Amb l’1 i el 3 d’octubre al cap i al cor

Sen­ti­ments con­tra­po­sats. El mes d’octu­bre és el record d’un còctel d’emo­ci­ons. Comença per l’1-O, el dia que, per mi, vam exer­cir la democràcia, amb deter­mi­nació i valen­tia, ara fa qua­tre anys. Un dia que recor­da­rem tota la vida per l’auto­or­ga­nit­zació, la mobi­lit­zació cívica i sobre­tot la fer­mesa de la gent. Però que també recor­da­rem per la res­posta de l’Estat, pels cops de porra de la poli­cia espa­nyola, per la forta repressió i la bru­ta­li­tat. Puc dir que mai obli­da­rem.

I de seguida arriba el 3-O. El dia en què ens vam con­ju­rar per avançar units, lliu­res i pacífics, i vam demos­trar una immensa força col·lec­tiva. Trans­ver­sal. Potent. Però, també, el dia en què el rei ava­lava l’“a por ellos” i, amb tot el cinisme, feia una crida a l’har­mo­nia i la con­vivència. Des de lla­vors, hem vis­cut la presó, algu­nes per­so­nes, l’exili, però sobre­tot la repressió con­tra milers i milers de per­so­nes pel sol fet de ser mem­bres del movi­ment inde­pen­den­tista. De fet, podem afir­mar clara­ment que la per­se­cució i la judi­ci­a­lit­zació de la política con­ti­nuen, encara avui dia, ben vives i en tenim molts exem­ples.

Aque­lla tar­dor va mar­car un abans i un després, i recor­dar-ho em remou per dins. Soc inde­pen­den­tista i demòcrata, per això defenso que el poble de Cata­lu­nya voti sí o no en un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació.

És una posició legítima, i crec que és el millor pro­jecte per al nos­tre país. Per això, totes les per­so­nes que ho pen­sem no hi renun­ci­a­rem mai.

Ara tenim una opor­tu­ni­tat. Per pri­mera vegada, el govern espa­nyol assu­meix que exis­teix un con­flicte polític i s’ha asse­gut en una taula de nego­ci­ació amb el govern de Cata­lu­nya per tal de resol­dre’l, i ho hem d’apro­fi­tar. Genera escep­ti­cisme, sí. Però ho hem d’inten­tar. Perquè el diàleg i la nego­ci­ació han sigut, són i seran la nos­tra ban­dera i no l’aban­do­na­rem. Això ens aporta legi­ti­mi­tat i ens fa forts i com­pren­si­bles a nivell inter­na­ci­o­nal, per visi­bi­lit­zar el con­flicte i tro­bar la millor solució.

El govern de Cata­lu­nya ha de defen­sar-hi l’amnis­tia i l’auto­de­ter­mi­nació, els dos grans con­sen­sos de la soci­e­tat cata­lana. Ara ens falta saber quina és la pro­posta de l’Estat per a Cata­lu­nya. En té alguna?

Jo tinc clar que l’amnis­tia i un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació pac­tat i amb reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal són la millor solució al con­flicte, i que el millor pro­jecte per a Cata­lu­nya és ser un estat inde­pen­dent. Una República Cata­lana lliure, neta i soci­al­ment justa.

Crec en la justícia social i penso que només podrem garan­tir-la amb ple­ni­tud quan siguem inde­pen­dents i les nos­tres lleis soci­als (més avançades) dei­xin de ser impug­na­des al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal de l’Estat Espa­nyol

Després d’aquest temps de difi­cul­tats sanitàries, soci­als i econòmiques agreu­ja­des per la pandèmia, també hem de millo­rar el dia a dia de la gent. És un men­tres­tant impor­tantíssim que no podem dei­xar de banda.

Soc par­tidària que esde­vin­gui al més aviat pos­si­ble una República Cata­lana, que garan­teixi els drets de les dones i sigui soci­al­ment justa i això ho acon­se­guim sac­se­jant el país, trans­for­mar-lo, men­tre avan­cem amb tota la deter­mi­nació cap a la inde­pendència.

Sem­pre amb l’1-O i el 3-O al cap i al cor, com a ins­pi­ració de futurs esde­ve­ni­ments, per seguir enda­vant.