Òmnium presenta un espai de formació en lluita no violenta

Si l’independentisme en particular, i per extensió qualsevol moviment polític que busqui capgirar l’statu quo de manera no-violenta, vol aconseguir el seu propòsit, ha d’estar preparat des de tots els fronts possibles. Des del logístic fins a l’intel·lectual. És per això que Òmnium Cultural ha creat un centre de formació, batejat com a escola Guillem Agulló, on s’oferiran sessions de format divers (des de taules rodones fins a seminaris, per citar dos exemples) presencials o telemàtics, sobre qüestions com ara antecedents històrics de lluites pacífiques, seguretat digital per a activistes o fonaments jurídics bàsics per quan toqui capejar la repressió. El periodista i exdiputat de la CUP David Fernàndez i el politòleg i membre de la junta d’Òmnium Jordi Muñoz, són dos dels coordinadors del centre, que farà la seva primera jornada el proper 20 de novembre al Campus Ciutadella de Barcelona de la UPF.

La iniciativa, es va donar a conèixer ahir al migdia en un acte celebrat al parc de l’Espanya Industrial, un espai que en si mateix sintetitza moltes lluites, com ara la que van liderar un grup de veïns per disposar d’un pulmó verd al cor del barri de Sants de la capital catalana. A banda de l’actuació musical d’un incombustible Xavi Sarrià, o el testimoni de representants de diverses entitats juvenils polítiques, sindicals i socials d’arreu dels Països Catalans que donen suport a la creació del centre formatiu, la presentació va servir per rebre un homenatge a la figura de Guillem Agulló, el jove militant independentista que va morir assassinat a mans d’un grup de l’extrema dreta l’11 d’abril de 1993 a la comarca de l’Alt Millars, al País Valencià. Els seus pares, Guillem Agulló i Carme Salvador, van participar en l’acte, i en un breu parlament van recalcar el fet que la figura de Guillem s’hagi convertit en tot un referent popular per a tants i tants activistes. “Quan el van assassinar, no podíem pensar que Guillem seria una llavor que ha acabat germinant”, va dir la mare. El pare, per contra, va haver de parar la seva intervenció per l’emoció. Vint-i-vuit anys després, aquell crim atroç del fill estimat encara cou amb ràbia.

El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, va ser l’encarregat de tancar l’acte amb un discurs molt centrat en l’objecte del dia i que, per tant, va obviar una actualitat presidida, de nou, per mostres de desunió en l’independentisme. Cenyint-se, doncs, al guió, Cuixart va destacar que l’escola té com a objectiu “enfortir-nos col·lectivament com a activistes”, alhora que va receptar a l’independentisme: “Per ser més, hem de fer les coses diferent de com les hem fet fins ara.” I, per a això, cal preparar-se.