Junts inicia la cursa de les municipals per captar “els millors” de cada territori

Junts per Catalunya va donar ahir el tret de sortida a la precampanya electoral a Granollers de cara a les eleccions municipals del 2023 amb la voluntat de captar i sumar “les millors persones” d’arreu del país que comparteixin l’objectiu de convertir-lo des del món local en el “partit central de Catalunya”, treballant per “la qualitat de vida, les oportunitats i l’esperança d’un futur millor”. Així ho va manifestar el secretari d’organització i diputat al Parlament, David Saldoni, en una crida velada perquè molts càrrecs del PDeCAT s’hi acabin sumant, i va anunciar que el d’ahir serà el primer dels 52 actes de la gira Preparats que en poc més de trenta setmanes recorrerà diferents municipis –la setmana que ve es farà a Girona–, i també els districtes de Barcelona.

La consellera d’Universitats, Gemma Geis, va destacar la importància d’aquestes eleccions perquè per avançar en un camí de “fortalesa” cap a la independència “la primera llavor són els ajuntaments” com es va demostrar en el referèndum de l’1-O. Aquesta gira de precampanya també s’ha dissenyat per donar a conèixer els seus candidats –ahir hi van intervenir els alcaldes de Sant Celoni i les Franqueses, Raül Garcia i Francesc Colomer, a Granollers, Àlex Sastre– i Geis en va destacar el seu compromís personal en temps difícils de pandèmia “els ha deixat una motxilla” que els ha preparat per donar resposta a tots els reptes.

L’acte també va servir perquè la consellera, però sobretot la portaveu al Congrés, Miriam Nogueras, carreguessin contra l’executiu espanyol, els incompliments dels pressupostos amb Catalunya. Nogueras va lamentar que els partits independentistes ballin “com tontets” la coreografia que marca un PSOE sense majoria i no siguin capaços d’ajuntar-se els 23 diputats i ser “astuts” per “posar la cançó que ha de ballar el Partit Socialista”. Nogueras va explicar que de cada cent euros que l’executiu espanyol diu que invertirà a Catalunya només n’arriben 66 de mitjana els últims deu anys, cosa que significa que 28.000 milions d’euros no van arribar per llei a Catalunya o que cada català té 2.400 euros menys a l’any en serveis. Entre d’altres també va censurar que “no hagin fet un quilòmetre nou de rodalies des del 1975”, mentre que Geis va lamentar que “el govern més progressista de la història presenti una llei d’universitats en què el sistema català no hi és ni se l’espera”.