Política

EL RADAR

En mans dels petits

Alemanya es prepara per a la negociació del seu primer tripartit

Una setmana després de les eleccions, Alemanya engega la maquinària per formar el govern dels pròxims quatre anys, ja sense Merkel al capdavant. Les urnes han dibuixat un panorama obert en què, per primera vegada en les últimes set dècades, la suma dels vots de cristianodemòcrates (CDU-CSU) i socialdemòcrates (SPD) no arriba al 50% i en què els partits més petits –Verds i liberals (FDP)– obtenen el poder de decidir quin dels dos principals candidats –Armin Laschet o Olaf Scholz–s’instal·larà a la cancelleria i, en conseqüència, quin rumb polític emprendrà el futur executiu tripartit.

De fet, observant els resultats, la conclusió és que, tot i els factors desestabilitzadors de la pandèmia i el canvi climàtic, els alemanys han votat pel centre, pels partits amb programes més moderats, i han castigat les opcions situades als dos extrems de l’arc parlamentari, la ultradretana AfD i L’Esquerra. També cal constatar que, tot i baixar en nombre de vots i deixar de ser la primera força de l’oposició, AfD obté bons resultats a l’est del país a costa de L’Esquerra i consolida la seva presència al Bundestag, el Parlament federal, on va irrompre per primer cop el 2017.

Descartada en principi una reedició de la gran coalició (l’aliança entre CDU-CSU i SPD, a la base de tres dels quatre mandats de Merkel), la clau de la governabilitat, doncs, descansa en mans de Verds i liberals, formacions amb potencial si tenim en compte que han estat les més votades entre l’electorat jove. Conscients del seu nou poder de kingmakers, Verds i FDP s’han instat a posar-se d’acord prèviament sobre qui coronar com a nou canceller. Els caldrà determinació per superar diferències notables, especialment en el terreny fiscal. Mentre que els Verds són partidaris de recórrer a l’endeutament per finançar una transició energètica justa i modernitzar infraestructures com ara la digital, els liberals exigeixen contenció fiscal i reduir la despesa social. Scholz, que ha reflotat l’SPD, és el guanyador dels comicis, però Laschet no renuncia a liderar el futur tripartit minimitzant el demèrit d’haver conduït el bloc conservador als pitjors resultats de la seva història. Les negociacions seran observades de prop més enllà del Rin. Tot i reconèixer que els quatre principals partits alemanys defensen reforçar la integració europea, el diari francès Le Monde advertia del risc d’una prolongació excessiva de les converses, fins i tot d’una paràlisi postelectoral a Berlín, en un moment en què la Unió Europea (UE) ha de prendre “decisions crucials” en matèria de sobirania, transició energètica i migracions: “La inestabilitat no convé a ningú, especialment a França, que ha d’assegurar la presidència semestral de la UE a partir de l’1 de gener del 2022, quan es trobarà en plena espiral electoral.” Serà l’hora de revisar l’altra peça del motor europeu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guerra a europa

Almenys vuit morts en un atac massiu rus de míssils i drons contra Ucraïna

barcelona
orient mitjà

Un ministre israelià insinua que l’atac a l’Iran ha estat “dèbil”

barcelona
política

Puigdemont no donarà suport als comptes espanyols si Sánchez no compleix amb Catalunya

barcelona
Política

El Parlament dona suport als encausats de Tsunami

barcelona
orient mitjà

L’Iran minimitza l’atac a Esfahan i no dona senyals de resposta

barcelona
Política

ERC formalitza la proposta d’un cara a cara entre Aragonès i Puigdemont

barcelona
política

Els homes joves són els més espanyolistes, segons una enquesta d’Òmnium

barcelona
política

Aprovada la partida urgent de 142 milions per fer front a la sequera

barcelona
política

El Parlament convalida el decret per salvar 1.850 milions dels pressupostos fallits

barcelona