionar, si no vol quedar en la irrellevància. Ha de fer-se més àgil en les decisions i ha d’augmentar la confiança entre els estats membres. De fet, però, si ho mirem bé, els valors centrats en la democràcia, la llibertat i l’estat del benestar, que identifiquen la Unió Europea, no hi són, tots tres junts, en cap altre lloc del planeta. Valgui la reflexió que, en aquest món tan mogut en què passen tantes coses que ens afecten, tantes crisis que hem d’afrontar, el millor que podem fer és encarar-nos-hi amb pragmatisme i amb solidaritat, perquè tots estem en el mateix vagó, el planeta, i només en tenim un i l’hem de preservar, i la millor manera és fent-ho amb la idea que sigui positiu per a tothom. Som-hi!