Comença el judici contra Salvini, acusat de segrest pel cas Open Arms

Matteo Salvini va asseure’s, ahir, al banc dels acusats de la presó de màxima seguretat de Pagliarelli, al barri dels afores de Palerm que duu el mateix nom. Se l’acusa de segrest de persones per haver impedit durant 19 dies el desembarcament de prop de 150 migrants rescatats a bord de la nau d’Open Arms, l’estiu del 2019. La pena que podria arribar a caure-li són 15 anys de presó, tot i que els experts la consideren poc probable –el mes de maig, va ser absolt d’un cas semblant, el cas Gregoretti. L’ONG catalana s’ha constituït com a acusació particular, al costat d’alguns dels supervivents que eren a bord, l’ONG Emergency i els ajuntaments de Barcelona i Palerm.

Era l’agost del 2019. Salvini, aleshores ministre de l’Interior i viceprimer ministre, era, a la pràctica, l’estrella i la cara visible del govern grillino-leghista. Es trobava en l’apogeu de la seva popularitat. El líder de la Lliga havia aprofitat al màxim l’altaveu que li oferien els càrrecs. Hi anava poc, al ministeri, ocupat com estava fent un tour de propaganda permanent arreu d’Itàlia.

Salvini es vantava de dur a terme una croada per “salvar el país” d’una suposada i, amb les dades a la mà, del tot inexistent “invasió” d’immigrants. La seva teoria, com la de tota l’extrema dreta europea, es basa en l’anomenada teoria de la substitució. Es tracta d’una teoria complotista, dita també pla Kalergi, difosa des dels anys setanta per l’intel·lectual neonazi austríac Gerd Honsik. Segons aquesta teoria, els qui arrisquen la vida per arribar a Europa fugint de guerres i misèries en realitat formen part d’un pla per eliminar una suposada “raça blanca i cristiana” europea. Aquesta és la teoria que omple els discursos de Salvini, i que VOX repeteix ara a l’Estat espanyol.

Quan va ser ministre, Salvini recorria el país escampant aquesta teoria del complot amb l’objectiu d’espantar els italians per, tot seguit, tranquil·litzar-los i erigir-se com a salvador de la suposada puresa italiana. Per escenificar aquesta croada contra els últims de la societat, a Salvini li va anar de perles ser al capdavant del Ministeri de l’Interior. Sempre amb alguna peça de roba de l’uniforme d’algun cos de policia al damunt, el líder del partit xenòfob anunciava que salvaria el país de la “invasió” tancant els ports, impedint a les ONG de desembarcar les persones rescatades dels naufragis. Salvini i els seus assessors concebien així els bloquejos a les ONG carregades de persones rescatades com a instruments de propaganda i demostracions de força. I li funcionava, ja que encapçalava tots els rànquings de popularitat al país.

El problema, és clar, és que aquesta propaganda que feia escenificant torcebraços contra les ONG tenia conseqüències directes sobre la vida i la salut dels migrants rescatats. En el cas concret de l’Open Arms per què se’l jutja ara, Salvini va deixar al mig del mar prop de 150 persones durant gairebé tres setmanes, negant-los el permís d’atracar a qualsevol port italià. Els va deixar sota el sol d’agost, sense poder protegir-se, exhaustos i amb problemes de salut física i mental. El 20 d’agost, i per intervenció de la justícia, van desembarcar. Dos dies abans, i després de protestes d’organitzacions i instàncies internacionals, ho havien pogut fer els menors.

La defensa de Salvini argumenta que el leghista no actuava per lliure, sinó amb la complicitat de la resta del seu govern. El jutge ha acceptat que durant el procés declarin l’aleshores primer ministre, Giuseppe Conte, l’altre viceprimer ministre, Luigi di Maio, i el ministres de Transports, Danilo Toninelli, i de Defensa, Elisabetta Trenta. Tots, del Moviment 5 Estrelles. Altres testimonis que desfilaran pel judici seran l’actor Richard Gere i l’ex-primer ministre de Malta Joseph Muscat. La propera audiència serà el 17 de desembre. “Aquest és només el primer pas de molts”, va dir, ahir, satisfet i des de Palerm, el fundador d’Open Arms, Òscar Camps.