D'intèrpret a poder constituent

El Tribunal Constitucional (TC) es va excedir en la sentència sobre l'Estatut i va agafar un paper de poder constituent que no li pertany. Aquesta és una de les conclusions coincidents de tres catedràtics catalans de dret constitucional, Miguel Ángel Aparicio, Mercè Barceló i Joaquim Ferret, que al costat d'altres experts juristes han analitzat el text en una edició especial de la Revista catalana de dret públic. La majoria d'ells censuren que el TC hagi pres un rol político-legislador i que no s'hagi cenyit al jurídico-interpretatiu que li correspon.

“El tribunal no se situa com a intèrpret de la Constitució, sinó com un comissari del poder constituent, en frase de García de Enterría, i fins i tot com a poder constituent directe. S'oblida, així, que el TC és un poder constituït i que no pot donar cap contingut a la Constitució si la Constitució no té en si mateixa aquest contingut: interpretar és descobrir, no inventar”, escriu Aparicio, que afegeix: “El TC es converteix no només en el legislador directe, sinó també en monopolitzador de la funció normativa distribuïdora del sentit i del contingut dels poders corresponents a les autonomies”. Dit amb les paraules de Barceló: “Es fon qualsevol deferència al legislador, i la interpretació jurídica dóna pas a la decisió arbitrària en la resolució de les [suposades] inconstitucionalitats”. “El paràmetre de validesa per enjudiciar qualsevol precepte estatutari no és ja només la Constitució, sinó la pròpia jurisprudència constitucional”, incideix.

A part d'aquest paper conceptualment erràtic del TC, els juristes consideren “palès” que la sentència tindrà un efecte de desactivació de l'Estatut. “Ho és, precisament, no per allò que desactiva la sentència –un text poc normatiu de forma immediata–, sinó per l'estudiada cura que desferma en evidenciar que constitueix una resposta contundent a qualsevol vel·leïtat estatutària transformadora de l'Estat autonòmic”, indica Barceló. Ferret corrobora aquest intent frustrat de fer progressar el model autonòmic: “La decisió significava prendre partit sobre l'evolució del model territorial. [...] La sentència dificulta avançar cap al federalisme i s'orienta cap un model regionalista. [...] S'han afectat aspectes essencials no tant de les competències, sinó de la qualitat política d'aquestes competències”.

És en aquest punt en què Ferret i un altre catedràtic, Carles Viver, alerten sobre el que ha quedat més tocat del text. “L'objectiu essencial de l'Estatut era el del blindatge de les competències. [...] La sentència ha significat la desactivació dels mecanismes garantistes”, diu Ferret. En el mateix sentit s'expressa Viver, que preveu “conflictes” en, per exemple, la política lingüística, ja que la sentència subratlla que l'Estatut no pot impedir a l'Estat penetrar en competències “en aparença” exclusives: “Alterant la seva jurisprudència anterior, declara que els estatuts no poden contribuir a delimitar el contingut i pretensió de les competències, ni estatals ni autonòmiques: això correspon a la Constitució i al TC”.