En mans dels petits

Una setmana després de les eleccions, Alemanya engega la maquinària per formar el govern dels pròxims quatre anys, ja sense Merkel al capdavant. Les urnes han dibuixat un panorama obert en què, per primera vegada en les últimes set dècades, la suma dels vots de cristianodemòcrates (CDU-CSU) i socialdemòcrates (SPD) no arriba al 50% i en què els partits més petits –Verds i liberals (FDP)– obtenen el poder de decidir quin dels dos principals candidats –Armin Laschet o Olaf Scholz–s’instal·larà a la cancelleria i, en conseqüència, quin rumb polític emprendrà el futur executiu tripartit.

De fet, observant els resultats, la conclusió és que, tot i els factors desestabilitzadors de la pandèmia i el canvi climàtic, els alemanys han votat pel centre, pels partits amb programes més moderats, i han castigat les opcions situades als dos extrems de l’arc parlamentari, la ultradretana AfD i L’Esquerra. També cal constatar que, tot i baixar en nombre de vots i deixar de ser la primera força de l’oposició, AfD obté bons resultats a l’est del país a costa de L’Esquerra i consolida la seva presència al Bundestag, el Parlament federal, on va irrompre per primer cop el 2017.

Descartada en principi una reedició de la gran coalició (l’aliança entre CDU-CSU i SPD, a la base de tres dels quatre mandats de Merkel), la clau de la governabilitat, doncs, descansa en mans de Verds i liberals, formacions amb potencial si tenim en compte que han estat les més votades entre l’electorat jove. Conscients del seu nou poder de kingmakers, Verds i FDP s’han instat a posar-se d’acord prèviament sobre qui coronar com a nou canceller. Els caldrà determinació per superar diferències notables, especialment en el terreny fiscal. Mentre que els Verds són partidaris de recórrer a l’endeutament per finançar una transició energètica justa i modernitzar infraestructures com ara la digital, els liberals exigeixen contenció fiscal i reduir la despesa social. Scholz, que ha reflotat l’SPD, és el guanyador dels comicis, però Laschet no renuncia a liderar el futur tripartit minimitzant el demèrit d’haver conduït el bloc conservador als pitjors resultats de la seva història. Les negociacions seran observades de prop més enllà del Rin. Tot i reconèixer que els quatre principals partits alemanys defensen reforçar la integració europea, el diari francès Le Monde advertia del risc d’una prolongació excessiva de les converses, fins i tot d’una paràlisi postelectoral a Berlín, en un moment en què la Unió Europea (UE) ha de prendre “decisions crucials” en matèria de sobirania, transició energètica i migracions: “La inestabilitat no convé a ningú, especialment a França, que ha d’assegurar la presidència semestral de la UE a partir de l’1 de gener del 2022, quan es trobarà en plena espiral electoral.” Serà l’hora de revisar l’altra peça del motor europeu.