Política

JOSEP RIUS ALCARAZ

JUNTS PER CATALUNYA

“Entro en política amb el «Freedom for Catalonia»”

“Em sento útil i còmode al Parlament. No em vaig equivocar amb la decisió de no entrar al govern”

“Forn i Puigdemont són els meus dos grans referents”

AL COSTAT DE PUIGDEMONT
La fotografia està feta el dia 20 de desembre del 2019, el dia que Carles Puigdemont obté l’acreditació d’eurodiputat, que mostra, somrient, al costat d’un Josep Rius encara més somrient. És una imatge amb contingut polític, però també amb una forta càrrega personal, perquè d’ençà que el va conèixer ha travat una estreta relació d’amistat amb el president a l’exili que, assegura, va més enllà d’uns objectius polítics compartits.
Dedicaré tots els esforços i energies a aconseguir la independència i el retorn de tots els exiliats
El Consell per la República ha de ser l’espai per a la direcció estratègica de l’independentisme

S’estrena aquesta legis­la­tura com a dipu­tat, però ja fa una dècada llarga que és a la cuina de la pri­mera línia política.

D’on li ve el cuc per la política? Algun ante­ce­dent a la família?
Sem­pre m’ha interes­sat, però no havia mili­tat mai a cap par­tit. A casa se’n par­lava, però ningú hi havia par­ti­ci­pat. Jo tenia inqui­e­tuds i va ser arran de la cam­pa­nya Fre­e­dom for Cata­lo­nia que hi vaig començar a par­ti­ci­par.
Fa 30 anys, d’això. Vostè en tenia 17 o 18...
Pen­sava que m’agra­da­ria par­ti­ci­par en un procés d’eman­ci­pació naci­o­nal com el que estem vivint. La veri­tat és que ho havia somiat, el que estem vivint, tot i que encara no podem dir que és un somni que s’ha fet rea­li­tat, perquè no ho tenim del tot con­so­li­dat.
Algun refe­rent?
Quim Forn i Car­les Puig­de­mont, sens dubte. Tenen molts punts en comú: hones­te­dat, huma­ni­tat, valen­tia, coratge i una gran deter­mi­nació. A més, més enllà de l’afi­ni­tat política i de la ves­sant pro­fes­si­o­nal, hi he tei­xit una relació per­so­nal, d’amis­tat.
Cap de gabi­net de Forn, Puig­de­mont i Torra, i direc­tor gene­ral d’Anàlisi i Pros­pec­tiva. És més un exe­cu­tiu de la política que un acti­vista?
Crec que com­pa­gino les dues ves­sants. Vaig tenir una etapa de més acti­visme, espe­ci­al­ment en el Fre­e­dom for Cata­lo­nia, però sí que és veri­tat que des del 2011 fins que he entrat al Par­la­ment he fet una feina més exe­cu­tiva, d’acom­pa­nyar, d’asses­so­rar, més de fer de spin doc­tor, si es vol dir així.
Quin poder tenen els caps de gabi­net?
No n’hi ha cap d’igual. Depe­nen molt de qui sigui el seu cap. Tal com jo ho entenc, has de donar un suport total al pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i has de ser una extensió seva, no en el sen­tit exe­cu­tiu, sinó en el d’arri­bar al màxim de gent pos­si­ble. El que passa és que, pels anys que vam viure, em tocava fer ges­ti­ons polítiques molt impor­tants, amb La Mon­cloa o la Casa del Rei, per exem­ple, en les quals eres la veu del pre­si­dent. És una posició en què s’ha de tenir el cap fred, perquè com­porta una res­pon­sa­bi­li­tat alta.
Com es con­ci­lia amb la vida fami­liar, amb tres fills d’entre 10 i 17 anys?
Això no s’acaba de por­tar del tot bé i, en les cir­cumstàncies actu­als, encara és més difícil, perquè reque­reix un plus de dedi­cació. Intento dur un equi­li­bri, que no sem­pre acon­se­gueixo. Ara mateix estic mirant de fer un ree­qui­li­bri, després de dues set­ma­nes molt inten­ses amb el que ha pas­sat amb el pre­si­dent Puig­de­mont.
Deu anys a la cuina de la política i ara s’estrena al Par­la­ment com a càrrec electe...
Sí, i m’hi trobo molt a gust, al Par­la­ment. Jo el conei­xia des de la ves­sant de ser el direc­tor de l’ofi­cina del pre­si­dent Puig­de­mont i, després, del pre­si­dent Torra, però ara estic des­co­brint real­ment el que és en pro­fun­di­tat la tasca del dipu­tat. Estem tre­ba­llant amb ener­gia i il·lusió amb un equip fantàstic. Seure per pri­mera vegada a l’escó fa res­pecte; el pri­mer cop que inter­vens al faris­tol, també... Ho estic vivint amb molta il·lusió i amb molta natu­ra­li­tat.
Què n’espera, d’aquesta legis­la­tura?
S’hau­ria de poder fer efec­tiu el man­dat de l’1 d’octu­bre i del 27 d’octu­bre, més enllà d’omplir-nos la boca dient que és la legis­la­tura del 52%. Desitjo que sigui la de la cul­mi­nació de la inde­pendència de Cata­lu­nya.
Com? Exili, taula de diàleg, acció de govern... Són ingre­di­ents d’una salsa que no acaba de lli­gar. És pos­si­ble que lli­gui?
Sí. La fórmula la sabem i la tenim. És la que vam uti­lit­zar la tar­dor del 2017. L’acord de govern pre­veu cer­ta­ment que hi ha d’haver un recor­re­gut de la taula de nego­ci­ació, que s’ha estron­cat. Es van gai­rebé esgo­tar els ter­mi­nis de nego­ci­ació perquè vam insis­tir molt en la neces­si­tat que hi hagi un espai de direcció estratègica on es posin tots els actius de l’inde­pen­den­tisme a tre­ba­llar per l’objec­tiu comú. I con­ti­nuem dient que el millor lloc on pot ser aquest espai és en el Con­sell per la República.
Per què no va voler entrar al govern quan es donava per fet que hi seria?
Va ser una decisió con­sen­su­ada amb el par­tit i, també, amb la meva família. Som un par­tit nou i havíem de repar­tir actius i lide­rat­ges en els diver­sos espais on tenim repre­sen­tació i, en el meu cas, em vaig veure més al Par­la­ment.
Set mesos després, satis­fet amb la decisió?
Sí. Tenim un grup par­la­men­tari robust i, per la part de Junts, tenim un govern també molt potent.
Es plan­teja el pas per la política ins­ti­tu­ci­o­nal com una etapa tran­sitòria?
Tot pot can­viar a la vida. Ara com ara, però, m’ho plan­tejo així. Amb un prin­cipi i un final per dedi­car-me a altres pro­jec­tes. El poso al ser­vei del meu pro­jecte, que és la inde­pendència de Cata­lu­nya i rever­tir la situ­ació en què es tro­ben el pre­si­dent Puig­de­mont i els exi­li­ats. Hi dedi­caré totes les ener­gies fins que ho puguem acon­se­guir.
A vostè se’l situa en el cer­cle íntim de Puig­de­mont. Com el coneix?
El pri­mer con­tacte que hi tinc és quan, des de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, jo li truco com a alcalde de Girona per pre­pa­rar la pri­mera con­cen­tració d’alcal­des al Palau de la Gene­ra­li­tat. Em va sem­blar una per­sona molt pro­pera. La relació que tenim la vam anar tei­xint a par­tir del moment en què vaig ser direc­tor de la seva ofi­cina. Vam anar esta­blint con­fi­an­ces, siner­gies... És fàcil tre­ba­llar amb ell i alhora és molt il·lusi­o­nant per la seva deter­mi­nació, valen­tia i coratge.
Com­porta un plus de peri­llo­si­tat pertànyer a aquest cer­cle?
El risc no és supe­rior a qual­se­vol de les altres per­so­nes de Junts per Cata­lu­nya o d’altres par­tits inde­pen­den­tis­tes, però és evi­dent que el pre­si­dent Puig­de­mont s’ha con­ver­tit en el bé més pre­uat, en la peça de caça major, perquè ja se l’iden­ti­fica, podem dir que arreu del món, amb el movi­ment inde­pen­den­tista de Cata­lu­nya.
Després de l’Alguer, veu més a prop el seu retorn?
Sí, perquè ja és la ter­cera juris­dicció euro­pea que refusa una euro­or­dre. La repu­tació de l’Estat espa­nyol es veu cada vegada més cas­ti­gada. El que és segur és que con­ti­nuarà pro­ta­go­nit­zant el procés d’inde­pendència com ho està fent fins ara a través de la seva feina a l’exili.
Va ser un dels artífexs de la pri­mera taula de diàleg. Què n’espera, de la d’ara?
Ja ho hem dit. És més tàctica que estratègica i a, més, com que se’ns hi ha vetat, és una taula més de par­tits que entre governs.

De la cuina a l’hemicicle

És novell al Parlament, però ja fa deu anys que mou els fils de la política catalana rere els focus, des de la cuina. Del seu currículum, se sent especialment orgullós d’haver participat en el Programa Vicens Vives de Lideratge, Valors i Compromís Cívic, a Esade. Assegura que els quatre anys que va ser cap de gabinet de Quim Forn, aleshores primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, són els millors de la seva vida professional: “Vam pencar moltíssim. Vaig fer una feina més tècnica que política, però va representar un aprenentatge bestial.” Era el 2011, quan Xavier Trias va guanyar l’alcaldia de Barcelona. Abans, havia treballat dotze anys a l’empresa privada, en dues grans societats, i a l’Institut d’Estudis Catalans. Després, el 2015, va ser director de l’oficina de Carles Puigdemont; més tard, de Quim Torra. També va ocupar la direcció general d’Anàlisi i Prospectiva. És vicepresident de Junts per Catalunya i portaveu adjunt del grup parlamentari. Estret col·laborador del president Puigdemont, a l’exili, ha estat una de les peces clau en les negociacions per al pacte de govern.

Josep Rius Alcaraz

Barcelona, 1974. Tres fills. Advocat. Màster en dret de l’empresa a la UPF i màster de direcció pública a Esade, on va fer el Programa Vicens Vives de Lideratge, Valors i Compromís Cívic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.