L'últim pont amb Espanya

“Tenim una Espanya amiga, que ens entén”. Avui fa quatre anys que, des de Sant Jaume de Frontanyà, l'aleshores president Pasqual Maragall festejava l'entrada en vigor de l'Estatut com a prova de l'encaix entre la voluntat dels catalans i un Estat, va dir, que es convertia en “residual” al Principat. Des del municipi més petit, Maragall va inaugurar l'últim pont entre Catalunya i Espanya. En va tallar la cinta amb l'optimisme de qui no podia preveure que acabaria dinamitat per la sentència del Tribunal Constitucional. Fet a miques per deu magistrats desprestigiats; amb un balanç de traspassos lent i costós, amb el nou finançament i la gestió de Rodalies com a màximes victòries de la negociació amb Madrid; amb el centre de l'espectre polític desplaçat cap al sobiranisme i amb un creixement sense precedents dels independentistes.

L'Estatut ha culminat l'intent català de formar part de la vella Sepharad, l'Espanya que fa cinc dècades Salvador Espriu entenia com una pell de brau adobada, amb el record de la sang vessada al llarg dels segles. Ara la pell s'esquinça i el govern espanyol pretén apedaçar-la rescatant parts de l'Estatut a través de vies legislatives alternatives. El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s'ha vist obligat a fer-se “responsable” de les “conseqüències polítiques” de la sentència. I el PSC confia que el salvament es concreti més enllà dels gestos. Els socialistes catalans intenten frenar una forta davallada a les urnes i tancar, alhora, el debat intern sobre la seva supeditació al PSOE que ha obert Antoni Castells.

La vulneració que el TC ha fet de la voluntat popular expressada pels catalans en referèndum ha forçat els partits a repensar la seva proposta d'encaix amb Espanya. Ha estat el colofó de quatre anys en què el centre polític ha començat a virar lentament cap al sobiranisme. El moviment ha estat conseqüència del mateix procés estatutari: començant per la negociació del text a Madrid, passant pel desplegament a comptagotes de la carta catalana, i acabant pel cop de porta del TC. Totes les forces han donat per difunt el pacte constitucional. CiU ha situat el dret a decidir en el centre del seu discurs, tot i que de moment només està disposada a aplicar-lo en àmbits que arrosseguin una majoria àmplia, com ara el concert econòmic. ERC ha vist ratificada la seva aposta per un Estat propi i prioritza la convocatòria d'una consulta sobre la independència. ICV-EUiA defensa sense complexos l'autodeterminació.

L'eix nacional serà clau en les eleccions de la tardor. S'hi multiplicaran les candidatures independentistes, a l'espera de com acabin les complicades negociacions entre Reagrupament i Solidaritat Catalana. La històrica manifestació del 10 de ju liol, que es va convertir en un clam per un Estat propi, ha marcat un abans i un després. Els partits n'han pres nota. Els sondejos també. L'últim estudi del Centre d'Estudis d'Opinió ha xifrat l'índex més alt d'independentistes registrat mai en un baròmetre d'aquest ens governamental: un 24,3%. Després de les eleccions, amb els resultats a la mà, el nou govern haurà de decidir què fa del pont desballestat: si el refà o traça un nou projecte amb les ruïnes.