“Prou” de complicar la sortida política
El Tribunal d’Apel·lació de Sàsser deixa en suspens l’extradició en espera de Luxemburg
L’expresident acusa l’Estat d’utilitzar el poder judicial per a objectius polítics
“Basta!” En italià, l’expresident Carles Puigdemont va dir ahir prou als constants intents de l’Estat espanyol per extradir-lo i va avisar que això “dificulta clarament la resolució política del conflicte” amb Catalunya, ara que el govern de Pedro Sánchez ha obert la taula de diàleg. Després de sortir indemne de la vista judicial a Sardenya, el líder de JxCat estava content però indignat amb l’“obsessió” de l’Estat espanyol per assetjar-lo i caçar-lo.
“Espanya fa servir el poder judicial per aconseguir objectius polítics”, es va queixar. Segons la decisió que ha pogut veure El Punt Avui, el Tribunal d’Apel·lació de Sàsser ha deixat en suspens el procediment d’extradició contra Puigdemont fins que els tribunals de la Unió Europea es pronunciïn sobre el cas de l’expresident català. “Estic molt content”, va dir Puigdemont en sortir dels jutjats mentre saludava una vintena de catalans, sards i corsos congregats davant del tribunal per donar-li suport.
“El cas no està tancat, queda suspès en espera de Luxemburg”, va aclarir el seu advocat italià, Agostino Angelo Marras, que no va concretar, però, quan es podria reactivar el procediment a Sàsser, ja que ara tot queda en mans del que decideixi Luxemburg. Mentrestant, Carles Puigdemont “podrà circular tranquil·lament per Itàlia”, segons Marras.
A diferència del jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que ha reclamat insistentment l’extradició de l’expresident, els magistrats sards han considerat que no poden fer cap pas fins que els tribunals de la UE hi diguin la seva. De fet, des de Luxemburg ja havien avisat que tot havia de quedar aturat.
La peça sarda en l’entramat judicial europeu de Puigdemont per ara no ha tingut repercussions negatives per a ell. Ara bé, ha afegit més complicació a aquesta saga que ja fa quatre anys que dura i que cada vegada és més complicada d’entendre. L’embolic és considerable, i el drama judicial a Europa va per llarg.
“No han aconseguit cap dels seus objectius”, assenyalava ahir Puigdemont en una roda de premsa a l’Alguer, on va instar l’Estat espanyol a retirar les euroordres contra els exiliats com demana el Consell d’Europa i a fer “autocrítica” sobre la dimensió exterior de la causa oberta arran del referèndum de l’1-O.
Pendents de Luxemburg
Hi ha dues causes obertes a Luxemburg en relació amb l’euroordre contra Puigdemont emesa pel Tribunal Suprem l’octubre del 2019.
D’una banda, hi ha les prejudicials de Llarena. El magistrat instructor de la causa de l’1-O va fer diverses preguntes al Tribunal de Justícia de la UE sobre com Bèlgica, o altres estats membres de la Unió Europea, han d’examinar l’euroordre.
Unes preguntes que, bàsicament, pretenien evitar que els tribunals belgues tornessin a rebutjar l’entrega a l’Estat espanyol com van fer amb l’exconseller Lluís Puig. En el seu cas, s’hi van oposar perquè hi veien un risc de vulneració del dret a un judici just i a la presumpció d’innocència en el cas de l’1-O, basant-se, principalment, en l’opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries, vinculat a l’ONU.
D’altra banda, Puigdemont i els també eurodiputats de Junts Toni Comín i Clara Ponsatí van posar una demanda al Tribunal General de la Unió Europea, primera instància a Luxemburg, contra l’eurocambra per haver aixecat la seva immunitat al març, argumentant que el suplicatori va ser “irregular”.
Dins d’aquest procediment, la setmana passada els de Junts ja van reclamar per segona vegada al TGUE que els retornés la immunitat per evitar haver de fer front a noves detencions, com la que es va produir a l’Alguer, així com l’execució de les euroordres.
Procediment a Bèlgica
Per tant, malgrat l’intent de Llarena, tots els ulls continuen posats en Luxemburg. Com ja va passar, de retruc, amb el cas d’Oriol Junqueras, els tribunals de la UE tornen a tenir a les seves mans el destí de Puigdemont. Es calcula que les prejudicials es podrien resoldre cap a la primavera del 2022, però la demanda contra el suplicatori es podria allargar molt més, perquè es pot recórrer contra la sentència del TGUE en última instància al TJUE.
Segons l’advocat Gonzalo Boye, aquestes futures resolucions de Luxemburg faran “inviable” l’euroordre. La seva tesi és que no serà “efectiva” perquè anul·larà la competència del Suprem, la base de tot. Però si finalment les euroordres sobreviuen, hi haurà un problema afegit: qui es farà càrrec de l’extradició.
Ara, tant els tribunals belgues com els italians tenen procediments d’extradició en suspens en espera que Luxemburg resolgui les prejudicials del Tribunal Suprem i la demanda per l’aixecament de la immunitat. Boye no va aclarir ahir si, arribat el moment, preferiran lluitar per l’euroordre a Bèlgica o a Itàlia: “M’és igual, tots dos són estats democràtics.”
Crida a la UE
Amb tot, Puigdemont, Comín i Ponsatí protesten per totes les dificultats que això implica per a la seva feina com a eurodiputats. “Tinc tot el dret del món a representar els ciutadans que em van votar com la resta”, va reivindicar ahir Puigdemont. No retreu res al president del Parlament Europeu, David Sassoli, perquè s’està recuperant d’una pulmonia. Tanmateix, insta les institucions de la UE en general a reaccionar: “Ja va sent hora que la UE s’adoni de la dimensió del conflicte polític.”
D’altra banda, 21 membres de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa han signat una declaració que condemna la repressió de l’Estat espanyol contra el moviment independentista. Els signants representen partits de tretze països de totes les ideologies, i reclamen la retirada de les euroordres contra els exiliats i l’obertura d’una negociació política activa per garantir una solució pacífica del conflicte català. Assenyalen que en aquestes negociacions no es pot ometre res i cal parlar també del dret d’autodeterminació i l’amnistia. També recorden l’informe que va aprovar l’assemblea que precisament parlava de la necessitat de defugir la judicialització del conflicte per aprofundir en la via política.
