Política

SÍLVIA ROMERO GALERA

PSC

“La cohesió territorial és l’assignatura pendent”

Sílvia Romero s’inicia al Parlament tot i ser en la política municipal a Tremp des del 2007

“Soc l’única dona diputada pirinenca i la primera per Tremp”

Arrelada a Tremp i el Pallars
A l’hora de triar una imatge de la seva trajectòria política i personal, Sílvia Romero opta per la presentació a Tremp (uns deu anys enrere) de l’exposició de carrer 100 anys, 10 imatges, 1 territori, una acció d’un dels projectes culturals que va impulsar des de l’Ajuntament de Tremp quan va ser tinent d’alcalde i regidora de Cultura (2007-2015). L’exposició s’emmarcava en la commemoració del centenari de les hidroelèctriques al Pallars.
Al Pallars continuem inexpugnables, hem de passar sí o sí per un port de muntanya
La llengua catalana és un element de cohesió, l’hem de protegir i fer que sigui d’ús en tots els àmbits
S’ha estrenat al Parlament aquesta legislatura. Com ho valora?
No hi ha tanta diferència amb la política d’àmbit local a què ja em dedicava. Potser tinc la sensació que al Parlament tot és molt més protocol·lari i lent del que em pensava. Però, bé, és el llenguatge que es parla aquí i si vols fer coses t’hi has d’adaptar.
Debats més tensos que al consistori de Tremp?
Depèn dels temes, al Parlament ets molt més clarament un portaveu d’un grup polític; en el món local també, però la ideologia no té tant pes, és un nivell diferent que s’adapta més. Al Parlament tot té, lògicament, una dimensió nacional.
S’esperava sortir elegida diputada?
En eleccions anteriors ja era a la llista en una posició sense possibilitat de sortir. Teníem la previsió de millorar els resultats i vaig fer el pas. Sempre havia dit que a mi m’interessava Tremp, el meu municipi, el Pallars. Per anar al Parlament he hagut de pensar-m’ho i comprometre’m. Sempre he fet política local com si fos en una ONG, treballant en les meves feines i mai amb dedicació exclusiva a l’Ajuntament. Ho entenc com un servei públic. Ara la situació ha canviat perquè al Parlament t’hi has de dedicar en exclusiva.
Abans del 2007 havia estat militant d’un partit?
No, però sempre m’ha interessat la política, crec en la seva capacitat transformadora; fins i tot des d’un àmbit petit, com era la meva àrea a l’Ajuntament, es poden treballar molts aspectes als quals, des de la teva perspectiva professional o ciutadana, no arribes.
Té antecedents familiars en la política?
No, no se solia parlar de política. Tinc dos padrins republicans que van viure un la presó i l’altre l’exili i aquesta qüestió, com en tantes famílies, va quedar silenciada.
Les seves primeres intervencions al Parlament han estat per Tremp i el territori.
És un dels eixos més importants per mi, no només Tremp i el Pallars, sinó també el Pirineu. Ara soc l’única dona diputada pirinenca, també la primera diputada per Tremp. Hi ha un altre diputat de Tremp, d’ERC, i som els primers en els últims 40 anys. Al Pirineu, el fet de trobar-nos lluny dels centres de poder i de decisió dificulta la gestió i tirar endavant projectes.
Com valora la resposta del Parlament?
Catalunya és molt urbana, la població es concentra a àrees de la plana o al litoral, i per a les zones rurals i més encara la de muntanya és complicat. Però per ara he trobat suport, les dues propostes que he fet d’àmbit pirinenc s’han adoptat per unanimitat. Espero poder continuar en aquesta línia. La sensibilitat territorial hi és, jo aspiro que sigui més. Un dels primers reptes de Catalunya hauria de ser la cohesió territorial, és una assignatura pendent en temes de comunicacions, demografia, agricultura i ramaderia...
Quines eren aquestes propostes adoptades?
Una sobre la modificació dels horaris de tren de la línia de Lleida a la Pobla de Segur: no tenim prou freqüències. Amb l’associació d’usuaris hem elaborat una proposta per donar més servei. Els horaris actuals són bastant desavinents. L’altra era sobre els serveis tècnics de Punts de Trobada, uns espais per a famílies separades, pares o mares que no tenen la tutela dels infants; l’únic que tenim a la demarcació ara és a Lleida ciutat. Una família de Vielha, Sort o la Seu d’Urgell ha de fer centenars de quilòmetres. La conselleria s’ha compromès a revisar-ho.
També va fer una intervenció sobre la llengua.
Era fixar posició sobre una moció de Cs, que al nostre entendre intentava fragmentar, segregar i buscar conflicte on nosaltres no creiem que hi sigui, al contrari. La llengua catalana és un element de cohesió de la nostra societat, hem de continuar protegint-la i fent que sigui d’ús en tots els àmbits.
Com a doctora en lingüística i filòloga, aquest ha de ser un altre eix important al Parlament?
M’he dedicat a l’ensenyament del català a adults i a la universitat durant 30 anys, m’hi continuo dedicant i hi tornaré. Intento defensar la llengua en el sentit que no se’n faci política, que no s’utilitzi com a eina de conflicte, perquè no ho és. El model d’immersió lingüística ha sigut un model d’èxit, és una grandesa del sistema. Hem de continuar per garantir-ne l’ús i la presència en tots els àmbits. Semblava resolt, però ens hem relaxat una mica i cal tornar a incidir-hi i combatre les actituds que volen instrumentalitzar el català.
On té més bona salut el català, a Tremp o a Barcelona?
A llocs com Tremp, el fet d’haver-hi una majoria de catalanoparlants ens dona major capacitat d’integració de les persones nouvingudes. A Barcelona és diferent, però també hi ha altres variables: s’implementen les polítiques públiques per facilitar l’accés al català dels nouvinguts, és una de les principals tasques del Consorci per a la Normalització Lingüística al qual he estat vinculada i en què he treballat els darrers 30 anys, també treballant a Barcelona.
Com es desplaça per anar al Parlament?
En tren. Són unes tres hores i mitja, però amb poques freqüències. M’agrada molt el tren, hi puc treballar i és molt més sostenible. Les vegades que per horari no puc fer-ho, hi vaig en vehicle privat. Això m’obliga puntualment a allotjar-me a Barcelona.
En cotxe dues hores i mitja?
Sí. Tenim una lluita històrica per les vies de comunicació. El Pirineu comença a tenir tímidament resoltes algunes comunicacions, al túnel de Tresponts per l’Alt Urgell. Necessitem millores a l’N-230 per l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran. Però en el cas del Pallars continuem sent inexpugnables, hem de passar sí o sí per un port de muntanya. Fa molts anys que reclamem que això millori, especialment al port de Comiols; ara sembla que es vol fer, va molt lent. És fins i tot una qüestió de seguretat, una prioritat absoluta. Comunicacions i telecomunicacions, perquè l’accés a la fibra i la 5G també hauria de ser prioritària.
La pandèmia, el teletreball, no han fet evolucionar els serveis telemàtics?
No ha canviat, encara costa, esperem que es millori. El teletreball ha tingut incidència, algunes persones han vingut al Pirineu per treballar, però als Pallars no hi ha hagut una gran afluència, generalment han vingut persones del territori que viuen en altres centres. Potser és diferent en àrees com la Cerdanya, però majoritàriament al Pirineu només ha afectat poques persones que ja eren d’aquí i han pogut teletreballar.
És frustrant no poder ser sempre a l’hemicicle?
Són les restriccions d’aforament. Tenim despatxos on seguim els debats i també fem altra feina parlamentària. Realment jo vaig trigar a seure a l’hemicicle i quan ho vaig fer –com altres companys– va ser primer per anar a seure a l’espai dels convidats i de la premsa. Per tot plegat m’he assegut poques vegades a l’escó, però bé, més que frustrant, es queda en una anècdota.
Com concilia vida familiar i activitat política?
És difícil. De fet, jo sempre he compaginat diferents feines: al consorci, la universitat... La dedicació a la política el que no té són horaris, has d’estar sempre a disposició. M’ha costat i el que més se’n ressent és la vida personal i familiar. Tinc el suport de la meva parella i de la família; sense això i la comprensió no seria possible. I amb disciplina i organització.

Lingüista i filòloga

Sílvia Romero va començar a implicar-se en la política el 2007 en l’àmbit local i més concretament en la política municipal, a l’Ajuntament de Tremp. Va ser tinenta d’alcalde i regidora de Cultura dos mandats i des del 2015 segueix com a regidora, ara a l’oposició –“Malgrat haver guanyat”, remarca– i l’última vegada com a cap de llista a les municipals. També va ser consellera del Consell Comarcal del Pallars Jussà (2015-2019). Pel que fa a la seva formació, és doctora en lingüística per la Universitat de Barcelona; té un màster en govern local per la Universitat Autònoma de Barcelona i un màster en immigració, llengua i treball social per la Universitat de Lleida, i és llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Professionalment ha treballat 30 anys al Consorci per a la Normalització Lingüística i com a docent a la UB, la Universitat de Lleida i la UOC. És coautora de diversos llibres, com El català nord-occidental (2004), Llengua i ràdio (2000) i Llengua i ús a les Terres de Ponent (2000), i ha publicat nombrosos articles especialitzats en dialectologia, sociolingüística i història de la llengua.

Sílvia Romero Galera

Va néixer el 1968 a Tremp (Pallars Jussà), on resideix. Té un fill de 19 anys i una filla de 15. És per primer cop al Parlament i és una dels tres diputats del PSC per la demarcació de Lleida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.